|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
L'assignatura La cultura a la societat contemporània forma part del mòdul bàsic del Màster en Gestió cultural. Té assignats 5 crèdits i una càrrega lectiva de 125 hores. Aquesta assignatura situa la gestió cultural en un context contemporani, caracteritzat pel fenomen de la globalització, la societat interconnectada i els avenços tecnològics i digitals. En què el paper de la gestió cultural requereix una mirada crítica per entendre la complexitat i la diversitat d'enfocaments cap a la cultura que corresponen al territori d'origen o l'educació que es tingui a l'abast. El canvi constant de la nostra realitat fa necessari entendre la nostra funció social i professional actual, no tan sols des de l'òptica productiva, sinó també educativa i mediadora en el flux cultural i migratori. Des d'una perspectiva històrica dels corrents teòrics d'interrelació entre cultura, societat i economia dels darrers 30 anys, descobrim nous models d'organització i noves interaccions entre el sistema econòmic i artístic, entre la cultura occidental i no occidental. En aquests, la significació de les reivindicacions socials, culturals o polítiques, ens fan qüestionar el sistema i ens emplacen a un context interdependent, en què la cooperació, el diàleg i les perspectives no maximalistes són necessàries per a una contribució efectiva de la cultura en el benestar de la societat. Descriptors: Cultura i globalització. Desenvolupament(s). La cultura i la societat de la informació. Canvis socials i canvis culturals. Diversitat cultural i interculturalitat. Decolonialitat. Cultura Digital. Les teories de la comunicació. Creació artística. Gènere. Ecologia i sostenibilitat. La relació entre educació i cultura. Drets culturals. Autoexplotació professional. Feminismes. Agents culturals i educatius. Cultura i desenvolupament. Inteligència Artificial. Els Objectius del Desenvolupament Sostenible i la seva aplicació a la cultura. Societat de la informació. Estratègies de la lluita contra la pobresa. |
|||||
En un món globalitzat cada vegada més interconnectat, els moviments socials, culturals i econòmics generen processos cada vegada més accelerats fent, al mateix temps, més breus i complexos els seus períodes de gestió. La gestió cultural ha de seguir l'actualitat dels canvis i innovacions que es produeixen en l'entorn per poder consolidar estratègies, i formular i donar seguiment als seus programes i projectes a curt, mitjà i llarg termini. Per això és molt important que en la gestió cultural es tingui la capacitat d'interpretar els canvis substancials del seu context, les noves realitats i nous hàbits culturals emergents, així com la funció del sector i de la vida cultural en l'àmbit econòmic, i sobretot, en la definició de la nostra societat. Ha de tenir en compte les seves diferents interseccions amb altres àrees com la comunicació, l'educació, el medi ambient o la tecnologia, fet que ens ajudarà a decidir amb quines sensibilitats volem abordar la professió cultural, i a entendre millor la societat interdependent actual. En la professió cultural s'ha de comprendre l'entorn i l'evolució de l'àmbit en el que es desenvolupa, tot considerant la diversitat d'experiències d'altres indrets del món i els debats teòrics que s'estan generant al voltant dels drets culturals, les condicions de vida de les nostres societats, i la possible contribució (o no) a generar una societat més equilibrada i justa. Per poder oferir un punt de vista fonamentat sobre el debats actuals al voltant d'aquest àmbit hem de poder disposar, per tant, de multiplicitat de recursos que ens ajudin a trobar els arguments i enfocaments que ens defineixin. Actualment, existeixen abundants estudis, anàlisis i experiències sobre la connectivitat de la cultura en relació amb altres sectors, o sobre les dinàmiques culturals en espais territorials determinats, en els quals es tenen en compte els aspectes tangibles i intangibles de la cultura. Es vital entendre la seva aportació a l'activitat econòmica, a l'ocupació, al capital social o a l'educació. I també que és fonamental en la construcció de les identitats col·lectives i en la prestació de recursos per al creixement personal i intel·lectual dels individus. Tot això resulta de gran importància per a la gestió cultural mentre li permeti transcendir els seus propis models tradicionals d'intervenció i pugui treballar de forma integral, adaptativa i flexible, per assolir els seus propis objectius, etc. Aquesta assignatura ofereix l'oportunitat de conèixer mirades sobre la realitat cultural en la què ens trobem, a través de reflexions que la connecten amb altres àmbits com medi ambient, moviments socials, migració, biologia, tecnologia, comunicació, etc. I com a laboratori de proves per a obrir el camp de reflexió cap a realitats cada vegada menys evidents. En síntesi, aquesta assignatura ofereix la possibilitat d'obrir la perspectiva de la gestió cultural a altres sectors, així com apreciar les diversitats en la cultura i els bons fonaments per a la seva pràctica.
|
|||||
En el marc del programa general del Màster en Gestió cultural aquesta assignatura proposa les següents competències transversals:
Els objectius específics són:
|
|||||
Aquesta assignatura està integrada per 4 reptes que són els següents:
El primer repte ens presenta la cultura en el context mundial des d'una perspectiva històrica, atenent les polítiques per al desenvolupament cultural i cooperació, exposant els punts crítics i les tensions culturals subjacents a la interconnectivitat global, i posant en valor la realitat plural social, la diversitat i la hibridació resultant. Al segon repte coneixem els efectes de l'àmbit econòmic en la cultura i la creació artística, i les seves contradiccions, considerant alguns models socials no basats exclusivament en la productivitat, així com la relació entre cultura i educació i les noves maneres de treballar entre tots dos àmbits. Al tercer repte, s'exploren elements rellevants i actuals del context social, i com aquests configuren la nostra realitat i ens afecten en la percepció de veure el món i en el desenvolupament de la nostra acció cultural. Finalment, al quart repte s'analitzen els nous escenaris de relació entre cultura i les tecnologies, prestant especial atenció al món global digital i la intel·ligència artificial en el nostre context, així com la significació d'aquestes tecnologies com a mitjans de comunicació, i el sentit de la cultura (i l'art) com a procés comunicatiu interpersonal. |
|||||
|
|||||
També llegir text complementari : "La cultura en la sociedad contemporánea: conceptos, transformaciones y nuevas tendencias" |
|||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
|||||
|