• Descripció

La literatura, com a acte discursiu, està lligada des dels seus orígens a les nocions de diversitat i heterogeneïtat. No només perquè sempre construeix una relació complexa entre veus i personatges --la noció de dialogisme de què parlava el teòric rus Mikhaïl Bakhtín--, sinó perquè, com a discurs, el pensament que s'hi desenvolupa cal entendre'l com l'expressió d'un canvi, com la concreció d'una idea en moviment.

Si acceptem que els textos es troben en desplaçament perpetu i que no podem llegir des de l'aïllament, sorgeix el seguit de preguntes que organitzaran el nostre curs. Com es construeix aquesta heterogeneïtat? Com cal entendre-la? A quines raons atén? Quines conseqüències té això a l'hora de posar en marxa l'anàlisi o la lectura d'un text?

Defugint l'habitual mirada cronològica, intentarem organitzar temàticament algunes d'aquestes preguntes. Pararem atenció en la noció de l'altre, en el concepte de frontera, i analitzarem el paper del gènere (en les diferents accepcions de la paraula) a partir de textos teòrics i fent atenció, per a l'anàlisi, al text literari.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

"Literatura i diversitat" és una de les assignatures optatives del Màster universitari d'Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies.

• Camps professionals en què es projecta

Els propis dels estudis humanístics.

• Coneixements previs

Se suposa que els alumnes tenen una cultura humanística general pròpia d'una persona en possessió d'un títol de llicenciat o de grau i amb interès per les Humanitats.

• Objectius i competències

A. Objectius

Al final d'aquesta matèria s'espera que l'estudiant sigui capaç de:

- Llegir amb detall textos literaris contemporanis provinents de diferents cultures.

- Posar en relació textos literaris i teòrics associats a diferents contextos geogràfics.

- Aplicar coneixements teòrics a l'anàlisi de les obres literàries.

- Analitzar críticament i de forma productiva les relacions entre temàtiques, realitats o àrees de coneixement aparentment alienes.

- Descriure, analitzar i llegir críticament les obres literàries des de la perspectiva de gènere per tal de fomentar el compromís ètic.

B. Competències

Competències bàsiques:

- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o no familiars i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi.

Competències específiques:

- Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques i les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.

- Descriure i analitzar la relació entre cultura i identitat.

- Analitzar críticament textos de diversa índole, imatges, discursos i pràctiques culturals.

 Competències transversals:

- Compromís ètic i global.  Incorporar la perspectiva de gènere en l'anàlisi i el treball crític relacionat amb la cultura en general i amb la literatura en particular.  

• Continguts

El curs s'estructura en 4 unitats / reptes configurades a partir d'algunes de les preguntes que poden suscitar la noció de diversitat dins l'espai literari.

1. Literatura i gèneres literaris

   Les expectatives que genera un text són "genèriques". Si llegeixo una tragèdia clàssica, o un sonet, o una novel·la històrica, o una tesi doctoral, el que esperaré d'aquests textos tan diversos són coses molt diverses. Hem triat gèneres heteròclits per subratllar que les convencions genèriques poden ser de naturalesa ben diferent: formal, temàtica, o bé estilística. El gènere és, doncs, una convenció discursiva. En aquesta unitat pararem atenció a algunes de les qüestions vinculades a aquestes convencions establertes.

2. L'altre, l'exòtic

En aquesta unitat de l'assignatura pararem atenció a la relació que podem establir entre el "nosaltres" (identificat com un grup cultural i social estable del qual formem part) i els "altres" (aquells que no en formen part). A partir de la lectura d'alguns textos veurem quines qüestions ha suscitat aquesta oposició en alguns episodis de la història de la literatura, la qual cosa ens permetrà activar i discutir nocions com la d'allò "exòtic", o oposicions com "occidental vs. oriental".

3. Identitats i frontera

   La frontera no només fa referència a la separació entre territoris, sinó que també representa quelcom més abstracte. La frontera és un espai difús que ens haurà de servir per arribar a construir allò que considerarem com a individual. Apel·lar a una exterioritat serà l'única manera de centrar una presència específica que sigui capaç de ser distingida de la resta, un límit. Ja estigui vinculat a un espai personal o col·lectiu, cultural o existencial, és important poder traçar aquest límit per entendre la diversitat. 

4. Literatura i gènere

   En aquesta darrera unitat, la noció de "gènere" fa al·lusió a les diferents maneres com la diferencia sexual pot problematitzar la relació que es pugui establir amb un text literari. Pararem atenció a com la diferència genèrica pot ajudar a la lectura, entenent que el "gènere" és una categoria social o cultural que ve condicionada pels estereotips i que és present en les nostres actituds i creences.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'assignatura es basa en un reader que recull articles d'un ampli ventall d'assagistes i escriptors, que van d'Aristòtil a Virginia Woolf, passant per Tzvetan Todorov, Simone de Beauvoir o Claudio Magris. Trobareu tots aquests textos a l'apartat "Lectures", al botó "Materials i fonts" de l'aula. A més d'això, el material de suport inclou un seguit d'introduccions breus a cadascun dels textos de lectura elaborades expressament per a l'assignatura.

A banda, s'indiquen les següents lectures per a les diferents unitats:

GÈNERES LITERARIS: LA FRONTERA

S'ha d'escollir una de les dues novel·les

Carrère, E. (2020) L'adversari, Emmanuel Carrère. Traducció de Marta Marfany. Barcelona: Anagrama.

Foenkinos, D. (2016) Charlotte, Barcelona: Edicions 62.

IDENTITATS I FRONTERA

Sánchez-Piñol, A. (2002) La pell freda. Barcelona: La Campana.

GÈNERE

Beauvoir de, S. (2002) La dona trencada (trad. Marta Pessarodona). Deriva Editorial, Sant Cugat del Vallès (p. 130-269).

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació