• Descripció

En aquesta assignatura s'introdueixen els conceptes i coneixements propis de la intersecció entre la lingüística, l'antropologia i l'evolució humana. L'estudiant s'introduirà en els debats acadèmics sobre l'origen de la facultat del llenguatge i de les llengües, així com la seva dispersió pel món fins a conferir l'actual panorama de diversitat dins d'una unitat bàsica en estructures i funcions. Com a part d'aquesta situació evolutiva, coneixerà també el naixement dels sistemes d'escriptura i la seva relació amb la llengua i la cultura. Finalment, després de revisar la Història de la Lingüística a partir del segle XIX fins a a l’actualitat, s'adreçarà a l'antropologia lingüística, disciplina a cavall entre l'antropologia i la lingüística: s'analitzaran les relacions entre la facultat del llenguatge, el pensament i la cultura, amb especial atenció a la hipòtesi del relativisme lingüístic, que manté que les llengües influencien la visió del món dels seus parlants. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Lingüística general és una assignatura de formació bàsica del grau d'Antropologia i evolució humana.

• Camps professionals en què es projecta

Com a assignatura de formació bàsica, Lingüística general contribueix a establir els fonaments generals de les diverses sortides professionals del grau, especialment: 

• Investigador/a sociocultural 

• Tècnic/a de gestió del patrimoni etnològic i cultural 

• Professionals de l'educació 

• Tècnic/a en gestió de museus i parcs arqueològics 

• Tècnic/a en gestió, documentació i catalogació del patrimoni arqueològic 

• Divulgador/a científic en el camp de l'evolució humana i la prehistòria i del patrimoni arqueològic 

• Tècnic/a en gestió i programació d'intervencions arqueopaleontològiques (excavacions arqueològiques, estudis d'impacte mediambiental i patrimonial...)

• Coneixements previs

No es necessiten coneixements previs específics. L'assignatura tracta els principis fonamentals de la lingüística i la seva relació amb l'antropologia i l'evolució humana a un nivell inicial i introductori.

• Informació prèvia a la matrícula

No és necessària cap preparació en particular.

• Objectius i competències

• • Explorar la intersecció entre llengua i cultura. 

  • Dominar els conceptes bàsics de la lingüística. 

  • Dominar el marc teòric comú entre la lingüística i l'antropologia com a disciplines paral·leles. 

  Aquests objectius globals es destrien en les següents competències definides per al grau d'Antropologia i evolució humana: 

  CB1 - Que els estudiants demostrin posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi . 

  CB2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi. 

  C4 - Expressar-se correctament per escrit en una de les dues llengües oficials de la URV-UOC. 

  B3 - Aplicar pensament crític, lògic i creatiu. 

  A1 - Identificar i reconèixer els corrents i debats teòrics i metodològics de la matèria. 

  A4 - Contextualitzar i integrar els coneixements d'Evolució humana en el conjunt de les ciències humanes i socials des d'una mirada interdisciplinària.

• Continguts

Tot i que al llarg del curs es podran adaptar a la dinàmica docent, els continguts bàsics de l'assignatura s'estructuren al llarg dels següents blocs: 

• Bloc 1: Els orígens del llenguatge i la caracterització de la facultat del llenguatge en l’ésser humà.

• Bloc 2: La unitat i la diversitat en les llengües. Tipologies lingüístiques. 

• Bloc 3: L'escriptura i el relativisme lingüístic.

• Bloc 4: Història de la Lingüística i Projecte d’Antropologia Lingüística.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Coll-Florit M. (2013) "La relació entre el llenguatge i el pensament" pp. 25-34 de "La psicolingüística". Editorial UOC. Text que haurem de consultar en l’activitat 1 i la 4, tot i que altres aspectes poden ser tinguts en compte en altres moments.

• Garriga C. (2014) “Introducció a les ciències del llenguatge: Ampliació”. Editorial UOC. Actualització de les dades de Tuson (2010)

• Tuson J. (1997) La escritura. Una introducción a la cultura alfabética. BCN: Octaedro. Especialment centrat en el tema de l’activitat 3. 

• Tuson J. (2010) Introducció a les ciències del llenguatge. Editorial UOC. Els Mòduls que hem dit que utilitzarem. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació