| Middle East and Democracy | Codi: M7.010 : 4 |
In contrast, several Arab countries that initiated political reforms in the 70s or the 90s entered a de-liberalisation phase, characterised by increasing repression of all forms of opposition.
Until 2011, no Arab country had achieved a democratic transition. The wave of popular protest and subsequent changes initiated in 2011, commonly referred as Arab Spring or Arab Awakening has shaken the terms of the debate on democracy in the Middle East and some authors argue that the region is entering a new paradigm.
Several dictators have fallen; other countries have introduced political reforms and others have reinforced their traditional strategies of social control: a combination of subsidies and repression. External actors are also re-evaluating their policies towards this region and are trying to draw lessons from their past actions (or lack of action). In this critical juncture it is particularly relevant to analyse the domestic and international factors that have a substantial impact on the evolution of Middle Eastern politics.
The goal of this course is to provide students with the opportunity to get a closer look to the political dynamics of the region, to get to know the main political actors and to be introduced to theoretical debates on democracy in the Middle East.
This is an optional course. It aims to apply to a specific geographic area concepts and debates with which students are already familiarised with. It is also one of the few courses tought in English. Thus, it also aism at helping student to get used to English as a working language
The course assumes that students are already familiar with basic concepts of political science (e.g authoritarianism, democratisation, rentier state) and combines them with basic notions of International Relations and Foreign Policy analysis. This will also help students to get familiar with the Middle East and North Africa region. No initial knowledge on the region is supposed to students. Yet, no previous knowledge is supposed on this particular region. Having said that, students are highly recommended to refresh basic notions on the geography and the history of this region.
This course is designed to be a useful introduction to politics in the Middle East for researchers, political analysists an political-risk consultants
Specific skills:
Interpret unfolding political events in the MENA region, identifying driving forces, key actors and potential impact.
Apply political science and international relations concepts and analytical frameworks to the MENA region
Cross-cutting skills:
Use English as a working and communication language
Work with different kind of forces
Combine academic research and policy-relevant analysis
Goals
The goal of this course is to provide students with the opportunity to get a closer look to the political dynamics of the region, to get to know the main political actors and to be introduced to theoretical debates on democracy in the Middle East. Students will have access to relevant information and a selection of reading materials that should allow them to answer questions such as:
Does democracy face more obstacles in the Middle East than in other regions?
Can Islamist groups become democratising forces or, at least, integrate themselves (and be integrated by the rest) in a democratic system?
Is the Arab-Israeli conflict hindering democratisation in the Middle East?
Have external actors contributed to democratisation in this region or, on the contrary, have they legitimised authoritarian rulers?
1. Is there an Arab or Muslim exceptionality?
2. The rentier state: definition and effects on democracy, authoritarianism and state-building
3. Liberalised autocracies and the applicability of the transition model to the contemporary Middle East
Module 2 Political Islam and protest movements
1. Political Islam: a common origin, distinct political strategies
2. Protest movements
Module 3 The Arab-Israeli conflict
1. The Arab-Israeli conflict
2. The Middle East Peace Process and other peace initiatives
3. Nationalism in the Middle East: Zionism, Arab nationalism and Palestinian movements
4. Israel’s political system
Module 4 External actors and democracy in the Middle East
1. European policies towards the Middle East
2. The democratisation agenda in the US Middle Eastern policy
3. The Turkish model and Turkey’s new Middle Eastern policy
| Authoritarianism in Arab countries | XML |
| Authoritarianism in Arab countries | DAISY |
| Authoritarianism in Arab countries | EPUB 2.0 |
| Authoritarianism in Arab countries | MOBIPOCKET |
| Authoritarianism in Arab countries | HTML5 |
| Authoritarianism in Arab countries | |
| External actors and democracy in the Middle East | XML |
| External actors and democracy in the Middle East | DAISY |
| External actors and democracy in the Middle East | EPUB 2.0 |
| External actors and democracy in the Middle East | MOBIPOCKET |
| External actors and democracy in the Middle East | HTML5 |
| External actors and democracy in the Middle East |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|