• Descripció

Aquesta és una assignatura obligatòria de l'itinerari de recerca i optativa de l'itinerari professionalitzador del MUAP. Consta de sis mòduls. Els tres primers mòduls aborden qüestions metodològiques relaciones amb les tècniques qualitatives i el disseny de la recerca, mentre que els tres últims presenten ja pròpiament algunes tècniques de recollida de l'informació i d'anàlisi de dades qualitatives. Els mòduls que s'ocupen del disseny metodològic tenen una part teòrica i una més pràctica. A la part teòrica (mòdul 1) es discuteixen les especificitats de la metodologia qualitativa. A la part més pràctica (mòdul 2) s'aborda la qüestió de com fer el disseny en una recerca qualitativa. Com a exemple de disseny metodològic específic, es dedica el mòdul 3 a l'estudi de cas. Els mòduls següents aborden les tècniques d'investigació qualitatives presentant les entrevistes i grups de discussió (mòdul 4) i les tècniques d'observació (mòdul 5). Finalment, es mostren algunes de les principals tècniques d'anàlisi de la informació qualitativa (mòdul 6)

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta és una assignatura metodològica que té com objectiu ensenyar tècniques d'anàlisi de dades qualitatives. Està relacionada amb altres assignatures metodològiques del Màster com ara la de tècniques d'investigació aplicades a la ciència política, i les tècniques d'anàlisi de dades quantitatives. És una assignatura obligatòria per tots aquells estudiants que vulguin fer l'itinerari de recerca, i optativa per aquells que segueixin l'itinerari professionalitzador. No obstant això, és altament recomanable per tots els estudiants que cursin el Màster. Com a assignatura metodològica és important per assolir les competències i habilitats que es vol que tinguin els estudiants que hagin cursat el Màster.  

• Objectius i competències

Els objectius de l'assignatura de Tècniques d'Anàlisi Qualitatiu són:
   

1. Conèixer quan i per què fer ús de la investigació qualitativa

2. Conèixer el debat dins la disciplina sobre la distinció entre tècniques quantitatives i qualitatives

3. Aprendre a concretar i dissenyar un estudi amb una metodologia qualitativa

4. Aprendre a fer us d'algunes de les principals tècniques de recollida d'informació qualitatives com les entrevistes, el grup de discussió i l'observació.

5. Conèixer els principals procediments i tècniques d'anàlisi qualitatiu

Competències transversals:

1. Gestió d'informació a traves de les TIC

2. Capacitat per gestionar i prendre decisions sobre un conjunt complex d'informació

3. Capacitat per la pressa de decisions responsable

4. Aprenentatge permanent

5. Comunicació en la llegua pròpia i estrangeres

Competències especifiques:

1. Diagnosticar una realitat complexa i diversa en l'àmbit social i polític

2. Avaluar l'impacta de polítiques, decisions i estratègies a traves de les tècniques i metodologies d'anàlisi més avançades

3. Dissenyar i desenvolupar una investigació d'acord amb les regles del coneixement científic

• Continguts

Mòdul 1. Introducció: per a què la investigació qualitativa?

Mòdul 2. Disseny de la investigació qualitativa: formulació de la pregunta

Mòdul 3. Estudis de cas

Mòdul 4. Entrevistes i grups de discussió

Mòdul 5. Tècniques d'observació

Mòdul 6. Procediments i tècniques d'anàlisi qualitativa

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Mòdul 0. Introducció. Per a què el mètode qualitatiu?

1. Freedman, David A. 1991. "Statistical Models and Shoe Leather". Sociological Methodology, Volume 21. 291-313.
2. Shapiro, Ian. 2002. Problems, Methods, and Theories in the Study of Politics, or What's Wrong with Political Science and What to Do about It. Political Theory, Vol 30. No 4.

Mòdul 1. El disseny en la investigació qualitativa: la formulació de la pregunta de recerca

1. Geddes, Barbara. 2003. Paradigms and Sand Castles: Theory Building and Research Design in Comparative Politics. Ann Arbor: The University of Michigan Press: Chapter 2: "Big Questions, Little Answers", pp. 27-88.
2. King, Gary, Robert O. Keohane y Sidney Verba. 1994. Designing Social Inquiry: Scientific Inference in Qualitative Research. Princeton, New Jersey: Princeton University Press: Chapter 1: "The Science in Social Science", pp. 3-33.
3. Lago, Ignacio. 2008. La lógica de la explicación en ciencias sociales: Una introducción metodológica. Madrid: Alianza Editorial: Capítulo 1: "Presentación", pp. 11-16.

Mòdul 2. Estudi de cas o de casos

1. Dion, Douglas. 1998. "Evidence and Inference in the Comparative Case Study." Comparative Politics, Vol. 30, No 2 (Jan, 1998): 127-145.
2. Gerring, John. 2004. "What is a Case Study and What Is It Good for?" The American Political Science Review, Vol. 98, No 2 (May, 2004), pp. 341-354.
3. Seawright, Jason I John Gerring. 2008. "Case Selection Techniques in Case Study Research: A Menu of Qualitative and Quantitative Options." British Journal of Political Science, 38 (1): 65-90.

Mòdul 3. Entrevistes i grups de discussió

1. Becker, Howard S. 1998. Tricks of the trade: How to think about your research while you're doing it. Chicago: The University of Chicago Press: pp. 24-28. 58-60.
2. Bosch, J. Lluís C. y Diego Torrente. Encuestas telefónicas y por Correo. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Colección Cuadernos Metodológicos, nº 9: Capítulo 1: "Las entrevistas cualitativas en perspectiva histórica", pp. 11-36.
3. Krueger, Richard A. 1991. El grupo de discusión: Guía práctica para la investigación aplicada. Madrid: Pirámide: Parte Primera: "El grupo de discusión frente a otros tipos de grupos", pp. 19-52.
4. Valles, Miguel. Entrevistas Cualitativas. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Colección Cuadernos Metodológicos, nº 9: Capítulo 1: "Las entrevistas cualitativas en perspectiva histórica", pp. 11-36.

Mòdul 4. Tècniques d'observació

1. Atkinson, P. & Hammersley, M. 1994. "Ethnography and participant observation." In NK Denzin and YS Lincoln (Eds.) Handbook of Qualitative Research (pp. 248-261). Thousand Oaks: Sage Publications.
2. Geertz, Clifford. "Description: Toward and Interpretive Theory of Culture". The Interpretation of Culture, (NY: Basic Books, 1973), Chapter 1.
3. Geertz, Clifford. "Deep Play: Notes on the the Balinese Cockfight, The Interpretation of Culture, (NY: Basic Books, 1973), Chapter 15.
4. Pratt, Mary Louise, 1986. "Fieldwork in Common Places. Writing Culture. The Poetics and Politics of Ethnography". Berkeley. University of California Press.

Mòdul 5. Procediments i tècniques d'anàlisi qualitativa

1. Coffey, A.; Atkinson, P. 2005. "Narrativas y relatos", a Amanda Coffey y Paul Atkinson: Encontrar el sentido a los datos cualitativos. Alicante: Universidad de Alicante.
2. Fairclough, N.; Wodak, R. 2000. "Análisis crítico del discurso", a Teun A. van Dijk (comp.): El discurso como interacción social. Barcelona: Gedisa.
3. Navarro, P.; Diaz, 1994. "Análisis de contenido", a Juan Manuel Delgado y Juan Gutiérrez (ed.): Métodos y técnicas cualitativas de investigación en ciencias sociales. Madrid: Síntesis.
4. Ortiz. A. 1992. "La apertura y el enfoque cualitivatio o estructural". A.M. García Ferrando; J. Ibañez i F. Alvira (comp.). El análisis de la realidad social: métodos y técnicas de investigación. Madrid. Alianza.
   

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació