Literatura i tradició Codi:  M5.203    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Aquesta assignatura reflexiona sobre la construcció de la tradició a partir de les relacions literàries i interartístiques. A través d'estudis de cas que poden variar segons l'edició de l'assignatura, s'examinaran les maneres com els textos han estat llegits i revisats des de diverses perspectives crítiques, posant de manifest el diversos mecanismes de construcció del llegat literari i les seves reverberacions en el present. L'elaboració dels treballs es durà a terme de manera progressiva en el context d'un Laboratori d'escriptura acadèmica.

Amunt

Literatura i tradició és una de les assignatures optatives del Màster universitari d'Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Forma part de l’especialitat de Literatura.

Amunt

Es recomana tenir coneixements bàsics sobre literatura clàssica i contemporània.

Amunt

L'assignatura es basa en l'estudi d'una selecció de lectures de la tradició literària, que l'estudiant haurà de llegir parcialment o íntegra. Aquest curs, les lectures obligatòries, que es consignen en l'ordre en què s'analitzaran, i les edicions recomanades seran les següents:
  • Homer. Odissea. Trad. Carles Riba. Barcelona: La Magrana, 2001. O bé: Odissea. Trad. Joan Francesc Mira. Barcelona: Proa, 2011/  Labutxaca, 2016.  [selecció]
  • Joyce, James. Ulisses. Trad. Joaquim Mallafré. Barcelona: Proa, 2004/ Labutxaca, 2013. [selecció]
  • Sèneca. Fedra. Barcelona: La Magrana, 2002.
  • Kane, Sarah. L’amor de Fedra. A: Obres completes. Arola, 2018.

Amunt

Objectius
  • Situar el fet literari en el conjunt de les produccions culturals i saber interpretar-lo a partir de les perspectives teòriques actuals.  
  • Conèixer i problematitzar la noció de tradició aplicada a l'àmbit literari així com les condicions per a la seva creació, modalitats, usos, etc.  
  • Analitzar de forma crítica i comparativa produccions literàries en relació amb l'ús que fan d'aspectes de determinades tradicions literàries.  

Competències
CB4. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions –i els coneixements i raons últimes que les sustenten– a públics especialitzats i no especialitzats d´una manera clara i sense ambigüitats.
CE3. Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques i les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.
CE5. Analitzar críticament textos de diversa índole, imatges, discursos i pràctiques culturals.
CT2 – Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites en la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.

Amunt

Literatura i tradició
El concepte de tradició
El problema dels clàssics
La constitució d’un cànon
Reescriptures i contraescriptures

El regne de l’aventura: l’èpica
Homer i la tradició clàssica
L’Odissea i el tema del viatge
Ulisses i les dimensions de l’heroisme
L’Ulisses de Joyce
L’odissea quotidiana de l’individu modern

Destí i subjectivitat: la tragèdia
Sarah Kane, l’ètica de la catàstrofe
La (im)possibilitat de la tragèdia contemporània
El dolor, l’amor
Les Fedres de Sèneca i Sarah Kane

Amunt

L'ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l'estudi de la literatura Audiovisual

Amunt

L'assignatura disposa dels recursos d'aprenentatge bibliogràfics i eines de suport necessàries dins l'aula.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt