• Descripció

Història de la cultura contemporània pren l'accepció més àmplia de cultura, entesa com a procés que implica, a més de les manifestacions artístiques i científiques, el seu context de canvi social, polític i econòmic, i el seu impacte transformador. En aquest sentit, s'examinaran contextos culturals concrets per la seva especial rellevància i per evidenciar la connexió entre canvi social i polític, procés d'urbanització, avenç científic i canvi cultural (per exemple «Viena final de segle»). Aquesta aproximació més intel·lectual o d'alta cultura s'acompanyarà de l'examen de les transformacions en la cultura de masses i els mitjans de comunicació moderns que l'han sustentat, així com la seva gradual expansió.

L'assignatura vol presentar una visió diacrònica de la cultura contemporània occidental. Per tal de comprendre la naturalesa de la contemporaneïtat i la seva evolució, ens centrarem en l'estudi dels grans moments de fractura. Així, es prestarà especial atenció al caràcter urbà i a la consolidació d'una societat de masses en l'experiència contemporània.

• Objectius i competències

Comprendre la relació existent entre els diferents productes culturals i l'entorn on es produeixen.

A partir de lectures contextualitzades de textos de distinta naturalesa, identificar la reflexió general a l'exemple concret a través de l'elaboració d'assaigs centrats en l'estudi de cas.

Familiaritzar-se amb les eines pròpies de la disciplina (recopilació de informació, anàlisi crític, etc.), i especialment amb el debat sobre les interpretacions del fenomen de la cultura contemporània.

Descriure i analitzar els processos culturals en la societat contemporània.

Considerar de quina manera la perspectiva de gènere pot ser rellevant en la teva aproximació als processos culturals.  

Tenir en compte en la redacció de la proposta perspectives alternatives a les tradicionalment ofertes i repensar aquestes críticament

• Continguts

Es planteja l'estudi de quatre moments de trencament essencials en el relat de la Història Cultural: la crisi de fi de segle (en el tombant entre segle XIX i XX), el període d'entreguerres amb fenòmens com l'esplendor de la cultura centroeuropea i l'ascens del feixisme i el comunisme, el canvi cultural dels anys seixanta, i finalment la irrupció del canvi tecnològic a partir dels anys noranta. Tot plegat, ha de permetre que cada estudiant elabori un estudi de cas centrat en un país i/o trencament dels plantejats, en relació amb una dècada concreta del període abarcat per l'assignatura.

1.- Del XIX al XX

2.- El repte del totalitarisme

3.- La crisi dels setanta   

4.- La revolució digital

1. La dificultat per a historiar el present immediat, i el vincle entre història i memòria.

2. La dificultat per a definir el concepte "Cultura" i, especialment, la seva evolució al llarg de la història.

Cada participant podrà escriure i interactuar en els dos debats tantes vegades com vulgui. 

La segona activitat serà un assaig SOBRE UN DELS DOS TEMES que resumirà les principals conclusions del debat al Fòrum, i que s'ampliarà a partir de la lectura del mòdul de l'assignatura, el vostre bagatge previ, les vostres lectures complementàries i l'article "Qué significa hoy la palabra cultura", de Javier Gomá. La lectura de la Introducció a la Història de la Cultura Contemporània permet una primera aproximació a la Història de la Cultura Contemporània i, alhora, a alguns dels seus problemes, principalment: la dificultat per historiar el present immediat, i el vincle història i memòria; en segon lloc, la dificultat per definir el concepte cultura i, especialment, la seva evolució al llarg de la història. Es tindrà en compte la qualitat, la concisió, les referències extres i les capacitats de síntesi i interrelació. Estem parlant d'un assaig breu, entre els 6 mil i 7 mil caràcters (espais inclosos) sense comptar la bibliografia. Els assaigs més breus de 6 mil caràcters es donaran per no presentats i no es corregiran. Recordeu que el treball s'ha de lliurar identificat, amb les pàgines numerades, amb citacions correctes i unificades, sense faltes d'ortografia (els correctors ortogràfics van inclosos 'de sèrie' als actuals processadors de textos), amb la bibliografia (webs, articles i demés inclosos) endreçada alfabèticament al final i amb un redactat que respongui a la pregunta plantejada i demostri que heu llegit i assimilat tant el mòdul com les lectures complementàries que hagueu triat.

El segon Repte avaluable tindrà la forma d'una fitxa que us facilitarem. Per a omplir-la primer hauràs d'escollir quina dècada t'interessa investigar (1890, 1900, 1910, 1920, 1930, 1940, 1950, 1960, 1970, 1980, 1990 o 2000). Només 5 participants podran conferenciar sobre cadascuna de les dècades. Has d'inscriure't en una llista de dècades que també et facilitarem. Si no trobes un tema concret que t'interessi relacionat amb el quatre moments de trencament descrits al recurs principal, l'organització de PENSÀPOLIS te'n proposem uns quants que són d'actualitat: 

Dona i política durant la Segona República Espanyola, 

El feminisme negre, 

El conflicte de Kosovo, 

Estat Islàmic i les xarxes virtuals, 

Lluís Nicolau d'Olwer, filòsof i politic català, 

Filosofies de la quotidianitat: Benjamin, Ors i Ortega, 

Els primers llibres de Josep Fontana, 

La narrativa surrealista, 

Les avantguardes a Mèxic o Argentina, 

Filòsofes d'avui, 

El feminisme musulmà.

El tercer Repte serà a partir del projecte elaborat al segon. Cal lliurar un estudi de cas centrat o bé en un país, regió o cultura, o bé en un (o diversos) dels moments de trencament. L'estudi de cas ha de tenir una extensió d'entre 7 mil y 8 mil paraules (possibles annexos al marge), sense comptar la bibliografia. Els assaigs amb menys de 7 mil paraules no es corregiran i es donaran per no presentats. Com en el cas del primer assaig, cal no oblidar el vostre nom, la paginació, la revisió ortogràfica, la correcta citació, la inclusió de la bibliografia i un redactat que respongui a allò que es plantejava.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Com a bibliografia general, es recomanen els següents textos:

• Peter Burke, ¿Qué es la historia cultural?, Barcelona, Paidós, 2006.
• Peter Burke, Historia social del conocimiento. El primer volum és De Gutenberg a Diderot, Barcelona, Paidós, 2002. I el segon volum: De la Enciclopedia a la Wikipedia, Barcelona, Paidós, 2012.
• Philippe Poirrier, La historia cultural, ¿un giro historiográfico mundial?, València, Universitat de València, 2012.
• Justo Serna i Anaclet Pons, La historia cultural, Madrid, Akal, 2013.
• Francisco Fuster, Introducción a la Historia, Madrid, Catedra, 2020.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació