|
||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||
Al cor de tot videojoc podem trobar el component clau per al seu correcte funcionament: el motor. Aquest subsistema és l'encarregat de gestionar tots els recursos de manera que el videojoc funcioni. Si bé sovint es parla simplement de "motor", de manera genèrica, un videojoc pot incorporar diferents subsistemes especialitzats segons la seva funcionalitat: render, animació, música, xarxa, scripting, IA, etc. Concretament, en aquesta assignatura ens centrarem en com desenvolupar motors de render, d'animació i de física. Una de les característiques més importants de l'ús de motors és el seu rol com a mòdul independent, que ens permet la seva reutilització en altres projectes que requereixin una funcionalitat similar. De fet, el cas més habitual ja és parlar de motors des de la perspectiva d'un marc de desenvolupament de videojocs, de vegades fins i tot amb un editor integrat. Aquest, per exemple, seria el cas d'Unity. Altres exemples molt populars poden ser Unreal, CryEngine, Anvil, Source, etc. Tot i que existeixen aquests marcs que podem reutilitzar per desenvolupar més fàcilment els nostres projectes i no començar des absolutament zero, és imprescindible obrir la "caixa negra" i estudiar com funcionen internament i quines són les seves bases. Això ens permet aprofitar-los millor, ser capaç de detectar alguns problemes que puguin sorgir quan jo es comporten com esperem, o, com no, fins i tot desenvolupar el nostre propi motor.
|
||||||||||
Aquesta assignatura correspon al bloc assignatures comunes de l'itinerari de programació avançada.
|
||||||||||
Principalment, les vinculades al desenvolupament de videojocs (Game Programmer, Lead Programmer), ja sigui en una gran empresa, freelance, o simplement els amants dels videojocs interessats a desenvolupar els seus propis projectes personals. | ||||||||||
Es pressuposa que l'estudiant disposa de coneixements sòlids de programació en C i C++, així com en entorns de treball associats a aquests llenguatges, preferiblement Visual Studio (que ja s'ha fet servir anteriorment en les assignatures d'Unity del postgrau). | ||||||||||
Aquesta és una assignatura molt exigent que requereix que l'estudiant disposi de coneixements sòlids de programació en els llenguatges C i C++. Si no s'ha treballat en aquests llenguatges, almenys s'hauria d'haver treballat en altres amb sintaxi semblant i sentir-se capaç a l'hora de treballar amb aspectes de programació com a estructures de dades complexes, lògica de punters i orientació a objectes. | ||||||||||
Resultats d'aprenentatge: coneixements (K), habilitats (S) i competències (C):
|
||||||||||
L'assignatura s'articula a través de quatre projectes, o "reptes", en cadascun dels quals es treballa un aspecte diferent sobre com crear o integrar un motor de videojocs. Si bé el repte inicial és més conceptual, purament de disseny, i per això incorpora un apartat més extens d'introducció i contextualització, la resta se centren exclusivament en tasques d'implementació. En aquest sentit, el gruix de la docència i la major part del temps es dedica al desenvolupament de cada projecte, i el contingut està principalment centrat a la consulta de la documentació associada a diferents biblioteques, i no tant a la lectura d'un mòdul didàctic . Repte 1. Com es dissenya un motor de videojocs?
Repte 2. Generació d'un sistema de render
Repte 3. Generació d'un sistema d'animació
Repte 4. Integració de biblioteques de tercers
|
||||||||||
|
||||||||||
L'entorn de treball es basa en l'l'ús de Visual Studio per al desenvolupament de projectes en C/C++ amb DirectX. | ||||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||||
|