• Descripció

La matèria pretén donar eines per comprendre les principals transformacions succeïdes en el camp del cinema durant els anys seixanta i setanta del segle XX.

Atendrem tant a la vinculació del cinema amb la tradició de la història de la cultura i de les arts, com a la seva articulació amb els contextos socials, econòmics i polítics que han estat rellevants factors de canvi en la producció cultural contemporània. El curs s'articula vers la crisi de la representació que suposa la modernitat cinematogràfica i les principals contribucions des de les pràctiques documentals, experimentals i la ficció en el cinema mundial a partir de la II Guerra Mundial. Així, ens centrem en les produccions i discursos cinematogràfics crítiques amb els modes de representació hegemònics i explorarem la seva vigència dins del context actual.

Fixarem l'atenció tant a processos pròpiament endògens a la disciplina, com la transformació de certes narratives o models de representació i qüestions historiogràfiques, així com també, als grans temes de la societat contemporània tractats des del cinema i la seva articulació amb marcs teòrics. Com a exemple, a través de les imatges en moviment, intentarem comprendre com es generen relats i discursos vers les relacions entre art i política, ideologia i cinema, el cinema imoviments polítics com el feminisme o el procés de descolonització, d'entre altres.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Arts en pantalla. El cinema com a dispositiu crític aborda de manera específica la producció cinematogràfica, dotant l'alumne de les eines teòriques i metodològiques necessàries per analitzar críticament les produccions audiovisuals en relació a altres qu¿estions que s'aborden en el "Màster d'Humanitats: art, literatura i cultura contemporània" com la identitat, el poder, la subjectivitat i la cultura contemporània. En línies generals, s'entén el cinema, des d'una perspectiva culturalista, com a mitjà de representació i pràctica significant que representa i organitza visions de la realitat, sovint en disputa.

• Camps professionals en què es projecta

Els estudis cinematogràfics són una matèria d'investigació en ella mateixa però també una eina de suport per a historiadors de la cultura, de la comunicació i socials, antropòlegs i sociòlegs. Fora de l'àmbit acadèmic, la història del cinema  i els estudis fílmics són una matèria imprescindible per a professionals de la crítica cinematogràfica, el periodisme cultural, la crítica d'art o de diferents àmbits vinculats amb la gestió cultural i la programació per a institucions dedicades a la conservació, catalogació o divulgació de l'obra audiovisual com filmoteques, festivals, museus i centres culturals.

A més a més, el coneixement de la història del cinema pot ser matèria d'estudi per a docents vinculats amb les matèries assenyalades, així com per a professors de primària i secundària, essent el cinema una gran eina pedagògica. Altres professionals que necessiten un coneixement profund de la matèria poden ser documentalistes, recuperadors de films, especialistes en patrimoni, bibliotecaris, escriptors i tota la gamma d'especialistes en les diferents branques de la producció de cinema i TV.

• Coneixements previs

L'estudi del cinema, com a mitjà central de la societat i la cultura moderna i contemporània, requereix una extensa formació humanística per al seu abordatge acadèmic, així com eines específiques d'anàlisi que s'oferiran al llarg del curs.

Per tant, aquesta assignatura requereix poder abordar el cinema des d'un coneixement previ -o paral·lel- de la història del segle XX i del context social i polític així com, tenir recursos provinents de la teoria crítica, l'estètica o la història de l'art. Altres estudis complementaris seran doncs aquells que s'ocupin de les arts, la literatura, la història social i política, la sociologia, els estudis en comunicació, etc. Per això, cal que l'alumnat en aquesta matèria faci transferències constants del seu bagatge conceptual adquirit prèviament dins dels estudis assenyalats.

• Objectius i competències

OBJECTIUS

1. Identificar els principals cineastes i moviments, els problemes teòrics i debats al voltant de la modernitat cinematogràfica (Nous Cinemes i cinema polític i militant), amb especial èmfasi en l'anàlisi de la construcció de discursos polítics i identitaris.

2. Relacionar les produccions cinematogràfiques del que s'anomena la modernitat cinematogràfica amb altres textos i tradicions artístiques (avantguardes històriques) i amb moviments socials i polítics del període com ara el feminisme, les lluites d'alliberació nacional així com a processos socioeconòmics com ara la consolidació de la societat de consum i del capitalisme avançat.

3. Analitzar críticament qualsevol producció audiovisual tenint en compte el context social, polític i cultural en què s'emmarca i la seva relació amb ell, més enllà més enllà dels aspectes estètics o tècnics.

4. Realitzar assajos acadèmiques sobre produccions culturals, per això cal, per una banda, utilitzar i interpretar fonts primàries i secundàries relacionades amb la teoria i història de l'audiovisual i els nous mitjans i, per l'altra, construir una argumentació coherent i informada sobre la producció cinematogràfica aplicant de manera pertinent la teoria.

COMPETÈNCIES

Competències generals:

• CG1 - Dissenyar, planificar i executar la labor acadèmica i els projectes de recerca de manera autònoma.

  CG2 - Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per explorar i respondre les preguntes plantejades.

• CG3- Capacitat per analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

• CG4 - Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, argumentant idees complexes utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites en la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.

• CG5 - Actuar de manera honesta en el treball acadèmic i professional d'acord amb els propis valors, respectant la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals així com la integritat del treball dels altres.

Competències transversals:

• CT1 - Cercar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.

Competències específiques:

• CE1 - Identificar i reconèixer les perspectives teòriques i conceptuals que, des dels anys 60, han intentat explicar les relacions entre cinema i política i, per tant, entre cinema i identitat/subjectivitat.

• CE2 -Analitzar i valorar de forma crítica textos cinematogràfics, així com les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquesta disciplina.

  CE3 - Analitzar l'evolució de les arts cinematogràfiques dins del pas de la modernitat a la postmodernitat, i relacionar aquesta evolució amb els principals corrents de pensament de la segona meitat del segle XX.

• Continguts

Els continguts del curs es distribuiran en tres blocs, els quals per la seva banda es distribuiran en diversos temes.

BLOC 1. RUPTURES TEMÀTIQUES I ESTÈTIQUES DE LA MODERNITAT

1. Les noves vies del documental: cinema directe i cinéma vérité

2. Modernitat cinematogràfica en la ficció: trets formals i estilístics

BLOC 2. L'INFLUX DE LA TEORIA CRÍTICA: CINEMA, IDEOLOGIA I POLÍTICA

3. Maig del 68 i el cinema: cinema militant, cine-tracs i el Grup Dziga Vertov.

4.  El cinema militant i el cinema polític al voltant del 68 a Amèrica Llatina.

5. Les relacions entre cinema i ideologia al voltant de 1968. Bertolt Brecht i el cinema. 

BLOC 3. LA PRAXI CRÍTICA

6. Cinema experimental i autories radicals. 

7. La intervenció feminista.

La distribució dels blocs està vinculada amb la disposició dels materials docents de l'assignatura disponibles tant en format PDF, com en suport web i XML i que constitueixen la guia bàsica de l'assignatura. A partir d'aquest material, aprofundirem i ampliarem alguns dels aspectes recollits. La finalitat última és oferir una concepció àmplia de les relacions entre cinema, ideologia i crítica per a introduir debats com el feminisme o la teoria postcolonial. D'altra banda, la distribució dels continguts també pretén que l'estudiant aconsegueixi un aprenentatge progressi, on els nous coneixements puguin ser compresos, interioritzats i integrats als ja explicats i treballats amb anterioritat. Així, algunes qu¿estions teòriques i estètiques dels blocs 1 i 2 es reprenen al bloc 3, per ser aplicades a casos d'estudi.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació