Ciberdelinqüència econòmica Codi:  M5.262    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'ús d'Internet i la tecnologia per cometre delictes econòmics ha anat augmentant amb força en els últims anys, i ha provocat nous reptes en la prevenció i la lluita contra aquest tipus de delictes. Aquesta assignatura vol fer palès el que sabem sobre el creixent paper d'Internet en la delinqüència econòmica; la varietat, la incidència i el cost del ciberdelicte econòmic; quins són els actors principals; i les implicacions d'aquestes troballes per als negocis, el govern i el públic en termes de vigilància del cibercrim econòmic. A la vegada, l'assignatura avalua empíricament els models policials actuals i els seus enfocaments sobre el cibercrim econòmic: així, es discuteixen alguns dels reptes que es plantegen en la policia i les estratègies desenvolupades per afrontar el ciberdelicte econòmic.

En aquesta assignatura es vol introduir a l'estudiant en l'estudi dels conceptes fonamentals de la ciberdelinqüència econòmica. D'aquesta manera, es vol que l'estudiant conegui no només com les escoles criminològiques poden explicar el cibercrim, sinó també les causes d'aquesta, tot des de l'òptica de la recerca criminològica i informes de diverses entitats. Partint d'una primera part més genèrica que pretén explicar el fenomen de forma global, es passarà a analitzar diferents manifestacions de la ciberdelinqüència econòmica, emprant una taxonomia més pròpia de la criminologia que no pas de les tipologies delinqüencials aparegudes al nostre codi penal. Finalment, i tenint en compte la natura canviant d'aquest tipus de delictes, s'analitzaran les tendències i les futures direccions d'aquesta criminalitat.

Amunt

La següent assignatura forma part de l'itinerari relatiu a la cibercriminologia i victimologia. Així doncs, aquesta assignatura explora el frau online i altres formes de delinqüència econòmica sense oblidar ni deixar de bastir ponts amb les bases teòriques de la ciberdelinqüència, la cibervictimització, la ciberdelinqüència sexual i els seus efectes a les víctimes, el ciberterrorisme i altres delictes d'odi a la xarxa, entre d'altres. Aquests ponts cerquen conèixer la fenomenologia de la ciberdelinqüència amb una base criminològica teòrica i empírica; i més concretament,  conèixer les causes i conseqüències del frau en línia i altres formes de ciberdelinqüència econòmica i patrimonial; dominar els mètodes i principals tècniques d'investigació criminològica aplicables a la ciberdelinqüència; ser capaç de dissenyar plans de prevenció i d'intervenció davant les diverses formes de ciberdelinqüència i cibervictimització; i finalment, conèixer les implicacions ètiques de la ciberdelinqüència i ser capaç d'actuar professionalment d'acord amb les mateixes.

Amunt

En aquesta assignatura l'estudiant es podrà familiaritzar, dins d'una perspectiva criminològica, amb la ciberdelinqüència econòmica: les seves causes, les seves tipologies, i com aquesta categoria delictiva ha evolucionat i evoluciona des dels seus inicis.

Amunt

1. Introducció a la ciberdelinqüència econòmica

2. Diferents tipologies de la ciberdelinqüència econòmica (I)

3. Diferents tipologies de la ciberdelinqüència econòmica (II) i el futur de la mateixa

Amunt

Amunt

L'alumnat disposa dels materials de l'assignatura, així com lectures especialment seleccionades per l'equip docent, rellevants dins la disciplina.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt