|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Aquesta assignatura forma part del Grau d'antropologia i Evolució humana i, concretament, s'emmarca dins la menció en Evolució Humana. Com a part introductòria de l'assignatura ens centrarem en l'estudi del Patrimoni arqueològic a nivell teòric i conceptual, analitzant també la seva evolució històrica. Posteriorment, ens centrarem en les qüestions legals i administratives que envolten la pràctica de l'arqueologia. Després abordarem l’anàlisi de les Cartes i inventaris arqueològics, una de les principals eines de gestió entorn a la qual es vertebrà el patrimoni arqueològic en el nostre país. Finalment, analitzarem els aspectes bàsics relacionats amb la divulgació del patrimoni arqueològic. |
|||||
No hi ha requisits específics però es recomanable tenir una mínima formació en Història i arqueologia. |
|||||
Objectius: - Conèixer les configuracions institucionals, legislacions i normatives principals que afecten a la pràctica arqueològica. - Analitzar la relació entre recerca arqueològica i projecció social del coneixement científic. - Raonar sobre l'adequació de les diferents propostes o models de difusió del patrimoni arqueològic.
C5 Comprometre's amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.
|
|||||
REPTE 1. Introducció conceptual al Patrimoni arqueològic
Entre el Repte 2 i el Repte 3, l’alumnat haurà de respondre obligatòriament com a activitat no avaluable un qüestionari per l’autoavaluació dels coneixements adquirits fins llavors. No es podrà iniciar el Repte 3 fins que no es respongui a aquesta activitat. |
|||||
|
|||||
Recursos d’aprenentatge:
Barreiro, David (2013) "La cadena de valor del patrimonio arqueológico". En: Barreiro, David. Arqueológicas: hacia una arqueología aplicada. Barcelona: Bellaterra, pp. 205-214. ISBN 9788472906167 González Ruibal, Alfredo; Ayán, Xurxo (2018) "El público de la arqueología". En: Arqueología: una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Madrid: Alianza Editorial. pp. 569-603. [ISBN 9788491812364] González Ruibal, Alfredo; Ayán, Xurxo (2018) "El patrimonio arqueológico". En: Arqueología: una introducción al estudio de la materialidad del pasado. Madrid: Alianza Editorial. pp. 604-618. [ISBN 9788491812364] Menéndez, Francesc Xavier; Solé, Daniel (2018) La Agencia Catalana del Patrimonio Cultural, una institución nacida bajo la crisis (2014-18). En XIV Congreso. Crisis económica, patrimonio cultural y museos Donostia, 18-19 de octubre de 2018. Pérez Juez, Amalia (2006) "Capítulo 1: Reflexiones en torno al concepto de patrimonio histórico: paradojas e intereses". En: Amalia Pérez-Juez Gil. Gestión del patrimonio arqueológico. El yacimiento como recurso turístico. p. 17-32. Barcelona: Ariel. [ISBN 9788434452077] Prats, Llorenç (1997) "El patrimonio como construcción social". En: Prats, Llorenç. Antropología y patrimonio. Barcelona: Ariel, pp. 19-38. ISBN 8434422115 Ruiz, Arturo; Hornos, Francisca; Rísquez, Carmen (1996) "Catalogar el patrimonio arqueológico. Bases, conceptos y métodos". En: Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico. Catalogación del patrimonio histórico. p. 28-40. Sevilla : Junta de Andalucía. Consejería de Cultura. [ISBN 8486944112] Querol, María Ángeles (2010) "Capítulo 5: Conocer". En: Querol, Mª A. Manual de gestión del patrimonio cultural. p. 63-87. Madrid: Akal. [ISBN 9788446031086] Querol, María Ángeles (2010) Capítulo 16. Los gobiernos y el Patrimonio Cultural. En Querol, Mª.A. "Manual de gestión del patrimonio cultural". Madrid, Ed. Akal: 303-323. Santacana, Joan (2005) Museografía didàctica, museos y centros de interpretación del patrimonio histórico. En: Santacana, J.; Serrat, N. (coords.). Museografía didáctica. pp. 81-101. Barcelona : Ariel. [ISBN 8434467631] Ambient-Arte (2012) Interpretación del Patrimonio, una herramienta eficaz para la conservación.
Beltrán de Heredia Bercero, Julia (2008) Preservar, presentar, conservar: museïtzar el patrimoni arqueològic. Present i futur del nostre passat. Cota zero, 23: 140-143. [ISSN 0213-4640] Criado, Felipe (1996) "Hacia un modelo integrado de investigación y gestión del Patrimonio Histórico: la cadena interpretativa como propuesta". PH: Boletín del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico. Año 4, Nº 16. pp 73-78. ISSN 11361867 González Méndez, Matilde (2000) "Memoria, historia y patrimonio: hacia una concepción social del patrimonio". En: Trabajos de Prehistoria, ISSN 0082-5638, Vol. 57 (2), pp. 9-20 Junyent, Emili (1999) Patrimoni arqueològic, difusió i mercat: algunes reflexions. Cota zero, 15: 9-27. [ISSN 0213-4640] Martin, Araceli (1999) Els municipis i la protecció del patrimoni arqueològic. Lauro, 16: 53-64. [ISSN 11330600] Smith, Laurajane (2014) Patrimoni immaterial: un repte per al discurs de patrimoni autoritzat? Revista d'etnologia de Catalunya, 39: 12-22 [ISSN 1132-6581] Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català Decret 78/2002 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català
http://invarque.cultura.gencat.cat/ http://cartaarqueologica.bcn.cat/ Registre de Planejament Urbà de Catalunya (RPUC) |
|||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
|||||
|