|
||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||
L'assignatura Teoria de les Relacions Internacionals representa un estudi en profunditat de les bases teòriques de la disciplina de les Relacions Internacionals, una subàrea d'estudi que tradicionalment ha estat ubicada en la Ciència Política. Com veurem, la disciplina està marcada tant per les diferents escoles de pensament clàssiques (vinculades a autors com Maquiavel, Kant o Grotius), com pels dels diferents debats paradigmàtics que s'han desenvolupat durant tot el segle XX. Tanmateix, en els darrers anys la disciplina s'ha nodrit de les diferents propostes pluridisciplinars. Durant aquests cent anys d'existència, i per diferenciar-se tant de l'àmbit del dret com de la història, les teories han tingut un paper essencial en l'esdevenir de la disciplina. Els esforços intel.lectuals per incorporar tant les tradicions de pensament filosòfiques que havien reflexionat sobre la realitat internacional, com els nous debats que s'iniciaren en la primera part del segle XX, han fet de la disciplina un camp per a la confrontació d'idees, de diferents cosmovisions del món en funció de la seva visió ontològica, epistemològica, i metodològica. En aquest curs sobre les Teories de les Relacions Internacionals, es persegueixen tres objectius. En primer lloc, l'assignatura pretén reflexionar sobre el paper de la teoria com a motor de la disciplina. Per establir relacions de causalitat, explicacions complexes, interpretar, i realitzar prediccions sobre la realitat internacional, resulta cabdal conèixer els marcs d'anàlisis dels teòrics, les seves teories, i aplicar-ne els seus continguts. A més, cal conèixer els diferents debats epistemològics, ontològics i metodològics que caracteritzen la disciplina. En segon lloc, l'assignatura aborda l'origen de la disciplina i aquelles escoles de pensament que han deixat una empremta en l'estudi de les relacions internacionals. Atès que les reflexions sobre la realitat internacional no es van produir de nou al segle XX, la disciplina va reprendre les discussions que alguns filòsofs havien ja iniciat segles enrere. En tercer lloc, el curs estudiarà de forma exhaustiva els diferents debats teòrics de la disciplina (els anomenats "Quatre Grans Debats"). En aquest sentit, el curs analitzarà en profunditat els tres primers debats de les Relacions Internacionals, i els seus respectius paradigmes: idealisme, realisme, liberalisme i estructuralisme. A més, incorporarà tant les variacions dels diferents paradigmes (neorealisme, neoliberalisme i escola anglesa), com l'anomenat Quart Debat (reflectivisme i constructivisme), com aquelles aportacions teòriques alternatives (teoria crítica). En definitiva, l'assignatura ofereix una exploració en profunditat sobre la forma en que es pensa i es teoria sobre les relacions internacionals. |
||||||||||||||||||||
L'assignatura de Teoria de les Relacions Internacionals és una assignatura del segon curs del Grau de Relacions Internacionals i forma part d'un conjunt d'assignatures que ofereixen els marcs teòrics i analítics necessaris per a una correcta interpretació dels fenòmens que es produeixen en les relacions internacionals. |
||||||||||||||||||||
Els coneixements i competències adquirits a través d'aquesta assignatura, junt amb la resta d'assignatures del màster, habiliten els/les estudiants per a diverses sortides professionals tant en l'àmbit públic com en el sector privat. Més concretament, les principals trajectòries professionals cap a les quals s'orienta aquesta assignatura són:
|
||||||||||||||||||||
No requereix coneixements previs, però sí resulta del tot recomanable haver cursat l'assignatura d'Introducció a les Relacions Internacionals del primer curs. Tanmateix és necessari tenir un nivell de comprensió lectora en anglès per seguir aquelles lectures que siguin en aquest idioma |
||||||||||||||||||||
Objectius
-Conèixer els debats clàssics i els diferents paradigmes que han configurat la disciplina. -Comprendre els darrers debats existents en la disciplina que han aparegut com a contraposició dels corrents dominants.
Competències generals CG1.- Desenvolupar habilitats d'anàlisi i síntesi. CG2.- Debatre i formular raonaments crítics. Competències transversals CT3.- Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional. CT1.- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional. CT4.- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional Competències específiques CE4.- Identificar els conceptes i teories més rellevants de la disciplina de Relacions Internacionals i saber-los aplicar en l'estudi de les relacions entre diversos actors internacionals. |
||||||||||||||||||||
Els continguts d'aquesta assignatura s'articulen al voltant de 4 activitats que conformen el total de l'assignatura i que serveixen de guia pels materials de l'assignatura. Aquestes 4 activitats coincideixen amb quatre grans unitats temàtiques. Unitat 1: La Teoria i la disciplina de les Relacions Internacionals 1.1 Les reflexions filosòfiques de la disciplina de les Relacions Internacionals. 1.2 El paper de la teoria en les Relacions Internacionals 1.2.1 Les teories com a motor de l'activitat científica 1.2.2 Tipologia de teories 1.3 El problema de l'objectivitat en la teorització 1.4 Els nivells d'anàlisi de la disciplina 1.5 Els paradigmes de la disciplina: l'aportació kuhniana a la teoria 1.6 Les Relacions Internacionals com a disciplina i la seva agenda d'estudi
2.1 Les tradicions de pensament: el substrat filosòfic de la disciplina 2.2 Els debats paradigmàtics 2.2.1 El Primer Debat: realisme versus idealisme 2.2.2 El segon Debat: tradicionalistes versus cientificistes 2.2.3 El Tercer debat: realisme versus liberalisme 2.2.3.1 L' Estructuralisme (Marxisme) 2.2.4 L'aproximació neo-neo: el neorreealisme i el neoliberalisme 2.2.5 El Quart debat: l'aparició de les reflexions constructivistes
3.2. La moderació del debat: el constructivisme 3.3. Les veus alternatives: la teoria crítica 3.4. Noves teories mainstream: l'Escola Anglesa Unitat 4: Unitat de Síntesi Quadre-Resum Unitats/Materials/Proves d'Avaluació
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||||||||||||||
|