Arts escèniques Codi:  M5.207    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura aborda els tres grans gèneres de l'art escènic: el teatre, l'òpera i la dansa contemporània. S'estudiarà la singularitat de cadascun d'ells a partir d'algunes de les obres o creadors més rellevants del segle XX i XXI des d'un plantejament diacrònic que permeti entendre'n l'evolució. Tenint sempre en compte la perspectiva de gènere, s'abordaran de manera transversal qüestions com la relació entre literatura i escena, la centralitat del llenguatge corporal, i la imbricació entre text, cos i música.

Amunt

Aquesta assignatura és optativa i s'imparteix el segon semestre.

Amunt

Els continguts i la metodologia d'aquesta assignatura és especialment adequada per a aquelles persones que vulguin impartir docència en l'àmbit de les arts escèniques, així com també la crítica cultural especialitzada i la gestió cultural.

Amunt

No cal tenir coneixements previs, per bé que és recomanable comptar amb una bona competència en escriptura.

Amunt

És aconsellable tenir un interès i una mirada interdisciplinària.

Amunt

Objectius

- Interpretar l'obra escènica de manera contextual i interdisciplinària.

- Entendre la singularitat del llenguatge escènic des de la seva vessant estètica i tècnica.

- Identificar les relacions intertextuals que l'obra escènica manté amb obres del passat i amb obres coetànies.

- Comparar diferents propostes de muntatges teatrals i operístics.

- Redactar una crítica d'un espectacle teatral, operístic i de dansa.

- Comprendre fenòmens com ara l'star-system i la cultura de masses.

- Saber identificar les fecundes relacions entre els gèneres escènics i el cinema.

Competències

Competències bàsiques:

- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

Competències transversals:

- Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional.

- Mostrar en el propi treball una actitud ètica, responsable i respectuosa amb la diversitat natural, social, epistemològica, cultural i de gènere, així com reconèixer la integritat de la feina dels altres. 

Competències específiques:

 - Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques i les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.

- Analitzar críticament textos de diversa índole, imatges, discursos i pràctiques culturals.

 

Amunt

Els continguts s'estructuren en tres grans línies temàtiques en relació a les tres arts escèniques:

1. Teatre:

1.1. Els primers indicis del canvi de concepte teatral. Un camí per a una revolta.

1.2. El calaix de sastre de les avantguardes. Els distanciaments i les crueltats.

1.3. El teatre després de l'obra magna de la guerra.

1.4. El nou teatre. L'art contemporani

 

2. Òpera:

2.1. Des de i cap a l'obra d'art total (?)

2.2. L'heterogeneïtat

2.3. Canvis de paradigma: veu i sexualitat

2.4. L'audiovisualització del fet operístic

 

3. Dansa:

3.1. 1900-1930: Els pioners i el trencament amb el ballet clàssic.

3.2. 1930-1950: La segona generació de l'expressionisme alemany i la Modern Dance.

3.3. 1950-1980: El Neoclassicisme, la Postmodern Dance i la Dansa-teatre.

3.4. De 1980 fins avui: L'esclat de la diversitat. Un món sense límits.

 

 

Amunt

Arts escèniques XML
Arts escèniques DAISY
Arts escèniques EPUB 2.0
Arts escèniques MOBIPOCKET
Arts escèniques HTML5
Arts escèniques PDF
Site Teatre Web
Site Dansa Web
Site Òpera Web
Toolkit Arts Escèniques Web

Amunt

Per a tenir un model de citació de recursos impresos, electrònics i audiovisuals, vegeu la proposta de la Biblioteca de la UOC a Com citar.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt