• Descripció

La investigació i enjudiciament del ciberdelicte presenta nombroses particularitats respecte d'altres tipus de delinqüència en els quals la tecnologia és aliena. La connatural absència de fronteres a les xarxes, especialment Internet, les tècniques d'anonimat i la volatilitat de les evidències digitals constitueixen les principals dificultats per a la recerca d'una delinqüència que necessàriament ha de dur-se a terme també en el mateix entorn tecnològic.  

L'objecte d'aquesta assignatura és abordar, des de la perspectiva jurídic-processal, les especialitats que regeixen en la persecució penal del ciberdelicte en totes les seves fases.  Es tractaran principalment les qüestions relatives a la determinació de la jurisdicció i de la competència judicial, els mitjans i tècniques d'investigació tecnològics per a l'esbrinament del delicte i el descobriment del seu autor, així com la incorporació al procés de les evidències digitals resultants de la investigació i la seva valoració com a mitjà de prova.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Forma part de la matèria o bloc Tractament jurídic de la ciberdelinqüència, juntament amb les assignatures Ciberdelictes: estudi dels tipus delictius; Protecció de dades; i Tractament de dades en entorns digitals.

• Camps professionals en què es projecta

Els propis de l'especialització professional en ciberdelinqüència, especialment els relacionats amb professions jurídiques.

• Coneixements previs

Són necessaris coneixements previs de Dret processal penal. Per aquesta raó es requereix un complement de formació en aquesta disciplina pels qui no l'han cursat prèviament en el marc d'un Grau en Dret o en Criminologia.

• Objectius i competències

A. Objectius

1. Saber determinar la jurisdicció i la competència per a la investigació penal del ciberdelicte.
2. Conèixer les diferents mesures d'investigació tecnològica, especialment les restrictives de drets fonamentals, i els pressupostos legals per a la seva adopció.
3. Saber com es desenvolupen les diferents mesures d'investigació tecnològica.
4. Conèixer el règim jurídic-processal de la prova electrònica: la seva incorporació al procés i valoració.
5. Conèixer els instruments de cooperació jurídica internacional per a la investigació penal de la ciberdelinqüència.

B. Competències

Competències bàsiques

1. Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
3. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
4. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
5. Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

Competències generals

1. Analitzar i sintetitzar informació i textos complexos de nivell avançat.
2. Gestionar i prendre decisions sobre un conjunt complex i divers de dades i fonts documentals.
3. Aprendre de manera permanent i actualitzar-se de forma continuada

Competències específiques

1. Interpretar i aplicar correctament articles, informes, estadístiques, bases de dades, legislació i jurisprudència relacionada amb la ciberdelinqüència.
2. Analitzar, sintetitzar i relacionar les fonts de coneixement sobre la ciberdelinqüència.
3. Interpretar i contrastar comparar dades i fonts sobre ciberdelinqüència en l'àmbit internacional en un entorn caracteritzat per la complexitat tecnològica i la ràpida evolució dels usos socials de la cibertecnologia.
4. Dissenyar i desenvolupar una recerca empírica d'acord amb les regles del coneixement científic en l'àmbit de la criminologia.
5. Dissenyar i aplicar pràctiques de recol·lecció de proves de ciberdelictes i de presentació de les mateixes en el procés penal d'acord amb la legalitat.
6. Delimitar les tipologies delictives corresponents als diversos ciberdelictes segons el Dret vigent.
7. Conèixer el marc jurídic processal, així com el marc normatiu internacional i en particular europeu que determina la resposta jurídica a la ciberdelinqüència.

• Continguts

1. Jurisdicció i competència per a la persecució penal del ciberdelicte.
2. Les mesures d'investigació tecnològica: règim jurídic-processal.
3. Pràctica i valoració de la prova electrònica.
4. La cooperació jurídica internacional en la investigació del ciberdelicte.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els mòduls didàctics, al costat de les lectures i la normativa continguda a l'espai Recursos de cada pla de treball, constitueixen la referència bàsica en el seguiment de la matèria, i té com a objectiu actuar com a base del procés d'ensenyament i aprenentatge que es duu a terme a través de la dinàmica de l'aula, la realització de les proves d'avaluació contínua (PAC), el treball sobre les activitats proposades en els mòduls i, per descomptat, mitjançant el treball individual de cada estudiant

D'altra banda, dins de l'espai virtual de l'aula es troben a la disposició de l'estudiant els plans de treball la funció del qual és orientar i facilitar el procés d'aprenentatge, incloent-hi les tasques que han de realitzar-se en cada unitat/mòdul.

Igualment, és imprescindible, com a material bàsic d'aquesta assignatura, el text complet i actualitzat de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), així com la normativa indicada en els mòduls i plans de treball. Aquesta normativa la trobareu també actualitzada, a l'espai "Recursos".

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació