| Els espais d'intervenció cultural | Codi: M7.222 : 5 |
L'assignatura mostrarà la diversitat d'espais en què es duu a terme la intervenció cultural i aprofundirà en les diverses tipologies d'espai cultural: museus, centres d'interpretació, teatres, rutes, festivals, mercats, galeries d'art, internet, espais privats, etc....
Aquesta assignatura és de caràcter obligatori, i juntament amb les assignatures de Polítiques culturals: configuració i desenvolupament, Els marcs institucionals i jurídics de la gestió cultural, i La cultura a la societat contemporània, conforma el bloc bàsic i comú de les matèries del Programa de Màster.
Això esta pensat perquè l'estudiant conegui el marc d'acció en el qual els gestors culturals es mouen (Polítiques), les lleis i marcs competencials dins dels quals ha de desenvolupar la seva actuació (Marcs), el context actual dins del qual la durà a terme (La cultura) i els espais on això serà possible.
Amb aquests quatre eixos comuns assolits, l'estudiant podrà posteriorment especialitzar-se en un sector/s cultural/s determinat.
Com ja s'ha mencionat anteriorment, aquesta és una assignatura bàsica que dona una mirada àmplia sobre on es crea i construeix cultura actualment. Per tant, no es projecta específicament en un sector cultural determinat sinó que obre la mirada sobre l'amplia varietat d'espais, més enllà dels específicament creats amb aquesta finalitat, on es factible realitzar pràctiques culturals.
Així, incideix sobre els gestors de patrimoni, els programadors artístics, els comissaris, els emprenedors culturals i els tècnics d'administracions públiques.
No existeixen requisits previs de matrícula, encara que una formació en el camp de les Humanitats o Ciències Socials proporciona una base de coneixement útil per assolir els continguts d'aquest Màster.
OBJECTIUS
- Capacitat per identificar les principals tipologies d'espais d'intervenció cultural.
- Identificació i anàlisi de les relacions que s'estableixen entre les infraestructures culturals i el seu entorn.
- Posar en valor i destacar la utilització de nous espais emergents per a l'acció cultural.
- Reflexionar sobre el paper dels equipaments culturals en el desenvolupament econòmic, social i cultural del seu territori, ja sigui a nivell local, nacional o internacional.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Competència per incorporar-se i adaptar-se a una funció de gestió cultural en diferents àmbits, contextos i nivells amb creativitat i innovació i respectant la diversitat cultural i les diferents expressions culturals.
- Competència per identificar necessitats, situacions, problemàtiques i oportunitats culturals de l'entorn que requereixin una intervenció professional i especialitzada.
- Capacitat per identificar, establir relacions i construir sinergies de planificació i actuació cultural amb els diferents agents i referents del territori d'actuació (administració pública, sector privat i tercer sector).
- Competència avançada per reconèixer les especificitats dels diferents sectors culturals i creatius i la seva aplicació en les accions pròpies de la gestió cultural.
- Capacitat d'adaptar, actualitzar i aplicar els instruments i tècniques de gestió operativa a projectes, productes i serveis culturals.
Els continguts estan organitzats en quatre activitats que exploren els diversos espais on es produeix i consumeix cultura. La cultura s'esdevé tant en llocs específicament construïts (auditoris, museus, teatres, sales d'exposicions...) com en altres espais efímers i oberts (festivals, itineraris, espais en línia...) i en tota aquesta diversitat d'espais centrarem el nostre coneixement. Entrat el segle XXI els espais culturals reprenen força com a actors destacats en la transmissió de valors, generadors de pensament crític i motor de canvi social i, en una nova realitat que dibuixa un escenari d'actuació cada cop més interdisciplinari i complex.
- En la primera activitat: Trenquem espais!, s'analitza la tipologia i diversitat d'equipaments culturals que existeixen avui dia i com alguns s'estan reformulant, des dels equipaments tradicionals fins a les noves fórmules mixtes, locals i innovadores.
- La segona activitat: Les idees són tòxiques, no tinguem idees, aborda el concepte dels espais d'intervenció cultural en relació amb el propòsit que mou els projectes culturals en un determinat espai. Fixarem la mirada més enllà del model tradicional d'equipament com a contenidor de cultura en els espais de la cultura que atresoren un valuós patrimoni, tant material com immaterial, amb una visió que dona sentit a la seva existència, funcionalitat en base a uns valors.
- El tercer niu que treballarem ens apropa als espais culturals posant tota l'atenció en l'usuari. La tercera activitat: Qualitat o quantitat, vet aquí el dilema..., ens convida a reflexionar i aprofundir sobre els espais culturals centrant la mirada en els seus públics, llurs experiències, per donar-los veu. Desxifrar els motius que mouen les persones a gaudir de la cultura constitueix avui dia una prioritat a l'hora de programar continguts o projectar nous espais.
- I finalment, la quarta activitat: «¿Quién coño es?» es planteja com un diàleg entre els espais culturals i el món actual per tal d'enfortir el paper de la mateixa cultura com a instrument per transformar la societat, treballar per la inclusió, conscienciar i connectar les comunitats, educar en valors i despertar el pensament crític. En aquest cas, des d'un exemple concret: la perspectiva de gènere.
Les quatre activitats formulades com a quatre reptes estan relacionades perquè mesclen continguts que són difícils de separar l'un de l'altre. És per això que molts dels recursos que teniu vinculats a cada activitat també són útils per a les altres. Parlar d'espais tradicionals versus nous espais, el propòsit d'un projecte, el valor de la satisfacció dels usuaris o l'educació en valors des de la perspectiva de gènere, és en essència, tot allò que defineix alguns dels trets principals dels actuals espais d'intervenció cultural des d'una visió única i global que intentarem analitzar.
| Connectant amb el públic: l'experiència d'usuari | Audiovisual |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |