Les arts en viu: les arts escèniques i performatives Codi:  M7.210    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura dona a conèixer un sector constantment en transformació com és el de les arts en viu, enteses com aquelles que inclouen totes les arts escèniques i performatives, així com processos experimentals i pràctiques experiencials.


Amunt

L'assignatura Arts en viu pertany al bloc d'optatives del Pla d'Estudis del Màster en Gestió cultural UOC-UdG. Temàticament, es relaciona amb altres assignatures relacionades amb les Indústries culturals, com El sector de les arts plàstiques i visuals, Lletres i sector editorial i La indústria audiovisual. En conjunt conformen un cos sòlid per aquelles persones que volen especialitzar-se en la gestió cultural. El complement amb la resta de les assignatures, i la pròpia Arts en Viu, proporcionen les eines més adients per endinsar-se al món laboral del gestor cultural d'avui des de qualsevol de les seves possibilitats. Té assignats 5 crèdits ECTS i una càrrega lectiva de 125 hores.

Amunt

El seguiment d'aquesta assignatura permet a la/l'estudiant poder assumir diferents rols en l'àmbit de les arts en viu:
1. Acadèmica. Recerca sobre els modes d'organització i producció (la qüestió de l'autoria, les pràctiques col·laboratives, les pràctiques col·lectives, les Indústries creatives, la gestió comunitària, la relació "economia - cultura"); el tema de la cocreació, la participació i la transformació de la mirada de l'espectador; les pràctiques "instituyentes" (re-formular les relacions entre crítica i institució); el paper dels mitjans de comunicació, etc. 

2. Gestora i productora. Producció executiva, planificació econòmica, gestió d'ajuts i patrocinis. Això 
implica treballar tant al sector públic com al privat: a companyies artístiques, centres de producció i 
exhibició, empreses productores, festivals, fires. 

3. Responsable de comunicació. Assessorament i aplicació d'un pla de comunicació per a un projecte 
escènic d'una institució, festival, mostra i companyia: disseny de la imatge corporativa, premsa, 
comunicació digital, disseny de les estratègies i pla d'actuació. 

4. Programadora (curadora). Curar programacions d'arts en viu tenint en compte tots els factors que 
intervenen: propostes artístiques - espai necessitats tècniques finançament- públic al qual ens dirigim. 

Amunt

Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement específic previ. El contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau en diferents especialitats o des de l'experiència professional. 
No obstant això, es recomana haver cursat el primer bloc obligatori del Màster en Gestió cultural .

Amunt

Aquesta assignatura es realitza al segon semestre de l’any lectiu.

Amunt

L'assignatura pretén oferir una panoràmica dels diferents àmbits de les arts en viu, perquè la/l'estudiant assoleixi les competències necessàries per a desenvolupar-se al món professional.

Objectius:

  1. Visualitzar una panoràmica general de les pràctiques discursives i materials inscrites en les arts escèniques i performatives (en aquest exercici de desapropiació de la cultura).
  2. Conèixer el mapa de les estructures de creació i producció tant institucionals com independents o autogestionades.
  3. Reflexionar sobre qüestions bàsiques però molt importants com, per què fer alguna cosa? Per a qui? I Quins són els objectius? És a dir, una reflexió sobre el paper de les institucions i les iniciatives independents.
  4. Entendre el procés de producció d'una mostra d'arts en viu: recursos tècnics, recursos humans i econòmics. 
  5. Conèixer les vies de finançament a l'àmbit públic (subvencions i co-produccions) i a l'àmbit privat (patrocini i micromecenatge).
  6. Adquirir les competències per dissenyar un projecte d'arts en viu en la seva totalitat: la programació, la producció i la comunicació.
  7. Reflexionar sobre el paper que el gestor cultural té a la societat: la capacitat d'inventar i transformar formes de gestió i organització, defenent el coneixement i l'experiència davant de situacions laborals precàries, reforçant les relacions afectives i entenent (i aprenent) que el fracàs també forma part del nostre aprenentatge continuat a la pràctica cultural.

Al llarg de l'assignatura es treballen les següents competències:

  1. Competència avançada per reconèixer les especificitats dels diferents sectors culturals i creatius i la seva aplicació en les accions pròpies de la gestió cultural.
  2. Competència per incorporar-se i adaptar-se a una funció de gestió cultural en diferents àmbits, contextos i nivells amb creativitat i innovació i respectant la diversitat cultural i les diferents expressions culturals.
  3. Competència per identificar necessitats, situacions, problemàtiques i oportunitats culturals de l'entorn que requereixin una intervenció professional i especialitzada.
  4. Competència avançada per aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

Amb això es pretenen aconseguir les següents capacitats:

  1. Capacitat de reconèixer les transformacions en les arts en viu, pràctiques escèniques i performatives, i amb elles, la gestió del teixit del què formen part.
  2. Capacitat d'intervenir críticament en la relació entre arts en viu i societat -des del coneixement-, i reflexionar sobre el potencial transformador de la cultura en general.
  3. Capacitat per oferir noves perspectives en la resolució de problemes i reptes en l'àmbit professional.

Amunt

A més a més del contingut del diagrama, la/l'estudiant haurà de treballar amb els següents continguts:

  • Article "En defensa del arte del performance" de Guillermo Gómez-Peña. Col·lectiu La Pocha Nostra.
  • El conjunt d'articles de "La danza del futuro" localizats al blog del centre de creació El Graner (Barcelona).
  • Model de pressupost d'un projecte escènic.
  • Model de contracte d'una companyia.
  • Fitxa tècnica d'una producció d'una companyia i d'un espai escènic.
  • Full de ruta d'una companyia en gira.
  • Article "La economía de la cultura no existe" de Rubén Martínez.
  • Article "Dando lugar al deseo" de Sol Henaro.
  • Article "Retrato del artista como trabajador" de Dieter Lesage.

 

 

Amunt

La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió XML
La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió DAISY
La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió EPUB 2.0
La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió MOBIPOCKET
La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió HTML5
La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió PDF
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució XML
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució DAISY
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució EPUB 2.0
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució MOBIPOCKET
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució HTML5
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució PDF
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques XML
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques DAISY
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques EPUB 2.0
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques MOBIPOCKET
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques HTML5
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques PDF
Gestionant les arts en viu Audiovisual
La importància de la direcció artística Audiovisual
Els públics de la cultura Audiovisual
Des de la mirada de l'artista Audiovisual

Amunt

Els materials de l'assignatura són els textos desplegats en el diagrama. Com a eines de suport, la/l'estudiant trobarà diferents textos a cada una de les PAC's, documents relacionats amb les tasques de producció, la bibliografia recomanada i el seguiment de l'aula.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt