Context històric en el TSS Codi:  M9.200    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
L'assignatura "Context històric, antropològic, filosòfic en el Treball social sanitari" s'inscriu en el procés de professionalització de l'ajuda social i mèdica, deixant enrere la caritat i el curanderisme per passar a estudiar la situació plantejada i a convertir a la persona en el seu primer recurs.

Presenta els principals models sanitaris i de treball social [sanitari] aplicats al camp sanitari.

Projecta la professió i l'exercici professional al futur veient els principals ressorts del passat i alhora identificant les noves realitats.

Amunt

El context històric introdueix alguns dels arguments i debats bàsics que les i els pioners van desenvolupar i van aportar al pensament de l'època respecte al concepte d'ajuda professional per a la creació del concepte modern de Benestar. Així, van veure la necessitat de diferenciar la relació d'ajuda tradicional prestada fins llavors per les organitzacions de la caritat i filantròpiques, de la relació d'ajuda professional, a través del treball social, això és seguint una metodologia de treball que incloïa el diagnòstic social sanitari.
El treball social en general, el treball social sanitari en particular, el que neix estretament vinculat als serveis mèdics i hospitalaris, les clíniques i els consultoris es gesta sobre una realitat històrica i intel·lectual. És important conèixer aquest origen, els suports filosòfics, intel·lectuals i acadèmics que van portar a professionalitzar la relació d'ajuda per, precisament, donar a la nostra pràctica diària aquest contingut i estructura que dóna el professional. El professional mai és una improvisació.

L'assignatura inclou un recorregut pels orígens la cura entre les persones. Com els éssers humans necessitem que ens cuidin i alhora, algunes vegades hem de cuidar als nostres. Hipòcrates i la seva filosofia de l'atenció, l'actitud com a professional mèdic, complementa aquesta part.

En l'assignatura s'introdueixen els Models sanitaris més rellevants al llarg de la història i els Models de treball social sanitari atenent a la gestió i a la clínica.

En l'últim mòdul ens projectarem al futur, estem al segle XXI i això significa una realitat, tecnològica i mediàtica, que condiciona la manera i els mitjans pels quals podem aconseguir els objectius primigenis del treball social sanitari.

Amunt

  • El treball social.
  • El treball social sanitari.
  • L'educació social contextualitzada en el camp sanitari. 
  • La medicina.
  • L'antropologia.
  • La sociologia.
  • Les polítiques sanitàries. 
  • La història i evolució de l'atenció sanitària i social. 

Amunt

  • Els propis de la Diplomatura o Grau de Treball Social. 
  • Els propis de la Diplomatura o Grau d'Educació Social.

Amunt

La pròpia rebuda en la tutorizació. 

Amunt

OBJECTIUS
  • Oferir a les alumnes i alumnes l'ensenyança i comprensió sobre els orígens de la professió, del treball social sanitari com a disciplina que es recolza en teories i coneixements sobre la persona, el seu entorn i el seu medi ambient.
  • Desenvolupar habilitats que permetin diferenciar a partir de l'acció observable entre l'ajuda espontània, improvisada, reactiva i l'ajuda estratègica i proactiva que segueix una metodologia de treball pròpia i concorde al mètode científic.
  • Dotar a l'alumnat d'una cultura general bàsica contextualitzada en la relació d'ajuda a les persones malaltes i la pràctica de la medicina.

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals

  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
  • Analitzar i sintetitzar la informació generada en els diferents camps d'actuació i formular judicis a través del conjunt de dades processades amb responsabilitat social i ètica.
  • Desenvolupar el pensament crític, autocrític i proactiu en relació amb les noves realitats de les persones malaltes i de les comunitats on habiten. 
  • Transmetre a un públic especialitzat o no, els resultats procedents de la recerca, així com els fonaments més rellevants que la sustenten garantint la responsabilitat social i ètica.
Competències transversals
  • Expressar per escrit el coneixement i el pensament en textos llargs i complexos, amb un estil propi, amb seguretat i fluïdesa, i amb un alt grau d'autonomia.
  • Interpretar textos, documentació, informes i articles escrits en la llengua pròpia i en llengua estrangera.
Competències específiques
  • Identificar i valorar els problemes comunitaris associats a determinades malalties o risc de malaltia.

RESULTATS D'APRENENTATGE

  • Establir la diferència entre l'ajuda prestada des del Treball social sanitari i els altres tipus d'ajuda.
  • Respectar/Identificar els principis de la intervenció professional.
  • Argumentar estratègicament.
  • Dissenyar propostes d'intervenció i associar-les als models pertinents.
  • Guanyar habilitats comunicatives en mitjans professionals i de divulgació. 

Amunt

L'assignatura es compon de cinc mòduls: 
  1. De l'ajuda filantròpica al malalt i la seva família a l'ajuda del Treball social sanitari.
  2. Orígens i necessitat de l'ésser humà de conèixer-se i cuidar-se- El jurament hipocràtic.
  3. Models sanitaris occidentals i orientals.
  4. Models de Treball social sanitari: la gestió i la clínica.
  5. El Treball social sanitari en les societats del segle XXI, mitjans de comunicació.

Amunt

El professor col·laborador facilitarà títols d'articles i/o materials per buscar a la biblioteca o altres espais. 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt