|
[CATALÀ]
Aquesta assignatura busca comprendre com el vincle social ha estat tematitzat, assumit o problematitzat en la filosofia social moderna i contemporània. Des que els éssers humans van començar a reflexionar sobre la seva naturalesa la qüestió de la socialitzat ha ocupat un espai preponderant. El cèlebre zoon politikon (animal polític/animal social) d'Aristòtil és el punt d'arrencada d'una perspectiva sobre la humanitat que situa l'aspecte social en el centre de la seva naturalesa. Aquesta centralitat, no obstant això, no significa unanimitat o acord en el significat, abast i rellevància de la perspectiva social. Per això podem dir que el social ha esdevingut, històricament i per al pensament de totes les èpoques, un problema. L'objectiu d'aquesta assignatura és detectar nuclis de significació que expliquin i posin de manifest aquest problema fins a arribar als plantejaments que informen els debats contemporanis. En el món actual "el problema social" depassa l'àmbit de la mera disputa entre filòsofs. Per la seva pròpia naturalesa, el problema social emergeix en el dia a dia dels debats més urgents sobre la vida en comú. En tant que roman problemàtic en la teoria, exigeix d'una capacitat de reflexió permanent ancorada en les pràctiques socials. Per aquest motiu, el trajecte de l'assignatura comença amb Aristòtil i s'estén fins al pensament social contemporani. La quantitat de material que caldria prendre en consideració és immensa i requeriria tota una vida de dedicació acadèmica. Però el disseny de l'assignatura és tal que permet adquirir una visió comprehensiva i holística del debat diacrònic sobre el social i, al seu torn, concentrar-se en alguns/es autors/es que ajudin a guiar la reflexió individual de l'estudiant.
El treball sobre tals autors/es es durà a terme de manera individual, però complementat amb un debat col·lectiu més ampli a l'aula. L'objectiu final és doble: tenir un coneixement material dels problemes fonamentals que cal abordar per a reflexionar sobre el social i, al mateix temps, disposar de les eines, la bibliografia i els hàbits reflexius necessaris per a poder encarar els problemes contemporanis des d'aquesta perspectiva. Es tracta de transitar a través dels textos i qüestions de cadascun dels dos blocs que componen l'assignatura amb la mirada oberta, amb nocions noves i preguntes concretes. Quins autors problematitzen aquest vincle i la naturalesa social de l'ésser humà? Quines problemàtiques sorgeixen d'aquí? Com, per exemple, succeeix amb Aristòtil, respecte al qual algunes lectures subratllen la inexistència d'un plantejament pròpiament social; encara que també podem entendre que la seva definició de l'ésser humà com zoon politikon o la seva visió jeràrquica de la polis sí que pressuposen una concepció determinada del vincle social. En altres paraules: una intenció més de l'assignatura és veure què es dona per descomptat i què no quan es comença a pensar en el social. Heus aquí una pregunta central que connecta amb els reptes contemporanis: moltes vegades parlem del que necessita la societat i, no obstant això, no fem un pas enrere per a pensar què és el que converteix en social un objecte d'estudi o d'intervenció, què ens fa socials a nosaltres i, finalment, cap a què s'orienta el social. Aquesta assignatura té l'objecte de fer aquest pas enrere i aprehendre el problema social de tal manera que, a partir d'ell, es pugui qüestionar precisament el tot social.
[CASTELLANO]
Esta asignatura busca comprender cómo el vínculo social ha sido tematizado, asumido o problematizado en la filosofía social moderna y contemporánea. Desde que los seres humanos comenzaron a reflexionar sobre su naturaleza la cuestión de la socialidad ha ocupado un lugar preponderante. El célebre zoon politikon (animal político/animal social) de Aristóteles es el punto de arranque de una perspectiva sobre la humanidad que sitúa el aspecto social en el centro de su naturaleza. Esta centralidad, sin embargo, no significa unanimidad o acuerdo en el significado, alcance y relevancia de la perspectiva social. Por eso podemos decir que lo social ha devenido, históricamente y para el pensamiento de todas las épocas, un problema. El objetivo de esta asignatura es detectar núcleos de significación que explican y ponen de manifiesto este problema hasta llegar a los planteamientos que informan los debates contemporáneos. En el mundo actual "el problema de lo social" rebasa el ámbito de la mera disputa entre filósofos. Por su propia naturaleza, el problema de lo social emerge en el día a día de los debates más urgentes sobre la vida en común. En tanto que permanece problemático en la teoría, exige de una capacidad de reflexión permanente anclado en las prácticas sociales. Por este motivo el trayecto de la asignatura empieza con Aristóteles y se extiende hasta el pensamiento social contemporáneo. La cantidad de material que habría que tomar en consideración es inmenso y requeriría toda una vida de dedicación académica. Pero el diseño de la asignatura es tal que permite adquirir una visión comprehensiva y holística del debate diacrónico sobre lo social y, a su vez, concentrarse en algunos/as autores/as que ayuden a guiar la reflexión individual del/de la estudiante.
El trabajo sobre tales autoras/es se llevará a cabo de forma individual, pero complementado con un debate colectivo más amplio en el aula. El objetivo final es doble: tener un conocimiento material de los problemas fundamentales que hay que abordar para reflexionar sobre lo social y, al mismo tiempo, disponer de las herramientas, la bibliografía y los hábitos reflexivos necesarios para poder encarar los problemas contemporáneos desde esta perspectiva. Se trata de transitar a través de los textos y cuestiones de cada uno de los bloques que componen la asignatura con la mirada abierta, con nociones nuevas y preguntas concretas. ¿Qué autores problematizan este vínculo y la naturaleza social del ser humano? ¿Qué problemáticas surgen de ahí? Como, por ejemplo, sucede con Aristóteles, respecto al cual algunas lecturas subrayan la inexistencia de un planteamiento propiamente social; aunque también podemos entender que su definición del ser humano como zoon politikon o su visión jerárquica de la polis sí presuponen una concepción determinada del vínculo social. En otras palabras: una intención más de la asignatura es ver qué se da por supuesto y qué no cuando se empieza a pensar en lo social. He aquí una pregunta central que conecta con los retos contemporáneos: muchas veces hablamos de lo que necesita la sociedad y, sin embargo, no damos un paso atrás para pensar qué es lo que convierte en social un objeto de estudio o de intervención, qué nos hace sociales a nosotros y, finalmente, hacia qué se orienta lo social. Esta asignatura tiene el objeto de dar este paso atrás y aprehender el problema de lo social de tal manera que, a partir de él, se pueda cuestionar precisamente el todo social.
|
|
[CATALÀ]
Bloc 1: EL VINCLE SOCIAL. Contribucions fonamentals del pensament occidental
Unitat temàtica 1: Aristòtil i el zoon politikoon Unitat temàtica 2: Estat de naturalesa i contracte social: T. Hobbes i J. Locke Unitat temàtica 3: Teoria del bon salvatge i voluntat general (J. J. Rousseau) / Metafísica dels costums i imperatiu categòric (I. Kant) Unitat temàtica 4: Comunitat i societat (F. Tönnies) / Solidaritat mecànica i solidaritat orgànica (E. Durkheim) Unitat temàtica 5: El materialisme històric (K. Marx) Unitat temàtica 6: Formes i tipologies de la interacció social (G. Simmel)
Bloc 2: EL VINCLE SOCIAL EN LA MODERNITAT TARDANA
Unitat temàtica 7: Sobre el concepte d'història de Walter Benjamin Unitat temàtica 8: Hannah Arendt i la condició humana Unitat temàtica 9: Els inicis del postcolonialisme i la teoria postcolonial (E. Said i A. Mbembe) Unitat temàtica 10: Simone de Beauvoir i la idea de l'Altre Unitat temàtica 11: El patriarcat del salari i productor de mercaderies: Silvia Federici i Roswitha Scholz
[CASTELLANO]
Bloque 1: EL VÍNCULO SOCIAL. Contribuciones fundamentales del pensamiento occidental
Unidad temática 1: Aristóteles y lo zoon politikoon Unidad temática 2: Estado de naturaleza y contrato social: T. Hobbes y J. Locke Unidad temática 3: Teoría del buen salvaje y voluntad general (J. J. Rousseau) / Metafísica de las costumbres e imperativo categórico (I. Kant) Unidad temática 4: Comunidad y sociedad (F. Tönnies) / Solidaridad mecánica y solidaridad orgánica (E. Durkheim) Unidad temática 5: El materialismo histórico (K. Marx) Unidad temática 6: Formas y tipologías de la interacción social (G. Simmel)
Bloque 2: EL VÍNCULO SOCIAL EN LA MODERNIDAD TARDÍA
Unidad temática 7: Sobre el concepto de historia de Walter Benjamin Unidad temática 8: Hannah Arendt y la condición humana Unidad temática 9: Los inicios del postcolonialismo y la teoría poscolonial (E. Said y A. Mbembe) Unidad temática 10: Simone de Beauvoir y la idea del Otro Unidad temática 11: El patriarcado del salario y productor de mercancías: Silvia Federici y Roswitha Scholz
|
Arendt, Hannah. La Condició Humana, (trad. Oriol Farrés), La Butxaca, Ed 62, Barcelona 1995. Arendt, Hannah. Participar en el món: escrits 1941-1945, Ed. Lleonard Muntaner, Barcelona, 2020.
Aristòtil. La Política, RBA La Magrana, Barcelona, 2014.
De Beauvior, Simone. Le deuxième sexe, Folio, Paris, 1986.
Durkheim, Emile. De la division du travail social, University of California Libraries, Berkeley, CA, 1911 (reprinted for public domain).
Federici, Silvia. El patriarcado del salario. Críticas feministas al marxismo. Madrid: Traficantes de sueños, 2018
Hobbes, Thomas. Leviathan, Hackett Publishing, CA, Massachussets, 1994.
Kant, Immanuel. Fonamentació de la metafísica de les costums, La Butxaca, Barcelona, 2009.
Locke, John., Assaig sobre el govern civil, precedit de la Carta sobre la tolerància, (trad. Jaume Medina i Joan Sellent) Laia, Barcelona, 1983.
Rousseau, J.J. Discourse sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes, Folio, Paris, 1989.
Scholz, Roswitha. "El patriarcado productor de mercancías. Tesis sobre capitalismo y relaciones de género", Constelaciones. Revista de Teoría Crítica, núm 5, 2013, pp. 44-60.
|
|
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|