L'objecte d'estudi d'aquesta assignatura consisteix en tres dels procediments que integren el nostre sistema tributari: el procediment de recaptació, el de revisió i el sancionador.

Pel que fa a la recaptació tributària, cal dir que es pot desenvolupar a través de dues fases o procediments ben diferenciats: el període voluntari de pagament i el procediment executiu o de constrenyiment. En concret, en aquest àmbit és fonamental el tema dels terminis d'ingrés als efectes de determinar si l'obligat compleix o incompleix la seva obligació de pagament i, si s'escau, amb l'obligació de presentar l'autoliquidació. En aquest punt, convé tenir clara la diferència entre període executiu i procediment de constrenyiment per les diferents conseqüències que té pagar en un o altre.

D'altra banda, la conducta de l'obligat tributari té una indubtable repercussió en la recaptació, ja que, en funció del deure que compleixi, incompleixi o compleixi incorrectament (pagament o presentació de declaració o autoliquidació) i depenent del moment en què es produeixi, les conseqüències poden ser de molt diversa índole: inici del període executiu i del procediment de constrenyiment, meritació d'altres prestacions tributàries (interessos de demora, recàrrecs del període executiu...), pagament extemporani sense requeriment previ o liquidació administrativa, prèvia comprovació, etc.

Per la seva banda, la revisió d'actes tributaris pot articular-se a través de diferents vies. En el cas dels procediments especials, la revisió dels actes de naturalesa tributària pot ser efectuada per l'Administració per corregir certs vicis dels que pateixen els seus actes (l'abast de la revisió i els terminis per instar-la varien en funció del tipus de vici de què es tracti). D'altra banda, el recurs de reposició, en l'àmbit tributari, està concebut com un recurs previ a la reclamació econòmic-administrativa, sempre que, òbviament, es pugui acudir a aquesta última via (el caràcter preceptiu o facultatiu d'aquest recurs està en funció de si es planteja en l'esfera local o en l'estatal). Finalment, les reclamacions econòmic-administratives posen fi a la via administrativa en l'àmbit estatal i la seva tramitació i resolució correspon a l'òrgan econòmic-administratiu competent, en primera o única instància, en funció del tipus d'acte impugnat (quantia i òrgan que el va dictar).

Per últim, en matèria sancionadora tributària, cal tenir present que, donades les conseqüències per a l'obligat, adquireix una especial rellevància l'observança d'una sèrie de principis, així com el respecte al procediment legalment establert per a la imposició de les sancions. Per a la concreta determinació de les sancions pecuniàries, es fa necessari establir una sèrie de criteris de graduació que permetin a l'òrgan administratiu concretar la quantia exacta de la sanció, ja sigui per augmentar-la o bé per disminuir-la.

Finalment, en relació amb el procediment sancionador, cal assenyalar que la seva tramitació és realitza de forma separada respecte als procediments de comprovació o investigació, si bé s'estableixen relacions entre tots dos, com la comunicació de dades, amb certs límits, dels uns als altres. Un altre aspecte a destacar és el relatiu a la suspensió automàtica de la sanció quan és objecte d'impugnació, sense necessitat, per tant, d'aportar cap garantia, i sense que es pugui executar fins que sigui ferma en via administrativa, atesa la naturalesa de l'acte impugnat.