Economia col·laborativa Codi:  M5.661    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Durant els últims anys la pràctica econòmica diària ens ha posat en relleu multitud d'exemples que certifiquen que alguna cosa transcendent li està succeint a la manera tradicional que teníem per entendre i interpretar les transaccions econòmiques. A Europa, els casos de Uber, Airbnb o Glovo potser han estat els més mediàtics, però només cal fer surf una mica pel món de les plataformes digitals per adonar-se que moltes coses estan canviant i, a més, d'una forma accelerada. La irrupció massiva d'aquestes plataformes socials i digitals, que complementen o substitueixen mercats tradicionals, com el transport de viatgers, els allotjaments turístics o els serveis a domicili, són clars exemples que alguns dels fonaments de l'economia s'estan transformat estructuralment.

Generalment, aquesta novetat ha estat destacada des de la perspectiva de la col·laboració. Se sol parlar de l'auge de l'economia o de l'consum col·laboratiu. De fet, s'ha destacat que, a través de les plataformes, les persones comparteixen i col·laboren més que mai en els seus espais d'intercanvi econòmic. Però, més enllà de l'auge de l'economia col·laborativa, la pregunta clau per a la investigació econòmica és analitzar com s'han transformat el comportament dels agents econòmics i, en conseqüència la naturalesa de l'intercanvi i l'estructura dels mercats. A més, aquest canvi en la naturalesa de les transaccions modifica l'estratègia i els models de negoci de les empreses, els mercats de treball, l'activitat econòmica general o les polítiques públiques.

Però, com hem d'interpretar a la col·laboració? Quins són els fonaments de l'consum col·laboratiu? Com incideix la col·laboració en les estructures de mercat? En què es distingeixen l'economia col·laborativa i l'economia de plataforma? Com es relacionen les plataformes col·laboratives o de negoci amb l'empresa? Quines són les noves formes d'ocupació vinculades amb l'economia col·laborativa o de plataforma? Aquestes són algunes de les preguntes que inspiren aquesta assignatura i que tractarem de resoldre en el vostre procés d'aprenentatge.

Amunt

Aquesta assignatura optativa, que analitza l'última fase de l'procés de digitalització de l'economia, és a dir la plataformización i desintermediació dels intercanvis econòmics, té vincles directes amb altres assignatures del programa de Màster Universitari en Anàlisi Econòmica que estudien la globalització o la importància de l' coneixement, especialment amb Entorn Global de Negocis i Economia de l'coneixement.

Amunt

La comprensió de la problemàtica de les economies col·laboratives, especialment de les noves formes de comportament dels agents, i la desintermediació de la producció i el treball, té una incidència molt important per a la presa de decisions. Per tant, els camps professionals d'implicació d'aquesta assignatura comprenen totes aquelles competències vinculades amb l'anàlisi econòmica, de l'entorn empresarial i el suport a la presa de decisions dels directius i professionals de les empreses.

Amunt

Per assolir les competències pedagògiques programades no són necessaris coneixements previs. Tot i això, és important que l'estudiant aquest familiaritzat o es familiaritzi amb els conceptes bàsics de l'anàlisi de l'comportament econòmic i l'estructura de la producció, el treball i els mercats.

Amunt

Per cursar i superar aquesta assignatura no s'exigeixen coneixements específics previs en el camp de l'anàlisi econòmica. Això no obstant, si al llarg de el curs es detecten debilitats concretes, es definirà la manera de poder corregir-les amb l'objectiu d'avançar adequadament en el procés d'aprenentatge dels objectius i competències definits per a l'assignatura. En aquest sentit, cal destacar que l'assignatura està vinculada amb competències associades dels continguts de teoria econòmica i economia aplicada de l'MU en Anàlisi Econòmica.

Aquesta assignatura inclou en el pla d'aprenentatge una avaluació oral síncrona, que es realitzarà en l'etapa final de l'assignatura, amb caràcter obligatori i avaluable. Mitjançant aquesta avaluació oral l’estudiantat té l'oportunitat de demostrar els coneixements adquirits i posar en pràctica competències fonamentals com a la capacitat d'expressió oral i capacitat de síntesi, en una trobada personalitzada i formativa amb una persona de l'equip docent de l'assignatura.

Amunt

Les competències transversals i específiques de l'Màster Universitari en Anàlisi Econòmica que es treballen en aquesta assignatura són:
- CT2- Capacitat per a adoptar i promoure actituds i comportaments per part dels membres d'una organització en consonància amb una pràctica professional ètica i responsable.
- CT4- Capacitat per desenvolupar el pensament crític i reflexiu, fonamentat en el coneixement acadèmic i en el coneixement aplicat en la pràctica professional.
- CE3- Capacitat per a extreure coneixement rellevant i útil per a la definició d'estratègies en un context globalitzat.
- CE5- Capacitat per generar i transmetre informació econòmica, adaptant-la a el públic a la qual es dirigeixi.
Les competències enunciades es concreten en aquests principals resultats d'aprenentatge (RAP):
- RAP 1: Comprendre l'economia col·laborativa i els seus determinants, i entendre la seva creixent rellevància com una nova forma d'organitzar l'activitat econòmica i social
- RAP 2: Entendre les diferents formes d'organització col·laborativa de l'activitat econòmica, tant a nivell de consum com de producció i treball, i avaluar la seva importància per a la presa de decisions.
- RAP 3: Aprofundir en els diferents rols de la política pública com a reguladora dels punts forts i febles de l'economia col·laborativa.

Amunt

PEC 1. Economies de plataforma: ¿col·laboració o competència?
PEC 2. Ocupació gig: ¿autonomia o precarització?
PEC 3. Seran les plataformes i la col·laboració claus de la quarta revolució industrial?

Amunt

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.
 

Amunt