| Treball final de Màster | Codi: M4.246 : 6 |
El Treball Final de Màster (TFM) està concebut per ser cursat al tram final del Màster d'advocacia, ja que exigeix que l'estudiant demostri la seva capacitat d'aplicar combinadament les competències adquirides al llarg del Màster.
El TFM consisteix en l'elaboració d'un treball que incorpori qüestions substantives, processals i deontològiques sobre un tema de rellevància jurídica vinculat amb algun o alguns dels diferents àmbits i matèries treballats al llarg de tot el Màster.
L'esforç dedicat per l'estudiant s'ha de traduir en unes 150 hores de treball aproximadament i, en tot cas, ha d'incloure l'anàlisi de la doctrina, l'estudi de la jurisprudència i una valoració personal de l'estudiant en un o diversos punts.
El TFM requereix el lliurament del trebal escrit, la seva presentació oral en vídeo i una defensa virtual, pública y síncrona, davant la comissió d'avaluació.
Com a treball de síntesi que és, es recomana cursar l'assignatura al tram final del Màster.
Prèviament a formalitzar la matrícula d'el TFM, l'estudiant ha de triar una de les tres àrees en què desenvoluparà el treball: a) Civil-mercantil, b) Penal o c) Administratiu-Laboral-Tributari. Si el TFM no encaixa exactament en cap de les àrees, cal triar la més aproximada tenint en compte la normativa específica que es treballarà principalment (a tall d'exemple, protecció de dades: dins de l'àrea civil-mercantil; penitenciari: dins de l'àrea penal; processal civil: dins de l'àrea civil, o noves tecnologies en l'Administració: dins Administratiu-Laboral-Tributari).
El TFM implica el treball i la correcta assimilació de la totalitat de les competències del MUA, que es detallen a continuació:
Competències Bàsiques:
CB1. Tenir i comprendre coneixements que aportin una base o una oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació de les idees, sovint en un context d'investigació.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements que han adquirit i la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts, dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i que sigui incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis. CB4. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
CB5. Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.
Competències específiques
CE1. Posseir, comprendre i desenvolupar habilitats que possibilitin aplicar els coneixements acadèmics especialitzats adquirits en el grau a la realitat canviant a la qual s'enfronten els advocats per evitar situacions de lesió, risc o conflicte en relació amb els interessos encomanats o el seu exercici professional davant tribunals o autoritats públiques i en les funcions d'assessorament.
CE2. Conèixer les tècniques dirigides a l'esbrinament i establiment dels fets en els diferents tipus de procediment, especialment la producció de documents, els interrogatoris i les proves pericials
CE3. Conèixer i ser capaç d'integrar la defensa dels drets dels clients en el marc dels sistemes de tutela jurisdiccionals nacionals i internacionals.
CE4. Conèixer les diferents tècniques de composició d'interessos i saber trobar solucions a problemes mitjançant mètodes alternatius a la via jurisdiccional.
CE5. Conèixer i saber aplicar els drets i deures deontològics professionals en les relacions de l'advocat amb el client, les altres parts, el tribunal o autoritat pública i entre advocats.
CE6. Conèixer i avaluar les diferents responsabilitats vinculades a l'exercici de l'activitat professional, incloent el funcionament bàsic de l'assistència jurídica gratuïta i la promoció de la responsabilitat social de l'advocat.
CE7. Saber identificar conflictes d'interessos i conèixer les tècniques per a la seva resolució, establir l'abast del secret professional i de la confidencialitat, i preservar la independència de criteri.
CE8. Saber identificar els requeriments de prestació i organització determinants per a l'assessorament jurídic.
CE9. Conèixer i saber aplicar en la pràctica l'entorn organitzatiu, de gestió i comercial de la professió d'advocat, així com el seu marc jurídic associatiu, fiscal, laboral i de protecció de dades de caràcter personal.
CE10. Desenvolupar destreses i habilitats per a l'elecció de l'estratègia correcta per a la defensa dels drets dels clients tenint en compte les exigències dels diferents àmbits de la pràctica professional. CE11.Saber desenvolupar destreses que permetin a l'advocat millorar l'eficiència del seu treball i potenciar el funcionament global de l'equip o institució en què el desenvolupa mitjançant l'accés a fonts d'informació, el coneixement d'idiomes, la gestió del coneixement i el maneig de tècniques i eines aplicades.
CE12. Conèixer, saber organitzar i planificar els recursos individuals i col¿lectius disponibles per a l'exercici en les seves diferents modalitats organitzatives de la professió d'advocat.
CE13. Saber exposar de forma oral i escrita fets, i extreure argumentalment conseqüències jurídiques, en atenció al context i al destinatari al qual vagin dirigides, d'acord si s'escau amb les modalitats pròpies de cada àmbit procedimental.
CE14.Saber desenvolupar treballs professionals en equips específics i interdisciplinaris.
CE15. Saber desenvolupar habilitats i destreses interpersonals, que facilitin l'exercici de la professió d'advocat en les seves relacions amb els ciutadans, amb altres professionals i amb les institucions -
Objectius d'Aprenentatge:
Demostrar la capacitat de l'estudiant d'aplicar les competències adquirides al llarg del màster mitjançant l'elaboració d'un treball transversal que incorpora qüestions i problemes dels diversos mòduls i matèries treballats.
El TFM treballa aspectes substantius i/o processals d'un o diversos àmbits següents: civil, mercantil, administratiu, penal, tributari i laboral.
| Vídeo presentació treball final de màster | Audiovisual |
El TFM segueix les pautes establertes per l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Per aquesta raó, es proporciona als estudiants la Guia elaborada per aquesta intitució a on s'indiquen les pautes, procediments i criteris per la realització, tutorització i avaluació del TFM.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |