Governança i resiliència social en destinacions turístiques Codi:  M6.511    :  3
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Governança i Resiliència Social en les Destinacions Turístiques constitueix una presa de contacte amb les estretes interrelacions de la governança i la resiliència amb el desenvolupament del turisme. En aquest sentit, l'assignatura ofereix una introducció a aspectes essencials de l'estudi de la governança resilient en relació al turisme.

Amunt

L'assignatura Governança i resiliència social en destinacions turístiques és una assignatura obligatòria de 3 crèdits del Màster en Turisme Sostenible i TIC. 

Amunt

Pels continguts que abarca, aquesta assignatura es projecta a qualsevol dels camps professionals que el pla d'estudis del programa marca com a prioritaris.

Amunt

Els coneixements necessaris per poder superar aquesta assignatura són els mateixos que s'indiquen com a requisitis per poder accedir al mateix.

Amunt

El Máster en Turisme Sostenible i TIC ha estat concebut per tal que els estudiants adquireixin una sèrie de competències per convertir-se en agents de canvi dins de la indústria turística. De fet, una competència és una combinació de sabers (coneixements, habilitat i actituds) necessàries per a un actor específic per desenvolupar i arribar a una finalitat dins un context concret i segons unes condicions o estàndards establerts. Les competències del programa es van treballant de manera parcial en cadascuna de les assignatures fent que la superació de totes elles signifiqui que la persona està preparada per convertir-se activament en un agent capaç de fer propostes que generin canvis en la indústria turística de manera conscient.

 

Les competències transversals del Màster Universitari en Turisme, Sostenibilitat i TIC  que es treballen en aquesta assignatura són:

CT4- Capacitat per adoptar i promoure actituds i comportaments d'acord amb  una pràctica professional ètica i responsable i compromís ético, respecte cap als  altres i reconeixement de la diversitat.

 

Les competències específiques del Màster Universitari en Turisme, Sostenibilitat i que s'aborden en aquesta assignatura són:

CE2 Manejar i aprofitar de manera avançada les potencialitats de les TIC i les xarxes amb l'objectiu d'incrementar la capacitat competitiva, d'innovació  i de cooperació de les organitzacions turístiques.

CE3 Elaborar estratègies de gobernanza per implementar processos d'equitat i inclusió en les organitzacions turístiques.

 

Finalmente la competència general que es treballa és la següent: 

CG3 Capacitat d'orientació  a la qualitat

Resultats d'aprenentatge

Les competències específiques i transversals, al seu torn, es concreten en els Resultats d'Aprenentatge següents. Aquests Resultats d'Aprenentatge s'aconseguiran a través dels tres reptes de l'assignatura:

Competències associades

Resultats d'aprenentatge de l'activitat 

CE2: Gestionar i aprofitar de manera avançada les potencialitats de les TIC i les xarxes amb l'objectiu d'incrementar la capacitat competitiva, d'innovació i de cooperació de les organitzacions turístiques.

RAP 1: Comunicar de manera efectiva i convincent a través d'una presentació els plantejaments de millora de la resiliència i la governança d'una destinació turística. (REPTE 3)

CE3: Elaborar estratègies de governança per implementar processos d'equitat i inclusió en les organitzacions turístiques.

RAP 1: Comprendre la diversitat d'actors que participen en la governança d'una destinació turística. (REPTE 1)

RAP 2: Analitzar els models de governança d'una destinació turística. (REPTE 1)

RAP 3: Reconèixer la multiplicitat de models de governança turística. (REPTE 1)

RAP 4: Comprendre i explorar la diversitat de definicions i maneres de caracteritzar la resiliència per part de la literatura acadèmica. (REPTE 2)

RAP 5: Caracteritzar la resiliència d'una destinació turística. (REPTE 2)

RAP 6: Avaluar la capacitat de resiliència d'una destinació a partir de la seva caracterització i les respostes que ha donat vers una crisi/xoc concret. (REPTE 2)

RAP 7: Caracteritzar de manera integrada el model de governança i de resiliència d'una destinació turística. (REPTE 3)

RAP 8: Proposar mesures de millora de la governança i de la resiliència d'una destinació turística. (REPTE 3)

CT4: Adoptar i promoure actituds i comportaments d'acord amb una pràctica professional ètica, responsable i compromesa, envers els altres i reconèixer la diversitat.

RAP 1: Analitzar críticament les fortaleses i debilitats d'un sistema de governança turístic. (REPTE 1)

RAP 2: Identificar, caracteritzar i justificar la tria d'un cas d'estudi per la seva rellevància en el model de governança. (REPTE 1)

Amunt

Els continguts de l'assignatura s'organitzen en tres reptes. 

1. REPTE 1: Què volem dir quan parlem de "governança" del turisme?

2. REPTE 2: Com podem fomentar la resiliència de les destinacions turístiques?

3. REPTE 3: Proposeu un model de bona governança i resiliència en una destinació. 

Cadascun d'aquests reptes compta amb varis recursos d'aprenentatge (NIU), tant recursos interns de la UOC (mòduls didàctics) com externs (articles, informes, pàgines web, videos, etc.). A continuació es detallen els mòduls didàctics de l'assignatura i en quina activitat estan assignats: 

Mòdul didàctic 1- De govern a governança

Mòdul didàctic 2- Resiliència i destinacions turístiques

Mòdul didàctic 3- Els nous sistemes de gestió resilient de les destinacions turístiques resilients. Estudis de casos i models de bones pràctiques

Amunt

Amunt

Cada repte comptarà com s'ha comentat anteriorment a l'apartat de continguts amb diferents recursos d'aprenentatge, tant recursos interns de la UOC (mòduls didàctics) com externs (articles, informes, pàgines web, videos, etc.). La lectura de tots els recursos disponibles a l'aula és bàsica per respondre als exercicis i assolir els Resultats d'Aprenentatge i competències de cada repte.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt