Surrealisme, poesia i arts visuals Codi:  M5.218    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Amb Joan Miró com a focus, l'objectiu d'aquesta assignatura és examinar la complexa relació del surrealisme amb la literatura i les arts visuals. I l'obra de Joan Miró ofereix una plataforma perfecta per a considerar el Surrealisme des d'aquesta doble perspectiva. Treballarem el surrealisme "visual", un tema que va ser debatut acaloradament per André Breton en els anys 1924-1928. Analitzarem què volem dir quan parlem de “Miró, pintor-poeta” i la seva relació tant amb els escriptors i poetes de l’avantguarda catalana i francesa com amb els escriptors i poetes de l’òrbita surrealista. Veurem com Miró metabolitza la petjada d’aquests literats. Revisarem les estretes relacions de Miró amb literats com André Breton. A més, la teoria crítica ens permetrà ampliar el ventall de temes que tractarem en aquesta assignatura, de manera que l'alumnat hi podrà trobar una gran diversitat de camps de coneixement.


L'Avaluació Continuada (AC) de l'assignatura consistirà en la creació d'un Diccionari Temàtic Il·lustrat del Surrealisme, que es complementarà amb dos breus assajos sobre el context cultural i els protagonistes del moviment surrealista. El seu principal objectiu és potenciar l'anàlisi transversal de les lectures i dels materials del curs i aclarir conceptes clau sorgits al voltant del surrealisme. Cada alumne crearà el seu propi glossari a partir d'aquest material amb un criteri personal i d'acord amb les seves àrees d'interès preferents.  

Amunt

Assignatura optativa, que forma part de l'especialitat en Literatura, tot i estar a cavall entre l'art i la literatura.

Amunt

Els materials poden estar en francès, anglès, castellà i català. Sempre que sigui possible us donarem accés a les traduccions en català i/o castellà, però en ocasions tenim textos imprescindibles per la temàtica que no han estat traduïts.

Amunt

Competencias básicas

CB4 - Que los estudiantes sepan comunicar sus conclusiones -y los conocimientos y razones últimas que las sustentan - a públicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigüedades.

Competencias transversales

CT1- Capacidad para analizar e interpretar materiales de naturaleza compleja y a menudo ambigua, y sintetizar ideas y argumentaciones relativas a los objetos de estudio y a los debates y problemáticas relevantes, y comunicarlas de manera clara, rigurosa y precisa.

Competencias específicas

CE3 - Valorar críticamente los objetos de estudio de las disciplinas humanísticas así como las ideas y los juicios, propios y ajenos, sobre estos objetos, a partir del conocimiento de los debates y problemáticas en el seno de estas disciplinas.

CE8 - Analizar la evolución de las artes plásticas, escénicas y audiovisuales desde la modernidad hasta la postmodernidad, y relacionar los problemas que plantea dicha evolución con las principales corrientes de pensamiento de los siglos XX y XXI.

 

Amunt

REPTE 1. El punt de partida del Surrealisme: Breton i el primer manifest
A Europa, l'impacte de la Gran Guerra va generar una gran inestabilitat política i econòmica que va provocar un desencantament dels artistes i intel·lectuals. André Breton, un dels protagonistes del moviment surrealista, no va estar en el camp de batalla però va viure la guerra a través de les neurosis dels pacients d'un hospital psiquiàtric. Aquesta experiència, sumada al coneixement de les teories de Freud, les plasmarà en el Primer manifest del surrealisme (1924) on *Breton defensa un nou estat de consciència, entre el somni i la vetlla, que denomina surrealitat, i on defineix les bases estètiques del Surrealisme.

El surrealisme és un moviment sorgit en el període d'entreguerres, un context de crisi social i de qüestionament moral que va transformar l'art i la cultura del segle XX i va deixar una petjada que encara podem observar.

Per a això utilitzarem com a fonts i recursos tota una sèrie de lectures que ens ajudessin a obtenir el context de l'època.


Lectures obligatòries:
André Breton, Manifiesto del Surrealismo [1924]. El trobareu al recurs de la biblioteca sobre Manifestos.
Fanés, Fèlix; Minguet i Batllori, Joan M. "Barcelona, Zona neutral". En: Fanés, Fèlix; Minguet i Batllori, Joan M. Barcelona: Zona Neutral (1914-1918). Barcelona Fundació Joan Miró, 2014. pp. 13-41. ISBN 9788494253560
Micheli, Mario de. "Capítulo sexto: Sueño y realidad en el surrealismo". En: Micheli, Mario de. Las vanguardias artísticas del siglo XX. Alianza, 2002. pp. 153-173. ISBN 9788420678832
Ades, Dawn. "Dadá y surrealismo". En: Nikos Stangos. Conceptos de arte moderno. Madrid : Alianza, 1986. p. 95-115. ISBN 9788420670539
The Art Assignment, "The Case for Surrealism Links to an external site.," in Smarthistory, August 2, 2017. 

Enllaços:
The Art Assignment, "The Case for Surrealism," in Smarthistory, August 2, 2017:  https://smarthistory.org/case-for-surrealism/ .
Voorhies, James. "Surrealism." In Heilbrunn Timeline of Art History. New York: The Metropolitan Museum of Art, 2000-. https://www.metmuseum.org/toah/hd/surr/hd_surr.htm
 
REPTE  2. Conceptes claus del surrealisme

A partir de les lectures i les anàlisis dels textos de Breton, Ades i Micheli, que has vist a la primera activitat hauràs comprovat que hi ha alguns conceptes que són claus en la definició del surrealisme. En ocasions són conceptes que els artistes adscrits al moviment van fer seus i van promoure de manera conscient. En d’altres, són conceptes que han esdevingut simbòlics gràcies a la mirada que les generacions posteriors han projectat sobre el surrealisme, sorgits  a partir de la reinterpretació i l’estudi del surrealisme.

Amb les lectures d'aquesta activitat continuem aprofundint en el coneixement del Surrealisme, i us proposem ampliar l'horitzó per a observar l'influx d'aquest moviment a Catalunya a través de l'exemple del Manifest Groc. També us proposem observar la importància de les revistes com a instruments de difusió del seu ideari i com a espais creatius. Tots aquests materials us ajudessin a construir una imatge més completa i complexa del surrealisme, a comprendre la importància de la poètica de la subversió, de la destrucció, i a aprofundir en les tensions sorgides en el si del grup.

Lectures obligatòries:
Jiménez, José. ""Una especie de aurora de la emancipación social": Georges Bataille y el surrealismo ". En: Jiménez, José. La imagen surrealista. Madrid : Editorial Trotta, S.A., 2014. p. 24-46. ISBN 9788498794618
Mañero Rodicio, Javier."Acción surrealista y medios de intervención. El surrealismo en las revistas, 1930-1939". Anales de Historia del Arte. Vol. 23, 2013. p 209-258. ISSN 02146452
Minguet Batllori, Joan M., "Orígenes del Manifiesto amarillo. El maquinismo antiartístico". En: Minguet Batllori, Joan M. El Manifiesto amarillo: Dalí, Gasch, Montanyà y el antiarte. Barcelona : Galàxia Gutenberg, 2004. p. 11-47
Rowell, Margit. "Introducción". En: Rowell, Margit. Joan Miró : escritos y conversaciones. València : Institut Valencià d'Art Modern ; Murcia : Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de la Región de Murcia, 2002
Umland, Anne. "Miró the Assassin". En: Umland, Anne. Joan Miró. Painting and Anti-Painting 1927-1937. New York : The Museum of Modern Art, 2008. p. 1-17. ISBN 9780870707346
 
REPTE 3. Miró i la poètica de l’objecte surrealista

Els surrealistes sentien una fascinació especial pels objectes quotidians i per les seves possibilitats simbòliques. Els objectes permetien explorar l’espai de llibertat que separa el propi objecte de la seva representació i, també, la creació d’associacions plàstiques i conceptuals sorprenents i inesperades. En l’art de Joan Miró podem observar aquesta fascinació, especialment a partir de 1928, quan comença a experimentar amb la introducció d’objectes i amb l’ús del collage en les seves obres. Uns camins creatius guiats per l'anhel d'”assassinar la pintura”.

Lectures obligatòries:
Breton, André, "Ecuación del objeto encontrado". Amaru (Lima), 1 enero 1967. p 52-60
Fanés, Fèlix,  "Palabras pintadas". En: Fanés, Félix. Pintura, collage, cultura de masas. Joan Miró 1919-1934. Barcelona: Alianza Forma, 2007. p. 23-49. ISBN 9788420671543
Fanés, Fèlix, "Primitivismo versus civilización". En: Fanés, Fèlix. Pintura, collage, cultura de masas. Joan Miró 1919-1934. Madrid : Alianza Editorial, 2007. p. 74-79. ISBN 9788420671543
Fanés, Fèlix, "Collage, 1929". En: Fanés, Fèlix . Pintura, collage, cultura de masas. Joan Miró 1919-1934. Madrid : Alianza Editorial, 2007. p. 151-186. ISBN 9788420671543
Jeffett, William, "Joan Miró y el objeto". En: Jeffett, William. Miró y el objeto. Barcelona : Fundació Joan Miró : Obra Social "la Caixa", cop. 2015. p. 15-35. ISBN 9788416411085
 
REPTE 4. Els i les protagonistes del surrealisme

Joan Miró apareix com una figura clau situada a cavall entre la tradició catalana i l'avantguarda francesa. Des de l'inici de la seva trajectòria, Miró va col·laborar activament en diverses revistes i va mantenir un estret contacte amb els membres de l'avantguarda literària catalana, una avantguarda, però, que es reflectia en els creadors francesos.

En el període parisenc, Miró va establir llaços d'amistat amb artistes, poetes i escriptors que tindran una influència decisiva en el seu treball. La "rue Blomet", on Miró tenia el taller, es va convertir en un punt d'intercanvi intel·lectual i creatiu fonamental. En aquesta activitat ens centrarem en els subjectes, en els i les protagonistes del surrealisme. I volem fer un espacial emfasis en la perspectiva de gènere, un enfocament que no sols té com a eix la incorporació de noms de creadores, sinó la transformació de la nostra mirada en aproximar-nos a la història de l'art per a estudiar els estereotips de gènere. En aquest sentit, us convidem a observar com s'articula la transformació del rol de les dones, com passen, no sense dificultats, de ser models i muses a subjectes actius, a artistes que generen un discurs propi.
 
Lectures obligatòries:
Breton, André, Segundo manifiesto del surrealismo. El trobareu al recurs de la biblioteca sobre Manifestos.
Labrusse, Rémi. "45, Rue Blomet". En: Labrusse, Rémi. Miró-Dupin : Art i poesia. Barcelona: Ara llibres, Arts Santa Mònica, 2009. p. 10-14. ISBN 9788492552795
Leiris, Michel."45, rue Blomet". Los Cuadernos del Norte: Revista cultural de la Caja de Ahorros de Asturias. Año nº 4, Nº 18, 1983. p 10-14. ISSN 02110555
Raillard, Georges, "Miró, Dupin, el naixement dels signes". En: Raillard, Georges. Miró/Dupin. Art i Poesia. Barcelona: Arts Santa Mònica, 2009. p. 61-69. ISBN 9788439380337
Caballero Guiral, Juncal. «Tensiones: el cuerpo de la mujer en el surrealismo». Dossiers feministes, 2001, n.º 5, pp. 85-91

PFEIFFER, Ingrid (2020), "Fantastic Women in Europe, the US, and Mexico" in Fantastic Women: Surreal Worlds from Meret Oppenheim to Frida Kahlo, Schirn Kunsthalle Frankfurt, 2020 . pp. 25- 37

Chadwick, Whitney(1985). Mirror images: women, surrealism and self-representation, 1985, CAPITOL 1, PP. 2-35


Recursos:
Joan Miró i la poesia CAT (audiovisual)
Heilbrunn Timeline of Art History, https://www.metmuseum.org/toah/hd/surr/hd_surr.htm
 
 
 
REPTE 5. La petjada del surrealisme

Al llarg del curs hem estudiat els seus antecedents, el context en el qual va sorgir i alguns conceptes i figures clau. Hem dut a terme una anàlisi de la situació política i social del període d'entreguerres i del context cultural que sorgeix després de la Gran Guerra, amb l'aparició de moviments com el futurisme i el dadaisme. Hem revisat l'apropiació de la tradició romàntica i de la novel·la fantàstica, la fascinació per la màgia i el meravellós per part dels escriptors francesos. Hem observat la importància de les aportacions de Freud i l'aparició de veus crítiques i de denúncia del colonialisme. Unes línies de treball que lluny de conduir a la creació d'un moviment homogeni en l'òrbita de Breton, van determinar el sorgiment d'escriptors i artistes amb personalitat pròpia i estils plàstics suficients diferenciats.

Per realitzar l'última activitat que et proposem serà necessari revisar la bibliografia i les activitats que has realitzat al llarg del curs.

Amunt

Joan Miró i la poesia Audiovisual

Amunt

L'alumnat disposa a l'apartat Recursos de les lectures de l'assignatura en format pdf. També les trobareu referenciades a cada unitat i activitat. Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció d'articles acadèmics o capítols de llibres especialitzats , treballarem l'assignatura.

Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic del surrealisme i/o de la figura de Joan Miró. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi. 

Els materials poden estar en francès, anglès, castellà i català. Sempre que sigui possible us donarem accés a les traduccions en català i/o castellà, però en ocasions tenim textos imprescindibles per la temàtica que no han estat traduïts. 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt