| Bases teòriques de la ciberdelinqüència | Codi: M5.250 : 6 |
Què és un cibercrim ?, La cibercriminalitat s'assembla a la criminalitat tradicional ?, Qui és un ciberdelinqüent i per què realitza actes delictius en el ciberespai ?, Com són les víctimes de ciberdelictes i quantes n'hi ha?
Per respondre a aquestes preguntes, aquesta assignatura introdueix a l'estudiant a la fenomenologia de les diverses formes delictives relacionades amb les TIC i comeses en un entorn cibernètic. Així mateix, s'analitzen les aplicacions de les teories criminològiques tradicionals a la ciberdelinqüència i els resultats de la investigació empírica en l'àmbit de la cibercriminalitat.
Assignatura obligatòria del 1r semestre de 6 ECTS que forma part de la matèria de "Cibercriminología i victimologia" del Màster Universitari en Ciberdelinqüència.
Àmbit de la ciberdelinqüència i de la cibervictimització
-Conèixer les principals classificacions de la cibercriminalitat.
-Analitzar la prevalença de la cibercriminalitat.
-Analitzar la cibercriminalitat segons el paper de les TICs en el comportament criminal o segons el mòbil de l'infractor.
-Comprendre les amenaces de la cibercriminalitat en funció de la possible víctima.
-Comprendre la multiplicitat de víctimes de cibercrims.
-Comprendre els diversos factors que poden estar relacionats amb victimització en el ciberespai.
-Relacionar diversos factors amb probabilitat de victimització en casos reals
-Establir les activitats rutinàries relacionades amb la victimització en el ciberespai.
-Utilitzar resultats d'estudis quantitatius i qualitatius per comprendre els factors de risc de victimització.
-Comprendre les mesures pràctiques de prevenció proporcionades per fonts oficials i fonts acadèmiques.
-Analitzar els factors de risc de diversos tipus de ciberdelinqüència en entorns reals.
-Aplicar els coneixements sobre mesures de prevenció en entorns reals.
-Conèixer les característiques del ciberespai que condicionen la delinqüència.
-Comprendre les oportunitats delictives trobades en el ciberespai.
-Relacionar diverses fonts d'informació per explicar la realitat delictiva i les tendències en la cibercriminalitat.
-Utilitzar diverses fonts per construir perfils de delinqüents.
-Analitzar les diverses teories criminològiques per comprendre la ciberdelinqüència.
-Conèixer l'aplicació de les teories criminològiques tradicionals a la cibercriminalitat.
-Analitzar els factors micro i macro que expliquen la comissió de ciberdelictes.
-Identificar les diferents tècniques emprades pels ciberdelinqüents.
-Conèixer les limitacions de les dades oficials per entendre les tendències en la cibercriminalitat.
-Analitzar, sintetitzar i relacionar les fonts de coneixement sobre la ciberdelinqüència.
-Comprendre i utilitzar el vocabulari criminològic relacionat amb l'àmbit de la ciberdelinqüència.
-Conèixer i comprendre fonts de coneixement en la llengua anglesa.
-Aplicar coneixements acadèmics a casos pràctics.
UNITAT-NIU 1:
¿Què és el cibercrimen y com es compara amb la criminalitat tradicional?
Per treballa aquesta unitat l'alumne disposarà dels següents recursos:
Capítol II , apartats 1 i 2 de llibre: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.
La Vanguardia. 'Ciberestafadores engañaron a 552 víctimas y lograron más de 2 millones euros', disponible en: https://www.lavanguardia.com/local/madrid/20190319/461130395659/ciberestafadores-enganaron-a-552-victimas-y-obtuvieron-mas-de-dos-millones.html
El País. 'El ciberataque: pulsar un botón y desenchufar el mundo'. Disponible:https://elpais.com/internacional/2017/05/20/actualidad/1495291083_920693.html
Huffington Post. 'Más de 1.000 jóvenes demandados en Dinamarca por difundir vídeos sexuales en Facebook'. Disponible en: https://www.huffingtonpost.es/2018/01/16/mas-de-1-000-jovenes-demandados-en-dinamarca-por-difundir-videos-sexuales-en-facebook_a_23334401/
Capítol 2 (Tipos de cibercrimen y clasificación de los mismos) apartat 3 (Pgs 116-139) del libro Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.
Capítol 1 (Cybercrime and the Internet: an introduction) del llibre Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019). Cybercrime and Society, 3rd Edition. London: Sage.
Capítol 1 (La criminalidad en el ciberespacio) del llibre Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.
Vídeos de Prof. Dr. David Wall, titulats "Cybercrime: a changing cyber-threat landscape"" y ""Cybercrime: technology and crime"" disponibles a https://study.sagepub.com/cybercrimeandsociety3e/student-resources/podcasts-and-videos
UNITAT-NIU 2:
¿El cibercrimen és "vi vell en una ampolla nova"?
Per treballa aquesta unitat l'alumne disposarà dels següents recursos:
Capítol III del llibre: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.
Guia 'Privacidad y Seguridad en Internet'. Incibe, OSI y AEPD. Disponible a: https://www.osi.es/sites/default/files/docs/guiaprivacidadseguridadinternet.pdf
Guia 'Compra Segura en Internet'. Incibe, OSI, Policía Nacional y Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales y Igualdad. Disponible a: https://www.osi.es/sites/default/files/docs/guia_compra_segura_internet_web_vfinal.pdf
Guía práctica para la ciberseguirdad en las PYMES.
Ponència III Jornada de Criminologia UOC-CEFJE. Fernando Miró Linares. Victimització per Internet: fenomenologia, ofensors i víctimes. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=aTxt5i1Sqxw&list=PLznaZGtUyvTBZYWTXbq1U4_aQAh8QBKLs&index=6
Agustina, J. R. (2013). ¿Cómo prevenir conductas abusivas y delitos tecnológicos en la empresa? IDP. Revista d'Internet, Dret i Política, No. 16, pág 7-26.
Agustina, J. R. (2014). Cibercriminalidad y perspectiva victimológica: un enfoque general explicativo de la cibervictimización. Cuadernos de Política Criminal. Segunda Época. Núm. 114
UNITAT-NIU 3:
¿Qui és un ciberdelinqüent?
Per treballa aquesta unitat l'alumne disposarà dels següents recursos:
Capítol IV del llibre: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.
Capítol 2 (Researching and Theorizing Cybercrime), apartats 2.1 i 2.2, del llibre Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019). Cybercrime and Society, 3rd Edition. London: Sage.
Así trabaja el ciberdelincuente ¿se lo vas a permitir?. Incibe. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=HJKkkaL6Trc
Ciberdelinqüència Organitzada, cas pràctic: Inteligencia económica (UCO, Guardia Civil). Jornadas Stic CCN-CERT. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=NThbCnhG8AA
Chapter 11 (Cybercrime and Criminological Theories), pàgines 439-461 & 470-489. Holt, T. J., Bossler, A. M. & Seigfried-Spellar, K. C. (2017). Cybercrime and Digital Forensics an Introduction. New York: Routledge
Apartat 'Perfil del Responsable', pàgines 45-50 en: Ministerio del Interior. (2018). Estudio sobre la Cibercriminalidad en España 2017. Disponible a: http://www.interior.gob.es/documents/10180/7146983/Estudio+Cibercriminalidad+2017.pdf/a937823d-8af5-4baa-86fa-7f085f7cac07
Apartat 5, 'Agentes de las Amenazas', pàgines 16-25 de: CNN-CERT. (2018). Ciberamenazas y Tendencias. Disponible a: https://www.ccn-cert.cni.es/informes/informes-ccn-cert-publicos/2835-ccn-cert-ia-09-18-ciberamenzas-y-tendencias-edicion-2018-1/file.html
Capítols 4 i 5 (Individual Cybercrime Offenders y Cybercriminal networks) a: Leukfeldt, R. (Ed.). (2017). Research Agenda: The Human Factor in Cybercrime and Cybersecurity. The Hague: Eleven.
UNITAT-NIU 4:
¿Si pateixes un cibercrim, és culpa teva?
Per treballa aquesta unitat l'alumne disposarà dels següents recursos:
Capítol V del llibre: Miró Llinares, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio. Madrid: Marcial Pons.
Chapter 11 (Cybercrime and Criminological Theories), pàgines 462-470. Holt, T. J., Bossler, A. M. & Seigfried-Spellar, K. C. (2017). Cybercrime and Digital Forensics an Introduction. New York: Routledge
Capítol 2 (Researching and Theorizing Cybercrime), apartats 2.3 i 2.4, del llibre Yar, M. & Steinmetz, K. F. (2019). Cybercrime and Society, 3rd Edition. London: Sage.
Reep-van den Bergh, C. M. & Junger, M. (2018). Victims of cybercrime in Europe: a review of victim surveys. Crime Science, Vol 7, Iss 1, Pp 1-15.
Apartat 'Perfil de la víctima', pàgines 40-44 en: Ministerio del Interior. (2018). Estudio sobre la Cibercriminalidad en España 2017. Disponible a: http://www.interior.gob.es/documents/10180/7146983/Estudio+Cibercriminalidad+2017.pdf/a937823d-8af5-4baa-86fa-7f085f7cac07
Capítol 5, 'Blaming the Victim', en Button, M. & Cross, C. (2017). Cyberfrauds, Scams and their Victims. Oxon: Routledge.
Apartat 2.I, pàgines 51-111, en: European Commission. (2017). Special Eurobarometer 464a: Europeans' attitudes towards cyber security. Disponible en: http://ec.europa.eu/commfrontoffice/publicopinion/index.cfm/ResultDoc/download/DocumentKy/79734
European Comission. Special Eurobarometer 480: Europeans' attitudes towards Internet security. Disponible en:
http://ec.europa.eu/commfrontoffice/publicopinion/index.cfm/ResultDoc/download/DocumentKy/85495
En l'apartat de Continguts es detallen els recursos disponibles per a l'estudiant, previstos per a cada Unitat de treball.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |