Principis constitucionals i normes tributàries Codi:  M9.014    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Descripció de l'assignatura

Aquesta assignatura, integrada en el Mòdul d'Especialització en Administracions públiques i fiscalitat, del Màster Universitari de Fiscalitat, és de caràcter optatiu, i es dedica a les principals qüestions que afecten a la creació, interpretació i aplicació de les normes tributàries.

En primer lloc, s'analitzen els principis constitucionals de les normes tributàries que es contenen en l'article 31 de la Constitució Espanyola. D'una banda, els principis materials del sistema tributari: generalitat, capacitat econòmica, justícia, igualtat, progressivitat i no confiscatorietat. Per un altre, el principi formal de reserva de llei en matèria de prestacions patrimonials de caràcter públic. També s'analitzen breument els principis constitucionals relatius a l'ordenació material de la despesa pública: assignació equitativa i economia en la programació i execució de la despesa.

En segon lloc, s'aborda el sistema de fonts amb la finalitat d'estudiar les especialitats que es plantegen en l'ordenament tributari. En aquesta línia, s'analitzen principalment fonts internacionals (convenis de doble imposició), de la Unió Europea (Dret originari i derivat) i internes (lleis de pressupostos, lleis d'acompanyament, decret-llei, decret-legislatiu i disposicions administratives). 

En tercer lloc, s'estudien els criteris previstos per a l'aplicació de les normes tributàries distingint entre l'àmbit temporal i espacial. En relació amb l'àmbit temporal de les normes, s'analitzen qüestions com l'entrada en vigor, el període de vigència, el cessament de vigència o la retroactivitat. Quant a l'àmbit espacial, resulta essencial conèixer els criteris de subjecció de les normes tributàries delimitant els supòsits de residència i territorialitat. 

Finalment, s'exposen diverses qüestions relatives a la interpretació de les normes tributàries. Aquestes qüestions es poden dividir en dos temes, d'una banda, els criteris que regeixen la interpretació de les normes tributàries; i, per un altre, els mecanismes d'informació i assistència als obligats tributaris sobre la interpretació d'aquestes normes. Pel que fa al primer tema, s'analitzen els criteris generals d'interpretació, la qualificació, l'analogia, el conflicte en l'aplicació de la norma i la simulació. Quant als mecanismes d'informació i assistència, s'estudien, fonamentalment, les consultes tributàries, així com diverses actuacions de difusió i valoració.

 
 

Amunt

La present assignatura, de caràcter obligatori, està integrada en el mòdul comú "Sistema tributari" del Màster Universitari de Fiscalitat i també forma part del curs d'especialització "Imposició indirecta i procediments tributaris" del Postgrau de Sistema Tributari.

 

Amunt

Objectius d'aprenentatge: 

1. Entendre el contingut i l'eficàcia dels principis constitucionals tributaris. 
2. Determinar l'abast i àmbit d'aplicació del principi de reserva de llei tributària. 
3. Identificar els límits i la transcendència pràctica dels diferents tipus de normes tributàries. 
4. Delimitar l'eficàcia de les disposicions interpretatives i de les consultes tributàries. 
5. Conèixer la naturalesa i els caràcters de les normes tributàries i els criteris generals d'interpretació i aplicació. 6. Identificar els problemes que planteja la retroactivitat de les normes o l'aplicació analògica. 7. Saber relacionar els criteris de subjecció a les normes amb el poder tributari, les relacions internacionals i els convenis de doble imposició. 8. Distingir els àmbits d'aplicació respectius del principi de qualificació, de la regulació específica dels negocis simulats i del frau de llei.

Competències: 

Específiques 

1. Consulta i utilització correcta de les fonts tributàries (legals, jurisprudencials i doctrinals). 
2. Capacitat d'anàlisi, síntesi i de relació de les normes i figures tributàries. 
3. Capacitat d'interpretació i comparació de dades i fonts de naturalesa tributària en un entorn complex, canviant i global. 
4. Capacitat per a l'elaboració i redacció d'informes i dictàmens, recursos, declaracions, formularis i altra documentació en l'àmbit tributari. 
5. Anàlisi crítica de l'ordenament tributari i de la seva aplicació. 

Transversals: 

1. Capacitat per aplicar el coneixement tributari a la pràctica professional, detectant i resolent situacions problemàtiques i complexes. 
2. Aprenentatge autònom i permanent per a una correcta reacció i adaptació davant la canviant i completa realitat fiscal en un entorn globalitzat i de pluralisme jurídic.

Metodologia d'avaluació

La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs o vídeoblogs.

En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment d'aquestes metodologies d'avaluació (particularment de vídeo, àudio i/o so).

Amunt

 Continguts bàsics

 Mòdul 1. Principis constitucionals 

1. La constitucionalització dels principis i el seu valor normatiu 
2. Principi de generalitat 
3. Principi de capacitat econòmica 
4. Principi d'igualtat 
5. Principis de progressivitat i no confiscatorietat 
6. Justícia tributària 
7. Principi de reserva de llei 
8. Principis d'ordenació de la despesa pública 

Mòdul 2. Fonts de l'ordenament tributari 

1. Sistema de fonts 
2. Tractats internacionals 
3. Normes de la Unió Europea 
4. Llei de Pressupostos 
5. Decret-Llei
6. Decret Legislatiu 
7. Disposicions administratives 

Mòdul 3. Aplicació de les normes tributàries 

1. Àmbit temporal d'aplicació de les normes tributàries
2. Retroactivitat de les normes tributàries 
3. Àmbit espacial d'aplicació de les normes tributàries

Mòdul 4. Interpretació de les normes tributàries 

1. Criteris d'interpretació i qualificació de les normes tributàries
2. L'analogia en les normes tributàries 
3. Conflicte en l'aplicació de la norma tributària 
4. Simulació 
5. La consulta tributària 
6. Informació i assistència als obligats tributaris

 

Amunt

Amunt

El material docent de l'assignatura constitueix la referència bàsica en el seguiment de la matèria, i té com a objectiu actuar de base en el procés d'aprenentatge que es porta a terme a través de la dinàmica de l'aula, la realització de les proves d'avaluació contínua (PAC), el treball amb les guies d'estudi (GES), la realització dels exercicis proposats als mòduls, la consulta dels recursos complementaris que es poden trobar a l'aula i, per descomptat, mitjançant el treball individual de cada estudiant en l'aprofundiment en els continguts.

Així doncs, els principals recursos d'aquesta assignatura són:

  1. Materials docents:

- El pla docent, on es presenta l'assignatura i el seu funcionament.

- Les guies d'estudi (GES), que acompanyen cada unitat d'aprenentatge explicant l'itinerari d'estudi més òptim a seguir i oferint una presentació general de la mateixa.

- Mòduls 1 a 4 del material didàctic de l'assignatura, que es troben disponibles dins de l'apartat de "Recursos d'aprenentatge" de l'aula.

  1. Recursos de l'aula:

 - Mementos de fiscalitat (accés electrònic). 

- Enllaços amb la principal normativa que es treballarà.

 - Enllaços amb les principals institucions tributàries d'interès.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt