• Descripció

Assignatura optativa semestral de 4 ECTS que forma part de la matèria de "Cibercriminologia i victimologia" del Màster Universitari en Ciberdelinqüència. En ella s'aborden des d'un punt de vista criminològic, victimològic i jurídic penal les principals formes de ciberdelinqüència sexual, com són l'Online Grooming, el sexting, el revengeporn i la pornografia infantil. S'analitza el paper que juga la tecnologia en les dinàmiques criminògenes, la magnitud de cadascun dels fenòmens y les característiques de cibervíctimes i ciberagressors

• Objectius i competències

OBJECTIUS GENERALS

• Conèixer la fenomenologia de la ciberdelinqüència sexual amb una base criminològica teòrica i empírica.

• Conèixer les diverses formes de victimització sexual a través de les TIC, la seva magnitud i els factors de risc i les característiques de les víctimes i ofensors. 

• Comprendre el paper de la tecnologia i el context del ciberespai en la ciberdelinqüència sexual.

• Conèixer les causes en les víctimes del ciberassetjament sexual, pornografia infantil, online grooming, sexting i conductes similars. 

• Ser capaç de dissenyar plans de prevenció i d'intervenció davant les diverses formes de ciberdelinqüència i cibervictimització sexual.

• Conèixer les implicacions ètiques de la ciberdelinqüència i ser capaç d'actuar professionalment d'acord amb aquestes.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

M1 Paper TIC

• Comprendre en què consisteix la ciberdelinqüència i la cibervictimització sexual. 
• Identificar el paper de les TIC i del context del ciberespai en aquesta forma de delinqüència sexual, atenent les seves particularitats, l'efecte desinhibitori i les teories criminològiques.
• Establir les diferències essencials entre la delinqüència sexual convencional i la ciberdelinqüència sexual.

M2 Magnitud

• Relacionar i integrar els resultats de les estadístiques i els estudis empírics sobre ciberdelinqüència sexual. 
• Comprendre l'abast de la ciberdelinqüència sexual en el context de la ciberdelinqüència i la delinqüència tradicional.
• Conèixer el problema de la xifra negra i les seves possibles causes.

M3 Fenomenologia

• Conèixer les diferents formes que adopta la ciberdelinqüència sexual des d'una perspectiva jurídica i criminològica teòrica i empírica. 
• Conèixer com es relacionen les diferents formes de victimització sexual online entre elles i amb la victimització offline.
• Identificar mites i creences errònies sobre la ciberdelinqüència i la cibervictimització sexual.

M4 Pornografia infantil, provocació i explotació sexual online

• Comprendre en què consisteix la pornografia infantil, la provocació de menors i l'explotació sexual online. 
• Conèixer la magnitud d'aquests fenòmens.
• Conèixer les característiques que presenten les cibervíctimes.
• Conèixer les tipologies de ciberagressorssexuals, així com les seves motivacions i característiques sociodemogràfiques i psicològiques.

M5 Online grooming i ciberembaucament

• Comprendre en què consisteix l'online grooming i el ciberembaucament de menors. 
• Conèixer la incidència i prevalença d'aquest fenomen.
• Explicar la dinàmica victimogènica i les fases del cicle de l'abús sexual online.
• Conèixer les característiques que presenten les cibervíctimes i els ciberagressors, així com els factors de risc i de protecció.

M6 Sexting, sextorsión i revenge porn

• Comprendre en què consisteix el sexting i quines són les seves principals tipologies. 
• Conèixer els riscos, principalment la sextorsió i el revenge porn.
• Conèixer la prevalença i les principals variables associades al sexting. 
• Analitzar les principals directrius legals sobre el sexting. 

M7 Ciberassetjament sexual entre adults

• Comprendre en què consisteix el ciberassetjament sexual entre adults.
• Conèixer la prevalença d'aquest fenomen.
• Analitzar les principals teories criminològiques que s'apliquen al fenomen.
• Identificar els principals factors de risc per a la cibervictimització i la perpetració de ciberassetjament sexual.

M8 Conseqüències de la ciberdelinqüència sexual

• Conèixer les principals conseqüències psicològiques de la ciberdelinqüència sexual per a les víctimes de sol·licituds sexuals indesitjades en línia, de ciberassetjament pedòfil, d'explotació sexual infantil, de sèxting i de pornovenjança.
• Analitzar l'impacte i els costos que té la ciberdelinqüència i la cibervictimització sexual en l'àmbit social.

M9 Prevenció i intervenció

• Conèixer les principals tècniques de tractament dels agressors sexuals online. 
• Adquirir coneixements bàsics sobre la intervenció amb víctimes de ciberdelinqüència sexual. 
• Conèixer els principals programes per a la prevenció primària d'aquesta problemàtica.
• Adquirir una actitud reflexiva sobre cadascuna de les orientacions educatives referides a la participació en sexting.

• Continguts

Bloc I. Què és la ciberdelinqüència sexual i quina és la magnitud del fenomen?  

1. Paper de les TIC en la ciberdelinqüència sexual. 

2. La magnitud del fenomen. 

3. Fenomenologia de la ciberdelinqüència sexual.

Bloc II. Quines formes pot adoptar la ciberdelinqüència sexual i quina característiques presenten les víctimes i els agressors?  

4. Pornografia infantil, provocació i explotació sexual online. 

5. Online grooming i ciberembaucament de menors. 

6. Sexting, sextorsion i revenge porn.

7. Ciberassetjament sexual entre adults. 

Bloc III. Prevenció i intervenció. 

8. Conseqüències de la cibervidelinqüència sexual.

9. Intervenció amb ciberdelinqüents sexuals i prevenció de la cibervictimització sexual.

CONTINGUT AMPLI

Bloc I. Què és la ciberdelinqüència sexual i quina és la magnitud del fenomen?

1. Paper de les TIC en la ciberdelinqüència sexual.
1.1 Què és la ciberdelinqüència sexual?
1.2 Quan i com intervenen les TIC?
1.3 Diferències entre la delinqüència sexual tradicional i la ciberdelinqüència sexual.
2. La magnitud del fenomen.
2.1 Incidència: dades oficials.
2.2 Prevalença: enquestes de cibervictimització.
2.3 Xifra negra.
3. Fenomenologia de la ciberdelinqüència sexual.
3.1 Tipologies de cibervictimització sexual.
3.2 Tipologia de ciberdelictes sexuals.
3.3 Polivictimització i victimització online múltiple.
3.4 Mites i creences errònies.

Bloc II. Quines formes pot adoptar la ciberdelinqüència sexual i quina característiques presenten les víctimes i els agressors?

4. Pornografia infantil, provocació i explotació sexual online.
4.1 Què és?
4.2 Magnitud
4.3 Les cibervíctimes
4.4 Els ciberagressors
5. Online grooming i ciberembaucament de menors.
5.1 Què és?
5.2 Magnitud
5.3 Dinàmica victimogènica
5.4 Les cibervíctimas
5.5 Els ciberagresores: online groomers.
6. Sexting, sextorsió i revenge porn.
6.1 Definició conceptual
6.2 Riscos
6.3 Marc legal
6.4 Prevalença
6.5 Variables associades
7. Ciberassetjament sexual entre adults.
7.1 Què és?
7.2 Tipologies
7.3 Prevalença
7.4 Teories explicatives
7.5 Factors de risc

Bloc III. Prevenció i intervenció.

8. Conseqüències de la ciberdelinqüència sexual

8.1 Conseqüències psicològiques

8.2 Conseqüències socials.

9. Intervenció amb ciberdelinqüents sexuals i prevenció de la cibervictimització sexual.
9.1 Intervenció i tractament de ciberagressorssexuals.
9.2 Intervenció i tractament de cibervíctimes.
9.3 Prevenció de la cibervictimització sexual.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació