• Descripció

L'objectiu d'aquesta assignatura és familiaritzar l'estudiant amb les principals característiques de la gestió del patrimoni cultural en la societat contemporània. Ens centrarem en l'anàlisi de les institucions, els marcs d'actuació, les missions i en el propi concepte com una realitat en constant transformació. Per això es considera el patrimoni cultural com un sector amb característiques pròpies i en conseqüència es proposarà a l'alumne una aproximació holística que superi els límits de les institucions museístiques.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Informació prèvia a la matrícula

Algunes de les lectures o materials del curs poden estar en anglès. 

• Objectius i competències

• Continguts

Hem dividit l'assignatura en quatre unitats temàtiques. 

1. Tot el patrimoni és immaterial? (Smith)

La primera activitat de l'assignatura és un mòdul introductori que ens servirà per a analitzar el mateix concepte de patrimoni, tot fent un recorregut per les diferents definicions que la UNESCO - l'Organització de les nacions Unides per a l'Esport, la Ciència i la Cultura - ha anat fet al llarg del temps, des de la primera vegada que es parla de patrimoni l'any 1931 a la Carta d'Atenes, fins la darrera definició feta l'any 2022.

2. Que vol dir Patrimoni inclusiu?

Tal com ja hem començat a veure en el repte anterior, des de l'emergència de la nova museologia fins a l'actualitat, les missions i pràctiques museals envers el patrimoni han anat canviant segons el context polític i social viscut. Avui un dels eixos principals del debat se centra a promoure museus inclusius i sostenibles. Ara bé, a què ens referim quan parlem d'inclusió?

Com podem donar veu a la diversitat que ens envolta? Parlem de ser universals? Si bé com apunta Richard Sandell "Els museus i altres organitzacions culturals tenen el potencial d'apoderar els individus i les comunitats i contribuir així a combatre les múltiples formes d'experiència difícil tant per als individus com les comunitats descrites "en risc d'exclusió social" com podem aconseguir-ho?

3. ELS PÚBLICS DEL PATRIMONI: LA COMUNITAT VIRTUAL

La tercera activitat aborda el públic/s del Patrimoni, qui visita aquest patrimoni. Si a la primera unitat reflexionàvem sobre el concepte de Patrimoni, a la segona analitzàvem aquest des del punt de vista de la pluralitat i usos que se li donen, en aquesta unitat ens dirigim als usuaris d'aquest patrimoni.

En aquesta unitat no volem abordar què significa "ser digital", ja que tots hi som avesats d'una manera o altra, sinó convidar-vos a explorar les implicacions de la digitalització en el context patrimonial i museístic.

4. Patrimoni cultural a través de les TIC, tècniques, elements i xarxes.

En aquesta darrera unitat abordarem el patrimoni cultural i les tecnologies de la comunicació i la informació. Si en l’anterior unitat parlàvem de conèixer el nostre públic, en aquesta darrera unitat ens plantejarem com podem comunicar-nos amb aquest. Hem de tenir en compte, però, que la comunicació, gràcies a les noves tecnologies ha canviat molt i a un ritme força ràpid i això fa que no únicament veiem la importància de la comunicació –cal recordar que aquesta és una de les eines que té el màrqueting per a conèixer i aproximar-se al seu públic objectiu o target - sinó de conèixer les noves eines per a comunicar.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'estudiant disposa a l'apartat Recursos, Materials i fonts, Lectures de les lectures obligatòries de l'assignatura en format pdf. També les trobareu referenciades en cada activitat.

Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció d'articles acadèmics o capítols de llibres especialitzats, treballarem l'assignatura, sense oblidar la possibilitat que l'equip docent de l'assignatura us pugui anar enviar enllaçoc complementaris a través del Tauler de l'aula .

Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos  no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic: més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi .

A cada Activitat trobareu detallades i refererenciades les lectures obligatories, per tal d'ajurdar-vos a fer un adequat seguiment del curs i poder emmarcar les lectures obligatòries seleccionades en el marc dels continguts de l'assignatura.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació