| Metodologies per a la investigació cultural | Codi: M7.212 : 5 |
L'assignatura Metodologies per a la investigació cultural és optativa per obtenir el títol de Màster universitari de Gestió Cultural.
Conèixer les metodologies de recerca és una necessitat del profesional en l'ámbit de la cultura; saber en quin moment es pot utilitzar un o un altre mètode és un gran avantatge que li permetrà desenvolupar projectes de recerca encertats o avaluar de forma més acurada els projectes que es presentin en l'activitat professional.
La finalitat de l'assignatura és practicar les tècniques de recerca a partir d'un projecte concret. No es tracta que l'estudiant acabi sent un expert o experta en una técnica o metodología determinada sinó de reflexionar sobré què vol dir fer recerca en aquest àmbit, distingir quines són les eines que tenim al nostre abast i saber utilitzar-les en el moment adequat i adequades a les preguntes i objectiu de la recerca.
És per tant, una assignatura recomanable per a preparar el Treball de Fi de Màster.
"Metodologies per a la investigació cultural" forma part del bloc d'assignatures metodològiques del Màster Universitari en Gestió Cultural i equival a 5 crèdits ECTS. Es tracta d'una assignatura que, en conjunt amb Disseny de Projecte, proporcionarà a l'estudiant una àmplia visió sobre les eines que pot utilitzar tant si es dedica a la investigació aplicada en l'àrea com si vol avaluar la seva labor com a gestor.
Apropar-se a les metodologies qualitatives i complementàries a les quantitatives permetrà a l'estudiant tenir eines a l'hora d'enfrontar la investigació cultural. La gestió cultural és un camp fèrtil que ha donat pas a una sèrie de noves professions entre les quals s'inclou la labor de l'investigador o analista, ja sigui des del camp acadèmic, institucional o empresarial. L'administració pública, les associacions d'artistes, les associacions culturals, ONG, empreses dedicades a la cultura, espais naturals protegits, etc. requereixen, cada vegada més, de professionals suficientment preparats per a atendre les seves demandes. Tenint en compte aquests factors, pensem en una persona professional de la gestió cultural que estigui preparada en aquest camp i pugui treballar com a: avaluador/a d'exposicions i d'activitats culturals, director/a d'estudis de públic, consultor/a en aquestes àrees, analista de projectes per a l'establiment d'activitats, de nous centres, investigador, etc.
No és necessiten coneixements previs específics. Es pretén que l'assignatura doni una panoràmica que permeti a l'estudiant adquirir els coneixements necessaris per assumir estudis i recerques en el camp de la gestió cultural.
L'assignatura enfortirà les següents competències del marc general del Máster:
Competències bàsiques i generals:
CB1. Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
CB5. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
CG3. Competència per gestionar el coneixement necessari per al desenvolupament de funcions professionals i de recerca en el camp de la gestió de la cultura amb pensament crític i compromís ètic.
Competències transversals:
CT2- Competència per realitzar diferents tipus d'anàlisi, comprendre situacions amb accedir a documentació i bibliografia relativa al seu camp d'acció.
Competències específiques:
CE2. Capacitat de desenvolupar una recerca avançada en l'àmbit de la gestió de la cultura i les polítiques culturals formulant preguntes adequades i rellevants als objectes d'estudi propis del sector, utilitzant les metodologies d'investigació de forma coherent, i presentant resultats originals amb rigor i claredat .
CE7. Capacitat d'adaptar, actualitzar i aplicar els instruments i tècniques de gestió operativa a projectes, productes i serveis culturals.
L'objecte d'aquesta matèria és el de capacitar l'estudiant per realitzar una investigació en l'àmbit de la gestió cultural basat en un enfocament qualitatiu procedent de les Ciències Humanes i Socials. Donada l'orientació del màster, es tractaran particularment els mètodes qualitatius i la seva complementarietat amb els mètodes d'investigació quantitatius. Aquesta assignatura permetrà a l'estudiant poder assentar les bases metodològiques del seu futur projecte de fi de màster a través de continguts teòrics i pràctics.
La matèria s'articula a partir de tres eixos: en primer terme es concreta la diferent utilitat i usos dels mètodes qualitatiu i quantitatiu en la gestió cultural. S'analitza la utilitat i aportacions del mètode qualitatiu a la investigació en ciències socials, i s'estudien les diferents perspectives teòriques i principals escoles. En segon terme, s'incideix en l'aplicació de les diferents tècniques de recollida de dades, i la seva utilitat per a l'investigador cultural, fent especial èmfasi en l'àmbit de la gestió de la cultura. En tercer terme, s'aborda l'anàlisi de les dades qualitatives, tant des de la construcció de les categories i marc analític com les diferents metodologies d'anàlisi (de contingut i discursiu). Tot això a partir d'estudis de cas, mitjançant la pràctica dels mateixos estudiants i que pugui ser útil pel desenvolupament de l'apartat metodològic de les investigacions que desenvoluparan més endavant com a Treball de Fi de Màster.
Temes generals:
- Introducció al disseny d'investigació
- La pregunta de recerca
- Les fonts d'informació i mètodes de recollida de dades
- L'anàlisi de les dades, categories analítiques i el model d'anàlisi
- L'anàlisi de les dades (textuals, visuals) i l'enfocament de contingut i discursiu
En resum, es vol introduir l'assignatura, aclarir les diferències entre mètode quantitatiu i qualitatiu, la utilitat i aportacions del qualitatiu, conèixer les diferents perspectives teòriques i principals escoles. També conèixer els diferents mètodes que poden fer-se servir.
| Tipologia documental | |
| Fonts institucionals i sistemes d'informació col·laboratius | |
| Arxivística. Els arxius en la recerca i la difusió de la història | |
| Fonts i serveis d'informació | |
| L'entrevista com a pràctica cultural |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |