|
||||||
Consulta de les dades generals Descripció Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||
L'assignatura Política Comparada II se centra en l'estudi de les variacions institucionals dins dels dos tipus de regim polític més típicament estudiats a la ciència política: les democràcies i les dictadures. Si l'assignatura de Política Comparada I se centra en l'aprenentatge de les teories i enfocaments relatives a la distinció entre democràcia i dictadura, l'assignatura de Política Comparada II se centra en l'estudi de la varietat institucional que amaga la simple distinció de tipus dicotòmic que enfronta democràcia davant de dictadura. En aquest sentit, les preguntes que guien aquesta assignatura són: Quins tipus de democràcia i dictadura existeixen?, En què es diferencien des del punt de vista institucional?, Quines són les conseqüències polítiques i econòmiques d'aquestes varietats institucionals? L'assignatura està composada d'una introducció i quatre mòduls. El primer mòdul se centra en la distinció clàssica relativa a la forma de govern dins les democràcies entre democràcies parlamentaries i democràcies presidencialistes. El segon mòdul se centra en l'estudi dels diferents sistemes electorals, els seus origen i les seves conseqüències. El tercer mòdul se centra en l'estudi dels sistemes de partits, els seus orígens i les seves conseqüències. Finalment, l'últim mòdul examina els dictadures i les seves variants institucionals. Una característica d'aquesta assignatura és que es planteja tenint en compte un dels principals problemes que afecta l'estudi de les institucions polítiques: l'endogeneïtat. Aquest problema es refereix a que les mateixes condicions socials i econòmiques sota les quals sorgeixen les institucions afecten el seu desenvolupament i configuració que al seu torn altera les estructures socials i econòmiques. Amb l'objectiu de sortejar al màxim aquest problema, l'assignatura aborda tant l'estudi dels orígens com de les conseqüències de les institucions. |
||||||
Objectius generals de l'assignatura |
||||||
Continguts bàsics Mòdul 1: FORMES DE GOVERN DEMOCRÀTIC I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES - Les variacions institucionals dins del règims democràtics - Les conseqüències polítiques: estabilitat del règim - Les conseqüències polítiques: representació política - Les conseqüències econòmiques i de governabilitat dels règims democràtics Mòdul 2: SISTEMES ELECTORALS COMPARATS - Els orígens dels sistemes electorals. - Les conseqüències polítiques i econòmiques dels sistemes electorals. Mòdul 3: SISTEMES DE PARTITS - Els orígens dels sistemes de partits: perspectives - Canvis i transformació dels sistemes de partits Mòdul 4: DICTADURES I VARIETAT INSTITUCIONAL - La institucionalització del règims no democràtics - Les conseqüències polítiques: canvis de líder i democratització - El rendiment econòmic de les dictadures Lectures obligatòries Mòdul 1: Lectures: Lijphart, Arend. 1999. Patterns of Democracy: Government Forms and Performance in Thirty-Six Countries. New Haven: Yale University Press. Chapter 7. Samuels, David J. and Matthew Soberg Shugart. 2003. "Presidentialism, Elections and Representation." Journal of Theoretical Politics, 15 (1): 33-60. Samuels, David J. and Timothy Hellwig. 2008. "Electoral Accountability and the Variety of Democratic Regimes." British Journal of Political Science, 38 (1): 65-90. Gerring, John, Strom C. Thacker, and Carola Moreno. 2009. "Are Parliamentary Systems Better?" Comparative Political Studies, 42 (3): 327-359. Mòdul 2: Lectures: Golder, Matt. 2005. "Democratic Electoral Systems around the World, 1946-2000." Electoral Studies, 24 (1): 103-121. Benoit, Kenneth. 2007. "Electoral Laws as Political Consequences: Explaining the Origins and Change of Electoral Institutions." Annual Review of Political Science, 10 (1): 363-390. Cusack, Thomas R., Torben Iversen, and David Soskice. 2007. "Economic Interests and the Origins of Electoral Systems." American Political Science Review, 101(3): 373-391. Lijphart, Arend. 1990. "The Political Consequences of Electoral Laws." American Political Science Review, 84 (2): 481-496. Persson, Torsten, Guido Tabellini, and Francesco Trebbi. 2003. "Electoral Rules and Corruption." Journal of the European Economic Association, 1 (4): 958-989. Mòdul 3: Lectures: Lijphart, Arend. 1999. Patterns of Democracy: Government Forms and Performance in Thirty-Six Countries. New Haven: Yale University Press. Chapter 5. Wolinetz, Steven. 2006. "Party Systems and Party System Types." In Richard Katz and William J. Crotty (eds.), Handbook of Party Politics. London: Sage Publications. Chapter 6. Boix, Carles. 2007. "Emergence of Parties and Party systems." In Carles Boix and Susan Stokes (eds.), Oxford Handbook of Comparative Politics. New York: Oxford University Press. Pp. 499-521. Mair, Peter. 2006. "Party System Change." In Richard Katz and William J. Crotty (eds.), Handbook of Party Politics. London: Sage Publications. Chapter 7. Mòdul 4: Lectures: Geddes, Barbara. 1999. "What Do We Know about Democratization after Twenty Years?" Annual Review of Political Science, 2: 115-144. Gandhi, Jennifer and Adam Przeworski. 2006. "Cooperation, Cooptation, and Rebellion under Dictatorships." Economics & Politics, 18 (1): 1-26. Haber, Stephen. 2006. "Authoritarian Government." In Barry R. Weingast and Donald Wittman, The Oxford Handbook of Political Economy. New York: Oxford University Press. Pp. 693-707 (Chapter 38). Wright, Joseph. 2008. "Do Authoritarian Institutions Constrain? How Legislatures Affect Economic Growth and Investment." American Journal of Political Science, 52 (2): 322-343. |
||||||
|
||||||
Entre els matarials i eines de suport a aquesta assignatura destaquen les seguents bases de dades accesibles online: *Polity IV (http://www.systemicpeace.org/polity/polity4.htm) *Freedom House (http://www.freedomhouse.org) A més, el consultor podrà proporcionar bases de dades "tailor-made" per fer les activitats d'AC. |
||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||
|