Estratègies per a destinacions madures sostenibles Codi:  M6.512    :  3
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

 

L'assignatura pretén introduir els estudiants en el coneixement de la gestió dels processos de canvi de les destinacions que han arribat a una fase de maduresa del seu cicle de vida. En aquesta assignatura s'aprendrà, per tant, a distingir les condicions que fan que una destinació pugui ser considerada madura i a conèixer les principals polítiques, eines i instruments que són usades per a dur a terme processos de regeneració i renovació.



 

 

 

Amunt

L'assignatura és obligatòria de 3 crèdits que forma part de l'itinerari de destinacions del Màster. L'assignatura combina una important càrrega teòrica amb un apartat metodològic. El primer aspecte pretén donar informació conceptual sobre els factors clau de l'evolució de les destinacions turístiques, sobre el turisme de masses i sobre la noció de declivi i regeneració. El segon aspecte recull exemples i casos al voltant dels instruments més habituals que s'usen per a implementar i desenvolupar accions de regeneració i renovació de destinacions, tant en el turisme nacional com en l'internacional.

 

Amunt

L'assignatura permet adquirir coneixements teòrics i pràctics que, pel seu caràcter estratègic en el posicionament de les destinacions turístiques, són de gran utilitat per als professionals del sector turístic vinculats a la gestió i la planificació de destinacions. A més també els professionals d'empreses consultores, docents i investigadors trobaran coneixements valuosos per a dur a terme la seva tasca professional.

 

Amunt

Es recomana haver cursat assignatures introductòries de turisme i sobre destinacions turístiques.

 

Amunt

El Máster en Turisme Sostenible i TIC ha estat concebut per tal que els estudiants adquireixin una sèrie de competències per convertir-se en agents de canvi dins de la indústria turística. De fet, una competència és una combinació de sabers (coneixements, habilitat i actituds) necessàries per a un actor específic per desenvolupar i arribar a una finalitat dins un context concret i segons unes condicions o estàndards establerts. Les competències del programa es van treballant de manera parcial en cadascuna de les assignatures fent que la superació de totes elles signifiqui que la persona està preparada per convertir-se activament en un agent capaç de fer propostes que generin canvis en la indústria turística de manera conscient.

En aquesta assignatura treballarem competències específiques, les quals estan vinculades als coneixements, habilitats i actituds per a l'activitat turística. En aquesta assignatura es treballaran les següents competències específiques:





  • Integrar la dimensió social del turisme per elaborar estratègies d'actuació amb la finalitat de promoure processos d'equitat i governança de l'activitat turística.



  • Desenvolupar, implementar i avaluar instruments de gestió i planificació innovadors que tinguin en compte un desenvolupament sostenible des de la perspectiva ambiental, sociocultural i econòmica.





Les competències transversals estan vinculades als coneixements, habilitats i actituds per a la pràctica professional en general i estan més relacionades amb la metodologia de l'aprenentatge i els principis del Màster que esteu seguint. En aquesta assignatura es treballaran les següents competències transversals:



  • Capacitat per treballar de forma productiva dins d'un equip en xarxa o en un entorn virtual, internacional i multidisciplinar.





Tot plegat ens portarà a buscar assolir els següents objectius per a la vostra formació:

 

1) Comprendre com s'han format, diferenciat i difós històricament les destinacions turístiques de masses i de quina manera han estat objecte de transformacions evolutives.

2) Identificar les característiques i naturalesa dels patrons de canvi evolutiu que afecten el desenvolupament de les destinacions turístiques de masses.

3) Analitzar el paper de la maduresa d'una destinació turística en funció dels reptes i oportunitats de competitivitat que planteja l'arribada a aquesta fase del seu desenvolupament.

4) Saber identificar i entendre la importància de la fase de declivi en la planificació i gestió del desenvolupament d'una destinació turística.

  1. Conèixer i debatre críticament les diferents teories interpretatives del desenvolupament evolutiu de les destinacions turístiques.

  2. Conèixer les diferents estratègies que poden posar en marxa les destinacions

  3. turístics per a la seva renovació.

  4. Analitzar des d'una perspectiva històrica l'objectiu de la renovació com part de la política turística espanyola.

  5. Identificar els diferents instruments de política dissenyats i implementats pel Govern central i les CC. AA. amb efecte tant en agents públics com privats.

  6. Avaluar amb una visió crítica l'abast d'algunes experiències significatives introduïdes a manera de casos d'estudi.

  7. Comprendre que la renovació és un repte d'extraordinària complexitat.

  8. Entendre la importància d'aquestes estratègies per a la sostenibilitat i governança

    de les destinacions.

  9. Saber aplicar casos d'estudi com a argument per al debat sobre els efectes i impactes socioeconòmics i territorials de les dinàmiques de canvi en les destinacions turístiques de masses.

 

 

 

Amunt

Mòdul 1. Evolució i canvi a les destinacions turístiques

En aquest mòdul es fa una introducció al concepte de canvi i evolució de les destinacions turístiques de masses, posant l'èmfasi en les conseqüències que aquest procés té per a la gestió de les destinacions. Així mateix es fa un repàs dels models que expliquen l'evolució de les destinacions i com es pot reconèixer i gestionar l'entrada en maduresa i declivi de les mateixes.

  1. Les destinacions turístiques de masses

  2. La naturalesa del canvi en les destinacions turístiques de masses

  3. La interpretació de les dinàmiques de canvi en les destinacions turístiques de masses. Els models evolutius.

  4. Alerta, tothom al seu lloc! La irrupció del declivi en les destinacions turístiques de masses



Mòdul 2. Instruments i eines per a la renovació de destinacions turístiques madures

En aquest mòdul s'explica en què consisteixen les actuacions de regeneració de destinacions. Igualment s'exposen, a partir d'exemples i casos d'estudi de destinacions espanyoles, quines són les principals eines i polítiques que permeten dur a terme la reconversió de les destinacions turístiques. Finalment es descriuen les accions més habituals que es duen a terme quan es posen en marxa projectes de renovació (renovació de l'espai privat i públic, governança, diversificació i diferenciació de l'oferta i mesures de sostenibilitat).

  1. Concepte i objectius de la renovació de destinacions turístiques madures

  2. Polítiques turístiques i instruments per a la renovació d les destinacions turístiques madures

  3. Estratègies i projectes de renovació en destinacions turístiques madures



Mòdul 3. Experiencias nacionales e internacionales sobre estrategias de renovación sostenible para destinos turísticos maduros

El mòdul tercer ofereix un recordatori de les implicacions que el declivi té per a diferents modalitats de destinacions turístiques i s'analitzen diferents casos d'estudi que han introduït estratègies de sostenibilitat i d'altres tipus per fer front a aquesta situació.



  1. Los escenarios territoriales

  2. Señales de declive

  3. Respuestas del destino y estrategias implementadas

  4. Resultados obtenidos en los casos de estudio

 

Amunt

Cambio y evolución en los destinos turísticos Audiovisual

Amunt

L'assignatura disposa d'un espai de recursos pedagògics complementaris (wbe-serie i documentació associada) per entendre millor el concepte de canvi i evolució dels espais turístics

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt