• Descripció

Un vídeojoc ha d'oferir reptes a l'usuari. Per poder introduir aquests reptes en un vídeojoc són necessàries una sèrie de tècniques que s'engloben dins de l'estudi de l'Intel·ligència Artificial. Aquestes tècniques decideixen quines són les millors opcions que poden prendre els elements del vídeojoc (agents) a partir de les condicions de l'entorn que els envolta.

L'assignatura presenta les diferents tècniques desenvolupades en Intel·ligència Artificial que permetran a l'alumne crear les eines necessàries amb què oferir una bona experiència de joc.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Camps professionals en què es projecta

El màster ofereix una formació d'orientació clarament professional, adreçada a persones que es vulguin dedicar al disseny i el desenvolupament de videojocs, amb un grau d'especialització d'acord amb dos perfils professionals:

• Dissenyador (video game designer)
• Desenvolupador de programari (video game programmer i lead programmer)

Específicament, en aquesta assignatura, serà a partir de l'estudi de tècniques d'intel·ligència artificial que es s'assolirà un disseny més ric del videojoc així com també la seva implementació utilitzant el motor de creació Unity, fent que les activitats desenvolupades durant l'assignatura tindran un alt grau de similitud amb possibles escenaris professionals.

• Coneixements previs

Professionals de l'àmbit de la informàtica, multimèdia i telecomunicacions que volen especialitzar-se o reorientar la seva carrera professional en la creació de videojocs. Podem diferenciar dos tipus de perfils:

• Professionals dins el camp de la programació que volen accedir al sector dels videojocs.
  
• Amants dels videojocs que volen poder ser capaços de dur a terme les seves pròpies creacions.

• Objectius i competències

Les competències transversals que s'adquereixen en aquesta assignatura són les següents:

• Capacitat per a aplicar el pensament creatiu i generar noves solucions.
  
• Capacitat per a l'aprenentatge autònom.
• Comprensió i expressió en anglès tècnic.
• Treball en equip.

Aquesta assignatura també permetrà adquirir les següents competències específiques:

• Capacitat per a dominar les eines aplicables al desenvolupament de videojocs, segons les tendències tecnològiques.
• Capacitat per a l'ús efectiu dels llenguatges de programació i les metodologies per al desenvolupament de videojocs.
• Capacitat per a analitzar i dissenyar els elements i els principis de funcionament d'un videojoc.
• Capacitat per a dissenyar els components associats amb la creació d'una experiència de joc.
• Capaciat per a representar elements visuals i les seves interaccions de manera eficient.

Els objectius que es pretenen assolir en aquesta assignatura són els següents:

• Entendre la relació existent entre la Intel·ligència Artificial i els altres components del videojoc.
• Saber com moure els elements en un món virtual, tant a nivell individual com col·lectiu.
• Implementar sistemes que permetin decidir quina és la millor acció a prendre en cada moment a partir de la informació que es tingui disponible del sistema d'una forma ràpida.
• Conèixer les últimes tendències en tecnologia d'IA aplicades als videojocs i como es poden utilitzar aquestes tecnologies per a millorar l'experiència de joc de l'usuari.

• Continguts

Intel·ligència artificial

1. Intel·ligència artificial en els videojocs

1.1. Història de la intel·ligència artificial en els videojocs

1.2. Aplicacions de la intel·ligència artificial en els videojocs

1.3. Consideracions sobre la IA en videjocs

1.4. Arquitectura de la IA

2. Tècniques de moviment

2.1. Moviments cíclics i basats en patrons

2.2. Cerca de camins

2.3. Moviments complexos

3. Presa de decisions

3.1. El procés de presa de decisions

3.2. Sistemes de regles

3.3. Màquines d'estats finits

3.4. Exploració en arbre

3.5. Lògica difusa

3.6. Mapes d'influència

4. Aprenentatge

4.1. Estratègies d'aprenentatge en jocs

4.2. Algorismes d'aprenentatge

4.3. Ajust de paràmetres

5. Tècniques avançades d'IA

5.1. Xarxes neuronals

5.2. Aprenentatge profund

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Es proporcionen materials didàctics en diversos formats, com també programari de desenvolupament i eines complementàries en suport digital per a fer les pràctiques i les activitats d'avaluació. D'entre totes, la més important serà l'entorn de treball Unity.

S'utilitzaran recursos existents disponibles de forma gratuïta en l'Asset Store d'Unity en forma de projectes de vídeojocs ja programats que serviran com a base per a la introducció de tècniques d'intel·ligència artificial per permetin oferir una millor experiència de joc.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació