| Anàlisi de Polítiques Públiques | Codi: M7.022 : 4 |
L'assignatura d'Anàlisi de Polítiques Públiques forma part del Màster Universitari d'Anàlisi Política. Aquesta assignatura es planteja abordar el coneixement de les polítiques públiques des de dues vessants: per un costat, presentar una visió general del procés de formació de les polítiques públiques; per altra banda, ofereix una visió general de la història i l'evolució dels estudis en l'anàlisi de les polítiques. Així doncs, es presenten les teories, els conceptes i les metodologies fonamentals associades amb l'anàlisi de les polítiques; i al mateix temps, es tracten els procediments bàsics que s'utilitzen en l'anàlisi de polítiques públiques.
L'anàlisi de polítiques públiques és una "guia" per a comprendre la complexitat del procés de creació de polítiques públiques. Idealment configurat en unes fases, s'inicia amb la identificació i definició d'un problema a l'agenda pública, continua amb la generació d'alternatives polítiques per a resoldre el problema, la selecció d'una alternativa a través de les institucions polítiques pertinents i el desenvolupament d'un pla per a la implementació. Finalment, l'avaluació d'aquesta política per part de les institucions governamentals i/o dels interessos implicats serveix per veure la seva efectivitat i ajustar-la, modificar-la o eliminar-la.
L'anàlisi de les polítiques públiques pretén donar resposta a preguntes com: per què es decideixen unes determinades polítiques i no unes altres; quins actors hi participen i amb quines intencions; quina és la definició del problema i si aquesta definició coincideix amb les necessitats o problema real; i per últim, quina relació hi ha entre allò finalment obtingut i allò que realment es volia obtenir. Aquesta assignatura planteja anar desmembrant aquests interrogants i parteix de ser una "disciplina aplicada de les ciències socials que utilitza múltiples mètodes d'investigació i argumentació per produir i transformar la informació pertinent per a una política, informació que pot ser utilitzada en els contextos polítics a fi de resoldre els problemes de la política-acció" (Dunn, 1994, p. 84).
Aquesta anàlisi de polítiques públiques no solament ha de permetre distingir diferents conceptes propis de la ciència política, sinó també veure com una acció governamental incideix en uns determinats efectes socials i econòmics. Per tant, l'anàlisi ha de permetre tenir informació per millorar la gestió de les polítiques públiques, amb la finalitat de conèixer millor per què i com els productes resultants d'una autoritat pública deriven o no en els resultats previstos.
L'assignatura està concebuda per a què els estudiants desenvolupin la capacitat de definir i analitzar críticament els problemes públics i els elements polítics que els envolten. Especialment quan aquests problemes públics es pretenen solucionar en un format de política pública. Es vol que al llarg de l'assignatura, els estudiants siguin capaços de construir una anàlisi crítica sobre quina ha estat la definició del problema, el tractament que se li ha donat a l'agenda i quina ha estat la presa de decisions, com també què s'ha executat al respecte i quina valoració se'n pot fer.
Aquestes capacitats es posaran en pràctica sobretot a partir de la seva aplicació en el cas concret d'una política pública que haurà de triar el mateix alumne, i que constituirà la major part de l'avaluació continuada de l'assignatura.
Aquesta assignatura presenta de forma teòrica i pràctica com funcionen les polítiques públiques, distingint moments polítics importants. Es tracta d'una assignatura bàsica per comprendre exemples de polítiques que es poden treballar en altres assignatures del màster.
Aquesta assignatura té un caràcter fortament pràctic, tot i que compta amb una vessant teòrica ineludible. Això fa que les competències que s'aprenen puguin ser aplicades en sortides professionals com analista de polítiques tant en el sector públic com privat. El coneixement ampli sobre com funciona una política pública ajuda a també a dirigir projectes o accions polítiques inserides en grans polítiques públiques.
1. Introduir els estudiants en l'estudi de les polítiques públiques i en la pràctica de l'anàlisi de polítiques públiques.
2. Proporcionar els estudiants amb els procediments, les eines conceptuals i les metodologies bàsics per a dur a terme una anàlisi de polítiques públiques.
3. Millorar les capacitats dels estudiants per elaborar i escriure una anàlisi de polítiques públiques.
Objectius específics
1. Conèixer els temes i qüestions que s'han plantejat en la disciplina de l'anàlisi de polítiques públiques des dels seus principals enfocaments teòrics.
2. Conèixer les principals justificacions per a l'existència de polítiques públiques.
3. Entendre el paper del concepte d'actor i de l'enfocament de xarxa en l'anàlisi de les polítiques públiques.
4. Comprendre els arguments i contribucions centrals dels principals enfocaments teòrics institucionalistes en l'anàlisi de polítiques.
5. Entendre la qüestió de la definició del problema i la seva vinculació amb l'establiment d'alternatives en el procés de formulació de les polítiques públiques.
6. Conèixer les característiques dels diferents models d'anàlisi de la presa de decisions i les situacions o contexts on són encaixen.
7. Conèixer les diferents perspectives des de les quals s'ha explicat el procés d'implementació de les polítiques i els avantatges relatius de cadascuna.
8. Conèixer els diferents tipus d'avaluació de les polítiques públiques i el procés metodològic que requereixen per ser duts a terme.
Competències transversals -
- Ser capaç d’interpretar texts, documentació, informes, i articles acadèmics en anglès.
- Ser capaç de gestionar informació i comunicació en el campo de l’anàlisi política mitjançant les TIC.
- Capacitat per la gestió i per la decisió sobre un conjunto complex i divers de dades i de fonts documentals.
- Capacitat par la presa de decisions responsable y encertada en situacions complexes i/o compromeses. - Aprenentatge permanent i contínua actualització.
- Comunicar-se correctament tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera, oralment i per escrit i en contexts diversos, resultant convincent i adaptant el missatge i els mitjans emprats a les característiques de les situacions i les audiències.
Competències específiques
- Diagnosticar una realitat completa i diversa de l’àmbit social i polític a un nivell local o global a través de l’elaboració d’informes o estudis d’alta qualitat que permetin la comprensió para la presa de decisions.
- Avaluar l’impacte de les polítiques, estratègies i decisions d’organitzacions i d’institucions a partir de les tècniques i metodologies d’anàlisi més avançades que s’utilitzen en la ciència política.
- Avaluar el rendiment i la qualitat de les institucions polítiques i assessorar en el disseny i redisseny que pot contribuir a llur millora.
Els continguts es presenten en un conjunt de vuit mòduls, aquests poden ser agrupats en tres blocs de grandària desigual. Un primer conjunt comprèn els mòduls 1 fins al 4.
El mòdul 1 presenta el concepte clau d'aquesta assignatura: la política pública. En aquest mòdul es defineix què significa política i de caràcter públic, al mateix temps que es presenten les diferents perspectives d'anàlisi de les polítiques públiques. Les paraules clau en aquest primer mòdul són:
- Política pública com a objecte d'estudi
- Perspectives d'anàlisi de les polítiques públiques
El mòdul 2 aprofundeix en la importància de les polítiques públiques per a la gestió de les societats avançades. D'aquesta forma s'incideix en quina és la finalitat de les polítiques públiques en l'esfera pública, com també es reflexiona sobre l'àmbit d'actuació de les polítiques pública: l'esfera pública. Així es presenta la interacció de tres àmbits com són el mercat, l'Estat i la societat en l'esfera pública. Els continguts clau d'aquest segon mòdul són:
- Per què polítiques?
- Per què públiques?
El mòdul 3 presenta els actors de les polítiques públiques com a element clau. Primerament es defineix el concepte d'actor i la influència d'aquest element en el desenvolupament de la política pública, des de la seva fase inicial fins a la final. També s'incideix en les estratègies que adopten els actors i els joves de poder que es donen. En segon lloc es presenta l'evolució històrica de les diferents perspectives d'anàlisi sobre els actors. Per tant, els principals elements d'aquest mòdul són:
- El concepte d'actor: definició i la seva influència
- Perspectives d'anàlisi sobre els actors
El mòdul 4 aprofundeix sobre un actor rellevant en tota política pública: les institucions. En aquest mòdul es presenta l'enfocament institucionalista, una visió analítica que posiciona les institucions per comprendre la gènesi, el contingut i l'impacte de les polítiques públiques. Els aspectes més rellevants d'aquest mòdul són:
- Les institucions com a element clau de les polítiques públiques
- El neo institucionalisme: definició i subtipus
El mòdul 5 recupera i entra ja de ple en l'anàlisi de les polítiques públiques per fases. Aquest mòdul inicia l'aprofundiment en els continguts que fan referència a la definició del problema i la configuració de l'agenda. En ell s'explicita la importància de definir el problema i les conseqüències que se'n deriven en forma de política pública, com també el procés que fa aquest problema per acabar sent objecte d'actuació: la introducció del problema a l'agenda política. Així els elements rellevants d'aquest mòdul són:
- L'existència d'un problema: el perquè de l'actuació de les polítiques públiques
- La definició del problema: el paper de l'agenda pública i política
El mòdul 6 continua amb aquesta anàlisi per fases de les polítiques públiques. Aquest es centra en la fase de presa de decisions. Aquí es fa referència a la importància d'aquesta fase i als models decisionals existents. Els elements clau d'aquest mòdul són:
- Estils decisionals: racionalitat absoluta, limitada, incrementalisme, model paperera i visió de conjunt
- Escenaris decisionals: partisans/ideològics i substantius
El mòdul 7 versa sobre la implementació de les polítiques públiques. Primerament es presenta el concepte d'implementació i en segon lloc s'expliquen els diferents models d'implementació de les polítiques públiques: la perspectiva racional (de dalt a baix) i la perspectiva de baix a dalt. Les parts clau d'aquest mòdul són dues:
- Concepte d'implementació
- Models d'implementació de les polítiques públiques
El mòdul 8 presenta l'avaluació de les polítiques públiques. Aquesta fase analitza què ha succeït envers els objectius que es plantejaven en les fases inicials i si aquests resultats assolits mitiguen (en part) la problemàtica que havia originat la política pública. El mòdul presenta què significa avaluació i presenta diferents modalitats avaluatives.
El material imprescindible pel seguiment de l'assignatura són els mòduls didàctics que disposeu tant en format digital com en format imprès.
A més d'una bibliografia general, cadascun dels mòduls presenta una bibliografia específica que pot ser consultada per tal d'aclarir o aprofundir en la matèria presentada.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |