Teoria social i cultura contemporània Codi:  M5.202    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

En relació a la teoria social i la cultura contemporània, aquesta assignatura ens vol acostar a com hem construït les formes de pensament hegemònic a Occident a partir de plantejar interrogants sobre l'humà, les classificacions socials  i les identitats, les formes de representació i la política. Volem explorar com determinades diferències, pròpies de la diversitat humana, han esdevingut marcades per sustentar formes de desigualtat social i cultural (econòmica, ètnica, fenotípica, de gènere). Les formes de pensar, classificar i representar la diversitat, la igualtat, la desigualtat, la injustícia i la diferència són eixos fonamentals de l'assignatura on plentegem interrogants com ara: quines són les diferències que es converteixen en desigualtat en el pensament hegemònic occidental? Per què aquestes diferències i no altres? Com i quin ha estat el procés  que ha portat a crear aquestes desigualtats? En el transcurs de la història, les desigualtats han esdevingut formes d'opressió social dels col·lectius o segments de població percebuts i tractats com a desiguals per el pensament occidental hegemònic que és capitalista, patriarcal i fenotípicament blanc entre altres coses.

Per exercitar la mirada crítica i informada envers el mon que habitem, l'assignatura proposa tres reptes que progressivament us aniran apropant a la realitat que ens envolta i el coneixement de les categories socioculturals significatives. El primer repte parteix de la impugnació posthumanista a la forma com el pensament occidental hegemònic ha construït la categoria de l'Humà, pensant-la com una categoria que inclou homes, blancs, occidentals, heterosexuals (penseu en l'home de Viterbo de Leonardo que la il·lustra) i produeix nombroses exclusions, injustícies i desigualtats. L'objectiu és pensar sobre com pensem i les conseqüències que això té per la humanitat i el planeta. El segon repte se centra en explorar com classifiquem el món, quines categories identifiquem i a quines identitats i interseccions donen lloc. Les classificacions socials no són neutrals, i en concret, ens centrarem en tres classificacions que han donat lloc a fortes desigualtats: el gènere, l'ètnia i la classe social. Al tercer repte ens preguntarem com ens representem i representem les identitats i les diferències, com ens situen aquestes representacions en relació amb el món i amb altres models de pensament, acció i representació (com per exemple, models nadius o ecofeministes) i quins efectes (polítics, a nivell de creences, etc.) tenen.

En definitiva, aquesta assignatura pretén donar -vos eines crítiques per pensar els reptes contemporanis que plantegen les societats complexes  a partir del coneixement de les principals categories i processos socioculturals contemporanis.

Amunt

Aquesta assignatura obligatòria introdueix els estudiants en els reptes fonamentals de la societat i la cultura contemporànies, cosa que servirà per refinar l'aproximació als debats que es plantegen en altres assignatures.

Amunt

Les eines crítiques que es proporcionen en aquesta assignatura es poden projectar en camps professionals diversos com l'art, la literatura, la sociologia o l'antropologia.

Amunt

Objectius     

      - Identificar els principals corrents de la teoria social i cultural en la contemporaneïtat.

     - Exercitar el pensament crític i la capacitat d'anàlisi de la realitat que ens envolta

Competències bàsiques i generals

Formular preguntes d'investigació adequades als temes estudiats, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

Competències transversals

     - Capacitat per a analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua.

     - Sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

Competències específiques

     - Descriure i analitzar els processos socials i culturals en la societat contemporània.

Amunt

REPTE 1: Com pensem, coneixem i construïm allò humà? Antropocentrisme, etnocentrisme, posthumanisme

 Aquest repte té com a objectiu que l'estudiantat s'acosti al procés de construcció del que és humà i les formes de pensament hegemònic: antropocèntric, occidental, capitalista, androcèntric, etnocèntric, heterocèntric, i especista. La manera com hem construït el que és humà es basa en diferències, oposicions i exclusions que teories com el posthumanisme qüestionen en defensar la superació de l'oposició i el dualisme com a formes hegemòniques de pensament. Alhora, aquest coneixement ens obligarà a explorar com aquesta forma de pensament hegemònica entén i construeix l'ésser humà i el fet de ser humà i com utilitza la diversitat humana per posar els límits de la separació entre el “nosaltres” i els “altres”  (siguin quins siguin aquests “altres”: animals, vegetals ...).

Els eixos analítics d'aquest primer repte introductori que pretén establir les bases del pensament hegemònic i que treballarem són: 1. Categoria o condició? La humanitat i l'ésser humà i la dicotomia naturalesa-cultura; 2. Antropocentrisme i etnocentrisme: propostes posthumanistes; 3. Des d'on hem pensat la cultura, la societat i la humanitat?

Els conceptes claus que es treballaran són diversitat, nosaltres, altres, humà i no humà, naturalesa i cultura, etnocentrisme, antropocentrisme. L'activitat proposada consistirà en la lectura i el visionat de material i en posar en diàleg la pel·lícula Border amb el Diccionari Posthumà per lliurar una anàlisi de la pel·lícula a partir de cinc conceptes del Diccionari Posthumà.

 REPTE 2: Com (ens) classifiquem? gènere, ètnia, classe i altres interseccions

El posthumanisme ens ha revelat com la nostra manera de pensar i classificar es basa en exclusions i subordinacions d'aquells considerats com els “altres”, que poden ser els animals no humans, les dones com a l'antiga Grècia, les poblacions migrades o les empobrides.

Aquestes exclusions han servit històricament per a la construcció d'identitats, com va destacar molt bé Michel Foucault. Entre aquestes identitats destaquen les categories de gènere, classe, ètnia, edat i d'altres. En aquest repte ens preguntem 

1. A les societats occidentals, com es creen les categories i les taxonomies socioculturals? 

2. Com i què classifiquem? Com classifiquem els éssers humans i construïm identitats? 

3. Quines són les categories més significatives? (ètnia, classe, gènere, edat...)

Aquestes són les preguntes que vertebren aquest segon repte de lassignatura. Un cop hagueu treballat els processos mitjançant els quals es construeix el pensament hegemònic occidental de forma introductòria al primer repte, ens centrarem en l'anàlisi de tres de les variables utilitzades per aquest pensament hegemònic per oprimir i crear desigualtats socioculturals: el gènere, la classe social i l'ètnia, des duna aproximació interseccional.

REPTE 3: Com i què representem?: creences, identitats i política

En el context de progressió en què han estat pensats els tres reptes que estructuren aquesta assignatura, en el primer ens hem acostat a com la forma de pensament hegemònica ha construït allò humà, la humanitat, mentre que en el segon hem vist com allò que es considera humà en aquesta forma de pensament es construeix en oposició a tota mena de diversitats que han esdevingut desigualtats socials, econòmiques, ètniques, de gènere oprimint o negant la igualtat a les persones, grups, col·lectius o segments de població que es consideren inferiors. En aquest tercer repte proposem avançar per desvetllar com les formes de pensament i les formes que aquest pensament utilitza per construir les taxonomies socials tenen conseqüències que són polítiques, és a dir, d¿adjudicació i control del poder i la subordinació. Proposem utilitzar aquest marc teòric i aplicar-lo a un cas empíric de temàtica a escollir dins dels vostres interessos intel·lectuals per fer una conferència magistral en la  que posareu de manifest com la nostra forma classificar i representar no és neutral, és política i té conseqüències.


Amunt

Caixa d'eines. Gèneres i contemporaneïtats XML
Caixa d'eines. Gèneres i contemporaneïtats DAISY
Caixa d'eines. Gèneres i contemporaneïtats EPUB 2.0
Caixa d'eines. Gèneres i contemporaneïtats MOBIPOCKET
Caixa d'eines. Gèneres i contemporaneïtats HTML5
Caixa d'eines. Gèneres i contemporaneïtats PDF
El posthumanisme Audiovisual
El despertar de la consciència. La representació de la persona i la noció de reencarnació en les noves espiritualitats Audiovisual

Amunt


Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt