Arts plàstiques Codi:  M5.206    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La matèria es presenta com una reflexió sobre l'art contemporani, entenent-lo com aquell produït entre el 1980 i l'actualitat , i s'aprofundeix, en particular, en el que se sol anomenar art postmodern i en l'art digital. 

Per poder analitzar l'art contemporani partirem d'una reflexió sobre quina sol ser l'actitud del receptor davant això que en direm art contemporani, i això ens durà apreguntar-nos per què, es diu, que no s'entén. Per a solucionar aquesta qüestió es donarà una àmplia visió sobre les seves temàtiques, què explica i com ho explica, de què tracta en les seves obres.  

Amb una visió general sobre la producció contemporània, la segona unitat consistirà en una reflexió sobre què és l'art contemporani i ho farem partint de la temàtica sobre el cos, amb el qual s'enllaçarà amb les temàtiques de l'anterior unitat. Es presentaran algunes polèmiques que, periòdicament, s'alcen contra ell, els seus límits cronològics, els seus corrents principals i tipologies (encara que no es pot parlar en sentit estricte d'-ismes), les noves formes d'avaluar la qualitat i els agents de la seva legitimació. Els textos d'Arthur C. Danto ens aportaran el marc teòric del nou concepte d'art que s'està construint després de la modernitat. 

En la tercera unitat ens aproparem al tema de l'art en l'espai públic i sobretot al tema de les pràctiques artístiques relacionals (entenent per 'relacional' aquelles pràctiques que inclouen elements de participació, col·laboració, etc.). I ho farem acompanyats, entre d'altres textos, de una de les  principals veus de la teoria crítica de l'art que va saber donar un marc a la majoria d'aquestes pràctiques, Nicolas Bourriaud.

Finalment, un estudi de l'art contemporani no pot deixar de banda l'art digital, l'art dels Nous mitjans, en particular les instal·lacions interactives, el Net.Art i la música electrònica.

Amunt

Sota el títol genèric d'Arts plàstiques, aquesta assignatura optativa es centra en l'estudi de la producció, distribució i recepció de l'art contemporani (1980-actualitat) i és, per tant, la visió des de l'art del món actual.

Pel seu caràcter de comtemporaneïtat, el seu contingut està molt relacionat amb els temes d'Història i Filosofia actuals.


Amunt

Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien: 

- historiador de l'art
- gestió del patrimoni cultural
- guia turístic
- crític d'art
- curador d'exposicions

Amunt

No són necessaris coneixements previs, tot i que és MOLT  aconsellable haver cursat matèries d'Història de l'Art, i és recomanable conèixer la Història i la Filosofia contemporànies.

Amunt

L'assignatura compta amb lectures obligatòries en llengua anglesa, amb la qual cosa es pressuposa que l'estudiant té suficient nivell per comprendre textos acadèmics en aquesta llengua.

Amunt

 

Objectius

- Aprofundir en els diferents debats sobre l'art contemporani a partir d'un coneixement sòlid de les diferents interpretacions de la producció artística.
- Aplicar diferents mètodes d'aproximació i lectures a les obres (semiòtic, iconològic, sociològic, anàlisi del discurs)
- Enumerar, comprensivament, els aspectes tècnics, analògics o digitals, de les obres, així com els seus mecanismes de producció, distribució i recepció
- Construir un discurs sobre la contemporaneïtat a partir de l'anàlisi d'obres dels últims trenta anys.
- Relacionar els temes vinculats a l'art contemporani amb els d'altres produccions culturals.
- Conèixer els diferents mecanismes del mercat de l'art contemporani (galeries, fires, subhastes, marxants ...) i la seva relació amb el valor de l'art

Competències

Competències bàsiques:

Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que els sustenten - a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

Competències transversals:

- Capacitat per analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i els debats i problemàtiques rellevants, i comunicar de manera clara, rigorosa i precisa.
- Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, incloent l'ús de les TIC.

- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat,tant en la pràctica acadèmica com professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques"

Competències específiques:

- Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques i les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.

Amunt

Els continguts a desenvolupar s'estructuren en les següents línies temàtiques:

1. Sobre el receptor i les temàtiques de l'art contemporani.

El primer tema que tractarem serà el de l'espectador/receptor d'obres d'art contemporani.

No sempre ha existit l'art en el sentit actual, ni sempre ha existit l'espectador, en el sentit actual.El receptor del anomenem art sempre ha estat una minoria. L'art, fins a mitjan segle XIX explicava el que demanava el client, mecenes o col·lectiu, i tenia una clara funció religiosa o política. A partir de la meitat del segle XIX, amb la desaparició, com a comitent, de l'església, la cort i l'aristocràcia, la producció artística dependrà del mercat i l'artista haurà de guanyar-se la clientela.  

2. Pensar l'art contemporani des del cos.

En la segona activitat de l’assignatura ens centrarem a pensar l'art contemporani des del cos. Farem un recorregut per les diferents narratives de l’art contemporani, i del cos en particular, i la nostra primera reflexió serà com el cos esdevé una mena d'interfície entre l'artista i nosaltres. 

 

3. Art, espai públic i pràctiques relacionals

En la tercera unitat ens aproparem al tema de l'art en l'espai públic i sobretot al tema de les pràctiques artístiques relacionals (entenent per 'relacional' aquelles pràctiques que inclouen elements de participació, col·laboració, etc.).

 

Aquest gir cap a lo relacional –més enllà del concepte de connexió en termes tecnològics– ha significat un canvi important en el món de l'art contemporani i ha donat peu a l'enorme difusió i desenvolupament de les pràctiques artístiques col·laboratives i participatives.

 

4. Art digital i Nous mitjans.

El darrer bloc d'aquesta assignatura, es dedica a l’art digital, fent un recorregut històric des dels orígens. 

 

Amunt

L'art digital PDF
La postmodernitat en l'art PDF

Amunt

 

Principals portals per a cercar imatges a Internet: 

Google Art Project , https://www.google.com/culturalinstitute/about/artproject/

Artcyclopedia,  http://www.artcyclopedia.com/

Web Gallery of Art, https://www.wga.hu/index.html

Web Museum, http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/

CGFA (Carol Gerten-Jackson), http://www.sai.msu.su/cjackson/

Olga's Gallery, http://www.abcgallery.com/

Ciudad de la pintura, http://www.ciudadpintura.com/

The Artchive, http://artchive.com/ftp_site.htm

The Athenaeum, http://www.the-athenaeum.org/

El poder de la palabra, http://epdlp.com/

The New York Public Library Digital Collections, https://digitalcollections.nypl.org/

RKD Netherlands Imagebase, https://rkd.nl/en/explore/images

Joconde database, http://www.culture.gouv.fr/documentation/joconde/fr/pres.htm

 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt