• Descripció

L'epígraf de Finançament de la Innovació agrupa, a més dels propis mecanismes financers per a viabilitzar una iniciativa empresarial de nova creació, la comprensió del que és el risc empresarial en els estadis inicials de vida de les empreses i com llegeixen aquest risc les persones-físiques o jurídiques-que es troben en la cadena de finançament. L'assignatura Finançament de la Innovació ofereix per tant una visió sobre l'obtenció de recursos de les empreses emergents (start-up), les fonts de finançament, siguin públics o privats, i explica el procés d'una ronda d'ampliació de capital.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Finançament de la Innovació és una assignatura optativa dins del programa Màster Universitari en Innovació i Transformació Digital i i té una càrrega docent de 4 crèdits ECTS.

L'assignatura dona una visió general sobre les possibilitats de finançament de projectes i empreses innovadores, de nova constitució.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura és la base per aconseguir el finançament en una startup, per tant va a ser interessant per a persones que es trobin en el sistema d'innovació, ben emprenent, bé en alguna part que necessiti els coneixements de finances corporatives orientats a les etapes primerenques de vida de les empreses.

• Coneixements previs

Per seguir l'assignatura és desitjable tenir una base de:

- La matemàtica financera bàsica per al càlcul de l'interès i el descompte. Conceptes elementals com el VAN o la TIR.

- Com interpretar un balanç ni un compte de resultats. Concepte (ampliat) d'EBITDA

- Concepte de valor d'empresa i el Deute amb cost

- Teoria de com es valora una companyia per descompte de fluxs de caixa, què és el WACC, quin ßeta cal aplicar, per què l'endeutament s'ha de calcular a valor de mercat i com s'estima un valor residual raonable.

- Dret mercantil en la part contractual.

• Objectius i competències

Genèricament la intenció del mòdul és la de capacitar a la persona per afrontar una ronda de finançament en capital en el marc d'una empresa innovadora i disposar de la base per liderar-la en cas de requerir-se.

Aquesta assignatura té assignades les següents competències transversals i específiques:

Competències transversals

CT1: Capacitat per comunicar-se de manera efectiva en un entorn professional global.

CT2: Capacitat per adoptar i promoure actituds i comportaments per part dels membres d'una organització d'acord amb una pràctica professional ètica i responsable.

 Competències específiques

CE1: Planificar i desenvolupar l'estratègia de l'empresa de forma global i en cada de les seves àrees funcionals i elements de valor, per consolidar i millorar els seus avantatges competitius.

CE4- Dissenyar i implantar un sistema de gestió de la innovació en l'empresa i organització.

Entre els resultats d'aprenentatge destacaríem:

- dominar l'ús de la documentació financera i corporativa com a elements de valor

- domini del coneixement corporatiu al servei de la negociació

- conèixer les etapes i procés en el tancament d'una ronda de capitalització

- entendre els interessos de les parts a cada moment del procés

-Coneixement de la terminologia específica de la matèria.

-Capacitat de comprendre les decisions dels 'players' en la cadena de finançament

-Coneixement d'alternatives de finançament

• Continguts

El curs es desenvolupa al voltant dels següents temes:

1. INTRODUCCIÓ

S'explica per què el finançament de startups té particularitats que no té el finançament de la innovació en una companyia amb història i diferents línies de negoci.


2. EL BINOMI SAGRAT: RISC (A priori) - RENDIBILITAT (EXIGIDA)

2.1 Risc vs rendibilitat. 

S'analitzen els conceptes relacionats amb el binomi risc-rendibilitat. Es diferencia entre risc real i risc percebut a priori, així com entre rendibilitat històrica i exigida a priori.

2.2. El business plan.

S'explica que l'objectiu d'un business plan no és "endevinar" el futur, sinó analitzar-ho de manera raonable, tant per als promotors, com per a tot interlocutor, que sigui, al seu torn, raonable.

2. 4 El business pla de l'inversor.

Es diferencia entre l'anàlisi risc-rendibilitat que presenta la companyia i el que percep l'inversor. És a dir, es consideren els biaixos naturals amb els quals els promotors i els potencials inversors financers analitzen un negoci.

2. 5. El pla financer.

Després de l'aplicació de tots aquests conceptes, cal passar als números, que seran objecte de presentació, de negociació i, finalment, de contracte.

3. EL FINANÇAMENT

3.1 Diferents formes de finançament. S'apunten les diferents formes de finançament: la pròpia (beneficis no repartits i aportacions de socis); la d'ampliacions de capital amb nous socis (a la qual es dedica el gruix del curs); el finançament bancari, i les ajudes públiques.

3.2 El valor de l'inversor. Es defineix el principi pel qual el finançador crea valor -ja que possibilita el projecte-, raó per la qual espera retirar una part del valor del negoci.

3.3 Diferents perfils d'inversor. S'apunten els diferents perfils de finançador i les seves diferents característiques, a fi d'indicar que cada inversor espera un missatge (un tipus d'inversió) i, per tant, només es pot anar a veure a qui pot estar obert a escoltar el nostre missatge.

3.4 Tasques i documentació necessària en la cerca d'inversor. S'explica que la preparació de l'anàlisi del negoci i de la pròpia companyia per a buscar inversors és molt útil, per se, i que té sentit dur a terme totes les tasques que comporta, encara que no es necessités finançament, només pel beneficiós de realitzar-les.



4: LES RONDES D'INVERSIÓ

4.1 - Les rondes d'inversión.se expliquen les diferents rondes de finançament d'una companyia en el seu desenvolupament i els diferents tipus d'inversor, tant per perfil de risc, com per origen dels fons que mou.

4.2 Fons Venture Capital. S'explica com funciona un fons de venture capital per dins i com es gestiona un projecte en totes les seves fases: des de l'anàlisi de l'oportunitat a la sortida.

4.3 La gestió dels VCs. S'expliquen les motivacions dels quals gestionen i dels quals decideixen en un fons.

4.4 Els elements d'un acord d'ampliació de capital. Es descriu la importància de la sortida de l'inversor i els ajustos contractuals per a garantir la rendibilitat de l'inversor.

4.5 La due diligence. Es descriu en què consisteix una due diligence i com i quan ha de preparar-se.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Cómo cerrar rondas de financiación con éxito: una guia pràctica para operaciones de capital

riesgo. Fled, Brad, Mendelson, Jason, García, Manuel. 2015

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació