• Descripció

En aquesta assignatura proposarem una determinada articulació històrico-crítica entre la cultura i el mercat, un recorregut que servirà per entendre alguns canvis decisius a les societats contemporànies. Aquest camí ens portarà a parlar de producció cultural, de mercat i cultura de consum, d'art i de cultura popular, de moda i de com tot això construeix la nostra subjectivitat, amb atenció a les "formes de vida" i les jerarquies socials. La nostra mirada, per tant, no es redueix a l'economia política de la cultura, a la lògica de decisió econòmica que fa possible la cultura contemporània, sinó també a les implicacions socials i individuals d'aquesta economia política. L'assignatura combinarà la discussió als debats d'una selecció de lectures teòriques amb anàlisi de casos que aportareu cadascú en un projecte curatorial propi.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta és una assignatura optativa, que enllaça sobretot amb l'assignatura obligatòria Teoria social i cultura contemporànea, però també amb la Història de la cultura contemporània i la Filosofia contemporània. Treballarem bàsicament des de la mirada que proporcionen les ciències socials i els estudis culturals, buscant la complementarietat amb les assignatures optatives Cultura i subjectivitat, Literatura i diversitat, Cultura i poder i Cultura i identitat, tot i que amb la intenció d'establir ponts i connexions amb totes les perspectives i assignatures del Màster. 

• Camps professionals en què es projecta

Els continguts de Cultura i mercat són útils per totes les professions que tenen a veure amb la recerca, la crítica, la gestió i l'acció cultural. La mirada que proposa a través de l'estudi d'un cas proprociona un marc d'interpretació útil per entendre les transformacions recents en tots aquests camps, per als quals l'encaix entre cultura i mercat és central.

• Coneixements previs

Aquesta assignatura no requereix coneixements previs. Està pensada per poder ser cursada per qualsevol tipus d'estudiant. Això no obstant, serà molt positiu tenir nocions bàsiques d'història cultural, estudi social de la cultura i, també, dels canvis socials i històrics del segle XX.

• Objectius i competències

Durant el semestre aprofundirem de manera col·laborativa en els continguts de l'assignatura mitjançant les lectures obligatòries, la seva discussió i aplicació. L'objectiu serà la comprensió i anàlisi de l'articulació entre cultura i mercat al món contemporani. És una assignatura, per tant, que combina la reflexió i l'aprofundiment teòric amb la seva aplicació pràctica a casos concrets.

Mitjançant les diferents activitats, buscarem treballar en aquests aspectes:

• Relacionar els processos històrics de canvi en les pautes de consum i en les formes de subjectivitat a través de les lectures teòriques i l'aplicació dels coneixements obtinguts a l'estudi de casos empírics / concrets.
• Buscar i analitzar fonts diverses per desenvolupar autònomament el coneixement d'un tema lligat a la cultura de consum contemporània, connectant els coneixements teòrics apresos amb una recerca bibliogràfica, empírica o documental pròpia.
• Resumir i examinar críticament el contingut d'un text acadèmic sobre la relació entre mercat i cultura, i redactar textos de manera clara, coherent i consistent amb els coneixements del camp.
• Confrontar i comparar aproximacions teòriques contrastades a una mateixa realitat, en aquest cas, el paper del mercat i el consum en la cultura contemporània.
• Reflexionar críticament sobre els propis judicis sobre la relació entre cultura i mercat i la seva relació amb les principals mirades acadèmiques a la qüestió.
• Construir coneixement colaborativamente desenvolupant la capacitat d'avaluar i proporcionar una valoració crítica als companys rebent els comentaris crítics dels propis textos.

Competències

Això ho farem incidient especialment en les següents competències:

Competències bàsiques

• Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

Competències transversals

• Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.

Competències específiques

• Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques i les idees i judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes a partir del coneixement dels debats i problemàtiques d'aquestes disciplines.
• Descriure i analitzar la relació entre cultura i identitat en la societat contemporània, així com els processos de construcció de les identitats i les lluites simbòliques que intervenen, a partir de la familiaritat amb els principals marcs teòrics en l'estudi de la subjectivitat i la cultura.

Resultats d'aprenentatge

I es concretarà en l'avaluació d'aquests resultats d'aprenentatge que caldrà acreditar mitjançant les Proves d'Avaluació Continuada de l'assignatura:

• Identificar els elements clau i els aspectes que es perceben com a problemàtics dels materials proporcionats.
• Relacionar entre ells les aportacions d'autors i fonts rellevants en l'exposició d'idees claus i el debat, ajudant a aprofundir al voltant del temes dels diferents blocs (1. Cultura mercat i ideologia: de la indústria cultural a Internet; 2. Circulació i acumulació: entre la immaterialitat i la materialitat; 3. Polítiques del consum: integració i resistència).
• Localitzar, identificar i recuperar fonts d'informació clau per enriquir la mirada sobre el tema triat des dels materials obligatoris de l'assignatura.
• Incorporar en la proposta de projecte curatorial un diàleg entre els debats i problemàtiques treballades a l'aula sobre la interrelació entre Cultura i mercat i les pròpies idees, interessos i judicis.
• Identificar en la justificació de projecte curatorial una mirada informada i crítica al lligam entre el mercat, la cultura i la identitat en la societat contemporània.
• Elaborar una curadoria on es comuniquin de manera efectiva per a un públic no necessàriament especialitzat les reflexions, sobre el tema triat, amb les eines conceptuals treballades a l'assignatura
• Aplicar les eines analítiques treballades a les lectures al cas escollit de manera significativa i pertinent.
• Relacionar i avaluar críticament les diferents fonts obligatòries a partir de la seva utilització per desenvolupar el cas escollit.
• Contribuir, en la curadoria elaborada, a una comprensió que vagi més enllà del sentit comú sobre la relació entre cultura, mercat i identitat en la societat contemporània.
• Escriure textos ben estructurats i precisos amb els conceptes treballats.
• Produir un text oral clar, ordenat on es comuniquin de manera efectiva els objectius i la justificació del projecte curatorial que es vol fer.
• Expressar amb claredat i de manera efectiva els aspectes treballats sobre els materials proporcionats.
• Dialogar de manera respectuosa i constructiva amb els altres participants al debat per avançar en la producció conjunta de coneixement.
• Fer una aportació en un Debat que presenta les lectures de manera que contribueix a identificar i capturar perfectament aspectes rellevants de les lectures
• Fer una segona aportació en un altre Debat produint un text adequat a un context col·laboratiu de debat virtual, que sap dialogar de manera respectuosa i constructiva amb els altres participants per avançar en la producció conjunta de coneixement.
• Incorporar en la discussió al debat el lligam entre mercat, cultura i subjectivitat en la societat contemporània, i il·lustrar-ho amb exemples

• Continguts

Els continguts de l'assignatura els organitzem en una introducció i tres grans blocs, que corresponen al que anomenem "Grups de lectura", ja que cada bloc el treballem a partir d'una selecció de lectures i la seva discussió mitjançant el Debat, així com amb l'aplicació de les lectures a casos i exemples concrets de la cultura contemporània.

INTRODUCCIÓ. Cultura i mercat

Introduirem el curs a partir d'una reflexió general sobre el temari i alguns dels seus conceptes clau.

GRUP DE LECTURES 1: CULTURA, MERCAT I IDEOLOGIA. DE LA INDUSTRIA CULTURAL A INTERNET

En el primer grup de lectures procurarem identificar dues aproximacions "històriques" a la realitat cultural i té com a objectiu proposar una "panoràmica cultural" indissociable de dos contextos -distants en el temps- que resulten crucials per a entendre la producció, difusió i consum cultural Aquest lapse temporal no només serveix per a contrastar l'abast de determinades transformacions culturals, sino que també esbossa -o explicita- la dimensió ideològica subjacent tant en el desenvolupament de la Indústria Cultural com a Internet.

GRUP DE LECTURES 2: CIRCULACIÓ I ACUMULACIÓ. ENTRE LA IMMATERIALITAT I LA MATERIALITAT

Ens fixarem en la impòrtancia central de la mercaderia, la seva "naturalesa" i algunes de les implicacions culturals i econòmiques en les formes de consum actuals. Al costat d'això, també es proposarà un altre assumpte clau pel que fa a les relacions entre cultura i mercat -i també d'importància política estratègica- les maneres en les quals s'"organitza" la producció, difussió i accés a la cultura. Aquestes i altres qüestions serviran per a esbossar una panoràmica que abasta des de la diferenciació de l'objecte-mercaderia fins al desenvolupament d'estratègies de màrqueting urbà que incorporen la cultura.

GRUP DE LECTURES 3: POLÍTIQUES DEL CONSUM. INTEGRACIÓ I RESISTÈNCIA

El darrer grup de lectures del curs analitza com l'articulació entre cultura i mercat es relaciona amb la nostra experiència subjectiva i el que denominarem "politiques del consum". Més concretament, resseguirem com la cultura articulada a través del mercat condiciona la manera com, d'una banda, ens expressem i realitzem, i d'altra banda, ens situem en l'espai i les jerarquies socials. Aquesta qüesitó ens portarà a considerar com mitjançant la cultura i el mercat es poden propasar "politiques del consum" que qüestionen els valors culturals hegemònics. Un punt destacat en aquest bloc serà la idea d'autenticitat, un concepte clau a la modernitat occidental per entendre l'experiència cultural.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Aquesta assignatura consta d'uns materials d'orientació teòrica i de la feina més pràctica de casos concrets. L'estudiant i el grup hauran de combinar, per tant, la feina rigurosa amb els textos teòrics i la seva aplicació pràctica i crítica a casos concrets.

INTRODUCCIÓ: Cultura i mercat

• Martínez, Roger (2013) Cultura i mercat. Barcelona: Editorial UOC.
• Martínez, Roger (2018). L'autenticitat: una mirada sociològica [audiovisual]. Barcelona: UOC.

GRUP DE LECTURES 1: CULTURA, MERCAT I IDEOLOGIA. DE LA INDÚSTRIA CULTURAL A INTERNET

Lectures obligatòries:

• Adorno, Theodor y Horkheimer, Max (2001) "La Industria Cultural. Iluminismo como mistificación de masas". A: Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Trotta, p. 165-212.
• Morozov, Evgeny (2018), "Internet como ideología". A: Capitalismo Big Tech ¿Welfare o neofeudalismo digital. Madrid: Enclave de libros, p. 255-272.

Lectures complementàries:

• Raunig, Gerald (2008). "La industria creativa como engaño de masas". A: Transform. Producción cultural y prácticas instituyentes. Líneas de ruptura en la crítica institucional. Madrid: Traficantes de sueños, p. 27-43.
• Virno, Paolo (2003). "Diez tesis sobre la multitud y el capitalismo postfordista". A: Gramática de la multitud. Madrid: Traficantes de sueños, p.101-118.

GRUP DE LECTURES 2: CIRCULACIÓ I ACUMULACIÓ. ENTRE LA IMMATERIALITAT I LA MATERIALITAT

Lectures obligatòries:

Grup 2a:

• Srnicek, Nick (2018). "Capitalismo de plataformas". A: Capitalismo de plataformas. Buenos Aires: Caja Negra Editora, p. 39-86.
• Steyerl, Hito (2018). "¿Internet está muerta?". A: Arte Duty Free. El arte en la era de la guerra civil planetaria. Buenos Aires: Caja Negra Editora, p. 197-213.

Grup 2b:

• Boltanski, Luc y Esquerre, Arnaud (2016). "La vida económica de las cosas, Mercancías, coleccionables, activos". A: New Left Review, nº 98, p. 37-63.
• Harvey, David y Smith, Neil (2005). "El arte de la renta: globalización y mercantilización de la cultura". A: Capital financiero, propiedad inmobiliaria y cultura. Barcelona: MACBA-UAB, p. 29-54.
• Rosler, Martha (2017). "Arte y urbanismo". A: Clase cultural. Arte y gentrificación. Buenos Aires: Caja Negra Editora, p. 77-101.

Lectures complementàries:

• Lessig, Lawrence (2004). "Capítulo 10: 'Propiedad'". A: Cultura libre. Cómo los grandes medios usan la tecnología y la ley para controlar la cultura y la creatividad. Nueva York: Penguin, p. 136-197.
• Marx, Karl (1988 [1867-1894]). "El carácter fetichista de la mercancía y su secreto". A: El Capital.Tomo 1: El proceso de producción del capital. Madrid: Siglo XXI, 87-102.
• Wu, Chin-Tao (2018). "La moda seduce al arte". A: New Left Review, nº 108, p. 129-137.

GRUP DE LECTURES 3: POLÍTIQUES DEL CONSUM. INTEGRACIÓ I RESISTÈNCIA

Lectures obligatòries:

Grup 3a:

• Bourdieu, Pierre (1990). "La metamorfosis de los gustos". A: Sociología y cultura. México, D.F. : Grijalbo, p.181-191.
  
• Douglas, Mary (1998). "La rebelión del consumidor". A: Estilos de pensar. Ensayos críticos sobre el buen gusto. Barcelona: Gedisa, p. 117-134.
• Featherstone, Mike (2000). "Teorías de la cultura de consumo" A: Cultura de consumo y posmodernismo. Buenos Aires: Amorrortu, p. 38-60.

Grup 3b:

• Boltanski, Luc y Chiapello, Éve (2002). "¿Qué autenticidad?". A: El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal, p. 522-577.
• Willis, Paul (2008). "Los soldados rasos de la modernidad". A: RASE. Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, p. 43-66

Lectures complementàries:

• Alonso, Luis Enrique (2005). "Las políticas del consumo: transformaciones en el proceso de trabajo y fragmentación de los estilos de vida". A: La era del consumo. Madrid: Siglo XX, p. 29-81.
• Clarke, John (et alt) "Subculturas, culturas y clase". A: Hall, Stuart y Jefferson, Tony (eds) (2014). Rituales de resistencia. Subculturas juveniles en la Gran Bretaña de posguerra, Madrid: Traficantes de sueños, p. 61-143.
• Veblen, Thorstein (2004). "El consumo ostensible". A: Teoría de la clase ociosa. Madrid: Alianza Editorial, p. 90-119.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació