• Descripció

Alguns dels jocs amb més èxit basen la seva popularitat en l'opció multijugador, ja sigui en referir-nos a gèneres (com MMORPGs o MOBAs) o jocs molt específics (p. Ex., Smash Bros, Mario Kart). Quan parlem de jocs multijugador ens referim a aquells que posseeixen qualsevol modalitat que té en compte la interacció de dos o més jugadors a la vegada.

Aquesta interacció pot ser tant de manera física en un únic dispositiu, a través de diferents dispositius mitjançant cables o connexió sense fils; o mitjançant serveis en línia o un altre tipus de xarxa amb persones connectades a la mateixa. La interacció pot ser en temps real (interacció simultània) o per torns (només un jugador realitza les accions mentre la resta esperen). Des de la perspectiva del màrqueting, això també pot augmentar el seu temps de vida, és a dir, el temps que els jugadors continuen interessats i actius en ell. Per tant, pot augmentar el valor que l'usuari percep d'un joc.

El fet d'afegir un opció multijugador és un factor important a tenir en compte en el disseny d'un videojoc. Des de la perspectiva del desenvolupament, té implicacions importants en el seu disseny i el codi que cal desenvolupar. Per això, és molt important que un desenvolupador tingui els coneixements bàsics per dur a terme aquesta empresa. Aquesta assignatura proporciona una visió específica i en més profunditat sobre la creació de jocs multijugador en les seves diferents modalitats, en particular, multijugador local, en xarxa i mitjançant l'accés a serveis en línia. L'assignatura cobreix les nocions generals i subjacents de treballar en entorns de xarxes, i explora els conceptes bàsics, problemes i solucions al desenvolupar jocs en xarxa. A més, s'estudien les plataformes de serveis en línia orientats als videojocs així com el concepte de cloud computing i la seva aplicació als videojocs.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura està inclosa en el bloc d'assignatures optatives del Mòdul 1 del pla d'estudis del Màster Universitari en Disseny i Programació de Videojocs, corresponent a la formació bàsica.

En particular, forma part de la Matèria 1.2, dirigida a l'estudi dels components de videojocs, on també es troba l'assignatura optativa "Intel·ligència artificial per a videojocs". Les assignatures d'aquesta matèria ofereixen una visió específica i en més profunditat sobre aspectes importants en el desenvolupament d'un videojoc, en aquest cas, la capacitat multijugador.

L'assignatura s'oferta en el segon semestre del Màster.

• Camps professionals en què es projecta

Principalment, les vinculades al desenvolupament de videojocs (com Game Programmer o Lead Programmer), ja sigui en una gran empresa, freelance, o simplement els amants dels videojocs interessats a desenvolupar els seus propis projectes personals.

• Coneixements previs

Es considera un cert domini en l'entorn de treball proporcionat per l'engine Unity i en C# scripting (veure assignatura en el pla d'estudis). També, es considera que l'estudiant disposa de coneixements bàsics de xarxes, tant des del punt de vista de desenvolupament d'aplicacions com d'arquitectura, a nivell Grau d'Enginyeria Informàtica (què és una adreça IP, un socket i un port, la topologia d'Internet, etc.).

• Informació prèvia a la matrícula

L'estudiant ha d'estar familiaritzat amb l'entorn de treball Unity. Dins el programa del màster, això vol dir que com a mínim ha cursat l'assignatura de "Programació en Videojocs 3D".

• Objectius i competències

Resultats d'aprenentatge: coneixements (K), habilitats (S) i competències (C):

• K4. Dominar els diferents llenguatges de programació i eines (engines) existents per al desenvolupament de videojocs, així com les seves característiques principals.
• K5. Classificar els diferents algoritmes existents per al desenvolupament de la lògica interna d'un videojoc.

• S1. Consulteu de manera efectiva diverses fonts d'informació en llengua nativa o estrangera (principalment anglesa) durant el procés de desenvolupament d'un videojoc.
• S2. Analitzar, interpretar i redactar la documentació tècnica associada al procés de disseny i programació dun videojoc.
• S3. Considerar i mesurar limpacte que té la introducció duna mecànica de joc específica sobre el jugador dun videojoc.
• S4.Actuar amb esperit crític en la revisió de qualitat tècnica i jugabilitat dun videojoc per ser capaç de fer propostes de millora efectives i ajustades a la tecnologia disponible.
• S5. Utilitzar amb soltesa les eines assistides o motors (engines) utilitzats popularment a la indústria per al desenvolupament de videojocs (e.g. Unity).
• S6. Desenvolupar codi correcte i eficient en un llenguatge de programació específic per desenvolupar la lògica dun videojoc, dacord amb les especificacions de la documentació tècnica.

• C2. Desenvolupar el disseny conceptual dun videojoc en tota la seva extensió.
• C3. Triar els recursos tècnics necessaris (maquinari, biblioteques, assets) per garantir la implementació correcta del disseny conceptual d'un videojoc.
• C4. Comprendre i aplicar les tècniques necessàries per al maneig i la personalització d'eines o motors de programació de videojocs a partir de l'anàlisi dels avenços tecnològics del moment.
• C5. Dissenyar i construir cadascun dels components programari d'un videojoc, contemplant-ne els criteris de qualitat i disseny adequat.

• Continguts

L'assignatura s'articula a través de tres mòduls, en cadascun dels quals es practica un aspecte diferent de la creació de jocs multijugador a través d'un projecte. Si bé a l'inici de cada mòdul s'ofereix una visió general dels aspectes fonamentals per començar a treballar, el gruix de la docència se centra en el desenvolupament de cada projecte.

Mòdul didàctic 1. Els jocs multijugador

• L'evolució dels jocs multijugador
• Projecte: Tanks! local

Mòdul didàctic 2. Jocs multijugador en xarxa

• Breu repàs de les xarxes i Internet
• Programació en xarxa
• Topologies de joc de xarxa
• Tècniques de millora de jocs en xarxa
• Desenvolupament a Unity
• Projecte: Tanks! LAN

Mòdul didàctic 3. Serveis en línia

• Plataformes de serveis en línia
• Cloud computing
• Projecte: Tanks! en línia

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació