• Descripció

L'assignatura "Les polítiques culturals: configuració i desenvolupament" forma part del mòdul bàsic del programa formatiu del Màster de Gestió Cultural i Polítiques Culturals. Té assignats 5 crèdits i una càrrega lectiva d'unes 125 hores.

Les polítiques culturals configuren el marc d'acció en el qual els gestors culturals es desenvolupen sigui quin sigui el seu nivell d'intervenció. El seu coneixement i consideració és fonamental per al desenvolupament d'una bona pràctica professional.

L'assignatura proposa un recorregut analític per les polítiques culturals en un sentit general i des d'una perspectiva històrica, començant per les definicions i la reflexió sobre el que s'entén per cultura en el marc dels estudis culturals, i el que entenem per polítiques públiques específicament dedicades a la cultura com a marc d'acció de la gestió cultural.

A partir d'aquesta introducció, l'assignatura se centra en la definició de les polítiques culturals d'àmbit estatal o nacional aterrant, finalment, en les polítiques culturals de proximitat, és a dir, en les polítiques culturals locals.

L'assignatura està composta pels següents temes:

- El concepte de cultura a la política cultural: Diferents visions i aportacions sobre el concepte de política cultural.
- Polítiques culturals: Concepte, configuració i tendències. Formes i tendències històriques de les polítiques culturals. Evolució i història del concepte de política cultural. Processos de configuració d'una política cultural. El cicle de les polítiques culturals.
- La cultura en l'àmbit de les polítiques culturals nacionals: Models d'organització de les polítiques culturals nacionals. Polítiques culturals territorials - polítiques culturals sectorials. Política cultural internacional.
- Cultura i ciutat: la gestió de les polítiques culturals locals. Cultura i territori; aportacions a la descentralització i un nou paradigma en les polítiques culturals. Formes d'institucionalització de l'acció i els equipaments culturals a nivells locals. Cultura i sostenibilitat a la ciutat; Agenda 21 de la cultura.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'anàlisi conceptual i el reconeixement dels diferents fonaments de les polítiques culturals impliquen una millor i més precisa interpretació de l'àmbit de la gestió cultural i la seva àmplia esfera professional, a l'ésser aquestes les que permeten, en gran mesura, que components i recursos culturals estiguin presents en tota la seva diversitat. La reflexió sobre els principals paràmetres i directrius que envolten el concepte de política cultural constitueix una activitat que ajuda a comprendre els processos culturals en general i la seva relació amb la gestió de la cultura en particular, facilitant la percepció i el raonament sobre les múltiples orientacions de la gestió cultural i les seves relacions amb l'esfera del social.

El paper del gestor cultural implica moltes vegades assumir decisions de complexitat, per la qual cosa l'anàlisi conceptual i l'exercici d'integració d'informació al voltant de les diferents perspectives del concepte de política cultural, dóna a l'estudiant la possibilitat d'accedir a un tipus de raonament capaç d'obtenir conclusions fruit de la integració d'elements connexos entre si i vinculats amb aspectes territorials, socials, temporals, etc.

Aquesta assignatura representa una base conceptual per situar i entendre la pràctica professional, com un camp de recerca molt poc explorat que la nostra societat reclama de forma molt intensiva.

• Camps professionals en què es projecta

El coneixement dels conceptes i fonaments de les polítiques culturals representa una eina fonamental en la professionalització dels que desitgen inserir-se en el camp de la gestió cultural o ja hi participen.

L'habilitat d'analitzar i fonamentar una idea a partir del mapa de nocions que ofereixen les polítiques culturals en sentit ampli, determina les capacitats dels que desitgen, des de l'exercici de la seva professió, sustentar conceptualment un projecte o acció en el camp de la gestió cultural; tant en el cas de les persones interessades a desenvolupar-se com a professionals d'aquest sector com d'aquelles que es trobin interessades en el camp de la investigació aplicada.

Aquests sabers permeten situar la pràctica professional tant en els sectors de l'administració pública, el tercer sector com en el món de l'empresa i la indústria cultural.

• Coneixements previs

Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement previ específic ja que el contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau en diferents especialitats o des de l'experiència professional.

• Objectius i competències

En el marc del programa general del Màster, en aquesta assignatura es treballaran les següents competències:

Competències bàsiques i generals:
- Competència per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Competència per analitzar el sistema cultural en les societats contemporànies en les seves diferents dimensions a partir de la identificació de la seva particularitat i el tractament de la informació necessària.
- Competència per gestionar el coneixement necessari per al desenvolupament de funcions professionals i de recerca en el camp de la gestió de la cultura amb pensament crític i compromís ètic.

Competències transversals:
- Competència per realitzar diferents tipus d'anàlisi, comprendre situacions amb accedir a documentació i bibliografia relativa al seu camp d'acció.

Competències específiques:
- Capacitat avançada en dissenyar, elaborar i avaluar projectes d'intervenció cultural en el sector, tant en el camp de les polítiques públiques com en les indústries culturals i creatives privades.
- Capacitat per a identificar i avaluar la dimensió social, expressiva-creativa, científica i econòmica del sector de la cultura a la contemporaneïtat a partir de diferents referents disciplinaris.

Així mateix, els objectius que es pretenen aconseguir són:
- Coneixement dels principals aspectes, arguments i debats històrics sobre les polítiques culturals en el context contemporani.
- Coneixement de la configuració de les polítiques culturals públiques en el marc dels referents de la ciència polítiques.
- Saber identificar, contextualitzar i analitzar les polítiques culturals i el seu impacte en la gestió cultural des d'una perspectiva comparada.
- Entendre les diferents dinàmiques de les polítiques culturals en funció de les seves escales: local, estatal, internacional.
- Reflexió sobre la funció social i la responsabilitat professional del gestor cultural en les polítiques culturals.

• Continguts

Aquesta assignatura es desenvoluparà a partir de 4 mòduls que seran els següents:

MÒDUL 1: El concepte de cultura a la política cultural.
MÒDUL 2: Polítiques culturals: concepte, configuració i tendències.
MÒDUL 3: La cultura en l'àmbit de les polítiques culturals nacionals.
MÒDUL 4: Cultura i ciutat: la gestió de les polítiques culturals locals.

El primer i segon mòduls es centraran en la reflexió al voltant del concepte de cultura en el marc de les polítiques culturals i al voltant del propi concepte de política cultural, aportant diferents nocions que ajudaran a l'alumne/a a situar el tema sobre el qual es treballarà.

Així mateix els mòduls 3 i 4 es dedicaran a l'estudi de les polítiques culturals en els seus àmbits més territorials així com la seva relació amb l'esfera del social, donant rellevància a conceptes com el de participació, democratització, proximitat o cooperació, per esmentar-ne alguns.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'assignatura disposa de tres tipus de materials d'aprenentatge:

- Els documents en hipertext del campus que presenten els continguts fonamentals, en els quals l'alumne / a haurà d'estudiar, que inclouen, bibliografia i els exercicis d'avaluació.
- Documents en format virtual que s'adscriuen al text del mòdul, així com enllaços a la xarxa, vídeos i altres materials.
- Les incorporacions que el professorat o els col·laboradors aniran introduint d'acord amb la dinàmica del procés d'aprenentatge, que complementa el contingut de la lliçó i aporta actualitat o resposta a demandes dels alumnes / as.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació