• Descripció

Des de finals dels anys setanta, se ha produït un canvi polític molt substantiu a l'Amèrica Llatina. D'una banda, la majoria dels països van incorporar-se a la coneguda "tercera onada democratitzadora". D'altra banda, els canvis de règim van comportar la introducció de noves institucions polítiques (regles electorals, mecanismes de control al poder polític, etc.). El debat sobre el disseny d'aquestes institucions i el seu rendiment ha estat, a més, constant. Per tant, ens trobem davant d'una àrea geogràfica de gran interès per a qualsevol estudiós de les institucions polítiques i la política comparada. En el cas del estudiants del Màster d'Anàlisi Política, l'estudi d aquesta realitat els ajudarà a entendre millor alguns temes treballats en altres assignatures, com els processos de canvi de règim o la configuració i les conseqüències de les institucions polítiques.

L'assignatura està estructurada en quatre mòduls. El primer s'ocupa de situar conceptualment i històricament l'anàlisi de les institucions polítiques de la regió, amb especial èmfasi en els processos recents de democratització i els seus resultats. Els següents tres capítols estan dedicats a l'estudi de les principals institucions dels sistemes polítics llatinoamericans. En primer lloc, s'analitzen les relacions entre els poders executiu i legislatiu. A continuació, s'examina de forma comparada les institucions electorals. Per últim, s'estudien els partits i els sistemes de partits de la regió.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Com s'ha comentat, els canvis que ha experimentant l'Amèrica Llatina en les darreres dècades fan d'aquesta regió un excel·lent laboratori per aplicar i analitzar alguns temes clau del pla d'estudis del Màster d'Anàlisi Política. En especial, l'anàlisi de les democràcies llatinoamericanes ajuda a entendre millor la dinàmica dels processos de canvi de règim i el disseny i rendiment de les institucions polítiques treballats en tres assignatures del Màster: Democràcia. Teoria i Anàlisi i les dues assignatures de Política Comparada (I i II). Per això, és recomana cursar prèviament aquestes tres assignatures abans de matricular-se a Institucions Polítiques de l'Amèrica Llatina.

• Coneixements previs

En aquesta assignatura es faran servir eines teòriques i analítiques treballades amb més detall en altres assignatures del Màster d'Anàlisi Política, especialment en Democràcia. Teoria i Anàlisi i Política Comparada (I i II). Per això, és molt recomanable haver cursat prèviament aquestes tres assignatures.

• Objectius i competències

En Institucions Polítiques de l'Amèrica Llatina es treballaran especialment les següents competències del pla d'estudis:

a) Competències transversals

• Ser capaç de interpretar textos, documentació, informes i articles acadèmics en anglès.
• Ser capaç de gestionar informació i processos de comunicació en l'àmbit de l'anàlisi política mitjançant les TIC.
• Capacitat per a la gestió i per a la decisió sobre un conjunt complex i divers de dades i fonts documentals.
• Aprenentatge permanent i continua actualització.
• Comunicar-se correctament tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera, oralment i per escrit i en contextos diversos, resultant convincent i adaptant el missatge i els medis utilitzats a les característiques de les situacions i les audiències.

b) Competències específiques

• Diagnosticar una realitat complexa i diversa de l'àmbit social i polític a un nivell local o global a través de l'elaboració d'informes o estudis de qualitat que permetin la seva comprensió per a la presa de decisions.
• Avaluar el rendiment i la qualitat de les institucions polítiques i assessorar en el disseny i redisseny que contribueixi a la seva millora.

De manera més concreta, es persegueixen els següents objectius: 

• Conèixer i aplicar eines analítiques bàsiques per a l'estudi dels processos de canvi de règim polític, la configuració de les institucions polítiques i el seu rendiment.
• Comprendre les característiques i les dinàmiques de les democratitzacions desenvolupades a l'Amèrica Llatina en les últimes dècades.
• Disposar d'instruments analítics i dades per examinar de forma comparada la qualitat de les democràcies llatinoamericanes.
• Reconèixer la varietat de sistemes presidencials existents a l'Amèrica Llatina, atenent a les diferents institucions que regulen les relacions executiu-legislatiu.
• Identificar els elements centrals del sistema electoral en una forma de govern presidencial i analitzar llurs configuració i efectes als països llatinoamericans.
• Conèixer les principals característiques dels partits i sistemes de partits llatinoamericans i el seu rendiment institucional.
• Ser conscient de les relacions i interaccions que tenen lloc entre les diferents institucions polítiques examinades.

• Continguts

Els continguts de l'assignatura estan distribuïts enquatre mòduls:

Mòdul 1. Les democràcies llatinoamericanes

• El concepte de democràcia i el seu mesurament
• Els processos de democratització
• El rendiment institucional de les noves democràcies: la qüestió de la qualitat

Mòdul 2. Relacions executiu-legislatiu

• Les democràcies llatinoamericanes i el presidencialisme
• El poder de l'executiu sobre l'agenda legislativa
• Mecanismes de control i sanció entre els poders executiu i legislatiu
• Capacitat legislativa i efectivitat del Parlament a l'Amèrica Llatina
• Avaluació popular del rendiment del poder legislatiu

Mòdul 3. Sistemes electorals

• Criteris de disseny electoral
• Dimensions del sistema electoral en una democràcia presidencial
• Sistemes electorals i tendències reformistes a l'Amèrica Llatina
• Els límits de l'enginyeria institucional

Mòdul 4. Partits i sistemes de partits

• Els partits polítics en els sistemes polítics llatinoamericans: rellevància i funcions
• L'emergència dels partits i sistemes de partits a l'Amèrica Llatina
• Les característiques principals dels sistemes de partits
• Els partits polítics de l'Amèrica Llatina: organització i comportament

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació