|
||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||
Les societats democràtiques han de tenir com a objectiu primordial la garantia i protecció dels drets de la seva ciutadania. En aquest context, la relació dialèctica que s'estableix entre la inseguretat i la llibertat determina en gran mesura el nivell de conflicte social d'un territori, ja que el conflicte determina els estàndards de pobresa, desigualtat i/o injustícia, i les respostes que els ciutadans que les suporten, donen a les mateixes. Si aquesta relació afecta per igual a la ciutadania del conjunt d'un territori, en el medi urbà adquireix característiques específiques que s'han d'analitzar d'una manera diferenciada. El fenomen de la urbanització de les societats postindustrials modernes en un context globalitzat, va més enllà d'una morfologia específica, o un tipus d'hàbitat característic, que es refereix a un sistema que determina el model productiu i que defineix les pròpies relacions socials dels seus habitants, més enllà dels límits del que la modernitat va entendre com a ciutat. En aquest mig urbanitzat, el nivell del conflicte social és, de llarg, la unitat de mesura de la convivència ciutadana. El conflicte social representa, per tant, la agulla de la balança d'aquella dicotomia que s'estableix entre la inseguretat i la llibertat. En aquest context, el procés de creació de regles i instruments que permetin als ciutadans el seu desenvolupament personal, social i polític, en un marc pacífic i democràtic, requereix un consens ampli i la disponibilitat d'actors conscients i compromesos amb la necessitat d'elaborar polítiques públiques socialment sostenibles. L'objectiu de generar propostes que promoguin l'empoderament de la ciutadania, resulta crític per a la consolidació d'aquestes polítiques. Per a això, el coneixement i l'anàlisi de la realitat social resulten imprescindibles. Per a això, hem de ser capaços d'analitzar les variables que, en un context de crisi global, ens han de permetre prendre decisions sobre quin model d'urbanisme i que model de ciutat proposem. S'inverteixen quantitats ingents de diners públics en elements de prevenció de la inseguretat aplicada al planejament urbà. En la majoria de les ocasions sense un estudi previ d'impacte que permeti analitzar els riscos, mitjançant la selecció d'indicadors, que suposa un model o un altre de disseny urbanístic, més enllà de l'ús interessat de la mal anomenada estadística policial. Aquesta realitat és la que tractarem d'explicar en aquest curs.
|
||||||
L'assignatura Ciutat, inseguretat i conflicte (4 crèdits ECTS), forma part de la matèria Polítiques públiques i dret a la ciutat (16 ECTS), que podrà cursar individualment com una especialització de l'oferta pròpia de postgrau, o de caràcter optatiu en el marc del màster universitari de Ciutat i urbanisme.
Polítiques públiques i dret a la ciutat es compon de quatre assignatures que es despleguen de forma paral·lela i tenen un període de docència de 16 setmanes:
Polítiques urbanes i innovació social (4 crèdits ECTS) Drets culturals i mundialització (4 crèdits ECTS) Habitatge i inclusió social (4 crèdits ECTS) Ciutat, inseguretat i conflicte (4 crèdits ECTS) |
||||||
Llocs de treball en equips multidisciplinaris en els següents sectors:
|
||||||
Els coneixements bàsics que es requereixen per a cursar l'assignatura són els que corresponen a la formació acadèmica i a la pràctica professional descrites en el perfil d'ingrés preferent. | ||||||
Competències
CB8: Que els/les estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis;
|
||||||
Mòdul 1: L'espai i la inseguretat: la ciutat vigilada 1. Mites sobre la inseguretat 2. La ciutat moderna: evolució de l'urbanisme i de la inseguretat 3. La inseguretat com a instrument de control social 4. Inseguretat i conflicte social Mòdul 2: Ciutat i conflicte social 1. La ciutat i la utopia 2. La ciutat rebel i el nou urbanisme de la Revolució Francesa 3. La ciutat en la crisi global: alguns conflictes Mòdul 3: Polítiques públiques de seguretat 1. La transversalitat de la seguretat: discurs i pràctica, el delicte i la llei 2. Indicadors de la seguretat 3. L'avaluació de les polítiques de seguretat Mòdul 4: Cap a un nou model de prevenció 1. La prevenció policial 2. Prevenció i alternatives socials 3. De la governança a la participació comunitària
|
||||||
|
||||||
Tots els recursos complementaris s'encuetran disponibles en la pestanya "Recursos" de l'aula. |
||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||
|