Tèc. d'Investigació aplicades a les Ciències Polítiques Codi:  M7.004    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
En aquesta asignatura s'explica l'estructura i la lògica de la metodologia en ciència política, perquè l'estudiant pugui començar a dur a terme una recerca científica en aquest àmbit. És a dir, que n'aprengui els passos fonamentals, sigui conscient dels reptes i decisions al quals cal fer front, i conegui les eines que pot fer servir. En acabar l'assignatura l'estudiant ha de sentir-se capaç de dur a terme una recerca des de la formulació del marc teòric fins a l'anàlisi estadística de les dades.
Les pràctiques són fonamentals en aquesta assignatura perquè només amb exercicis pràctics es pot aprendre realment quina és la dinàmica, el funcionament i les normes de la investigació empírica. Sovint el material en paper ofereix una visió general, d'estat de la qüestió, i no es pot endinsar ni explicar en detall algunes de les tècniques d'investigació o les anàlisis estadístiques. Per tant, les pràctiques ajudaran l'estudiant a completar els coneixements i aplicar-los realment.
L'assignatura s'inicia amb un mòdul genèric sobre el procés de la recerca, continua amb un mòdul dedicat a les dades, i finalment examina les tècniques quantitatives i les qualitatives.
 
En el primer mòdul s'examinen i desglossen les dues fases generals de la investigació empírica: el marc teòric i el disseny empíric. Cada fase general es compon de diverses etapes que segueixen un ordre lògic i coherent entre elles. De la formulació teòrica (preguntes, hipòtesis, variables) es passa a l'operacionalització de la teoria, i després, gràcies a l'operacionalització i a la disponibilitat de diferents mètodes i tècniques, se seleccionen i s'analitzen les dades per a comprovar les hipòtesis establertes en el marc teòric.
 
En el segon mòdul ens centrem en les diferents regles de la inferència que cal tenir presents a l'hora de determinar què hemd'observar i estudiar quan fem recerca. Ens referim principalment a la manera com hem de procedir per seleccionar els casos i les variables que volem estudiar de manera no esbiaixada, sense errors de mesura, amb precisió i eficiència.
 
En el tercer i quart mòdul es tracten concretament els mètodes i tècniques de recerca. Un cop hem determinat què volem investigar (formulació teòrica: preguntes, hipòtesis, variables), hem de definir com ho volem investigar: quin disseny empíric emprarem (operacionalització, mètodes, tècniques, selecció de dades i anàlisi). Dins del disseny empíric mereix una atenció a part la tria de mètodes i tècniques. El mètodes són procediments d'inferència científica que varien segons la manera com es contrasten les hipòtesis i es fa l'anàlisi explicativa. Les tècniques d'investigació són més aviat procediments de recollida de dades, però normalment amb un mètode determinat es fa servir sobretot un tipus de tècniques i no d'altres. En els mòduls ens referim a tècniques qualitatives i tècniques quantitatives. Les tècniques qualitatives com ara l'observació, l'entrevista en profunditat, els grups de discussió i l'anàlisi de contingut normalment es fan servir amb el mètode de l'estudi de casos, mentre que les tècniques quantitatives com l'enquesta o l'experiment s'utilitzen amb el mètode estadístic.
 
En tot cas, en els mòduls expliquem en detall aquestes tècniques i fem èmfasi en la necessitat de complementar-les: tot mètode i tècnica corresponent prioritza uns criteris metodològics concrets i té avantatges i inconvenients, però s'ha demostrat que les recerques més completes des del punt de vista explicatiu provenen d'estudis on s'han combinat tècniques quantitatives i qualitatives. Tanmateix, l'investigador novell haurà de començar a poc a poc i centrar-se a la pràctica en un tipus de tècnica i mètode determinat.

 

Amunt

OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA:

1. Aprendre a dissenyar correctament una investigació quant a la capacitat explicativa, la selecció de casos i variables, la combinació de tècniques i mètodes, i les limitacions i els recursos existents.

2. Aprendre a elaborar informes, estudis o treballs empírics fent servir dades de la realitat social i política extretes mitjançant tècniques quantitatives i/o qualitatives d'anàlisi.

3. Dominar el procés i etapes de la investigació empírica, i la lògica que segueixen (deducció, coherència, observabilitat).

4. Prendre consciència de les decisions, problemes i reptes de la investigació empírica.

5. Adonar-se de la importància del desenvolupament teòric a l'hora de fer recerca empírica.

6. Conèixer les regles de la inferència que es refereixen a la selecció eficient, precisa i no esbiaixada de casos i variables que es volen estudiar.

7. Conèixer les tècniques quantitatives i qualitatives més importants, els avantatges i inconvenients que tenen i la necessitat de complementar-les.

8. Aprendre a aplicar acuradament l'anàlisi estadística univariada, divariada i multivariada, segons els tipus de variables, relacions entre les variables, mètodes emprats i objectius de la recerca.

9. Conèixer bàsicament algunes de les anàlisis estadístiques més importants: les de tendència central i dispersió, taules de contingència, correlació r de Pearson, anàlisi de la regressió, etc.

10. Aprendre a fer representacions i presentacions visuals de les dades.

Amunt

Mòdul didàctic 1: El procés d'investigació social i política

1. El procés d'investigació social i política: etapes, lògica i reptes

2. El marc teòric de la recerca

3. El disseny empíric de la recerca

Mòdul didàctic 2: Procediments i decisions per a determinar que s'observarà

1. Selecció de casos

2. Selecció de variables

Mòdul didàctic 3: La recerca quantitativa

1. Les tècniques quantitatives en la ciència política. Combinació amb les qualitatives

2. L'enquesta

3. L'experiment

4. L'anàlisi estadística de les dades:

4.1. Estadística descriptiva univariant

1. Introducció a l'estadística

2. Tabulacions de freqüències i gràfics univariants

3. Mesures de localització, tendència central, distribució i forma

4.2. Estadística descriptiva multivariant

1. Introducció a l'estadística multivariant

2. Conceptes bàsics per a l'anàlisi multivariant

3. Eines per a l'anàlisi descriptiva multivariant: taules i gràfics

4. Mesures d'associació i correlació

5. Introducció a l'anàlisi amb tres o més variables

Mòdul didàctic 4: La recerca qualitativa

1. Introducció a la recerca qualitativa

2. Les tècniques qualitatives

Amunt

La frontera interior. Anàlisi del discurs: un exemple sobre "racisme" PDF
Mostreig PDF
Tècniques d'anàlisi de dades XML

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt