Seminari de recerca educativa aplicada a la innovació Codi:  M8.020    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
El Seminari de recerca educativa aplicada a la innovació pretén que els estudiants, com a futurs professionals de l’educació, siguin capaços de desenvolupar processos d'investigació aplicada que els permetin fonamentar i avaluar les seves pròpies intervencions i, d’aquesta manera, orientar les seves decisions a partir d’evidències. Per assolir aquest objectiu, el Seminari s’ofereix com un espai de suport en relació amb les decisions metodològiques que és necessari prendre per dissenyar, implementar i avaluar adequadament una investigació aplicada en el context de l’exercici professional a l’educació secundària.

En aquest sentit, el Seminari es caracteritza per:

  • Orientar-se al desenvolupament d’un projecte personal de recerca aplicada, que es du a terme en el marc de l’assignatura Treball Final de Màster (TFM).
  • Fixar la seva atenció en les decisions metodològiques que cal prendre per ser capaços de dissenyar, implementar i avaluar adequadament les intervencions educatives.
  • Combinar el treball individual dels estudiants amb el desenvolupament de dinàmiques de treball en grup, que són característiques de l’exercici de la competència professional en recerca al camp de la intervenció educativa.
  • Proposar un conjunt d’activitats d’aprenentatge que es basen en l’anàlisi crítica i la reflexió personal sobre els avenços assolits en relació amb el projecte.
Per assolir els objectius d’aquest Seminari, l’activitat dels estudiants en aquest seminari s’organitza al voltant de tres moments clau:

  1. Identificació d’un problema d’investigació, conceptualització del fenomen objecte d’estudi i formulació de la pregunta i els objectius necessaris per abordar-lo.
  2. Selecció de la metodologia d’investigació, incloent-hi el disseny i les tècniques més adequades per abordar el problema, i planificació del treball de camp que se’n deriva per donar-hi resposta.
  3. Obtenció de les evidències de la investigació mitjançant la definició de l’estratègia analítica més adequada per avaluar-ne els resultats obtinguts, identificació de les oportunitats de millora i anàlisi de les implicacions ètiques.
El seminari té una marcada orientació pràctica, ja que el desenvolupament de les competències per part dels estudiants i, conseqüentment, la seva avaluació, es fa a partir dels seus interessos en relació amb la planificació i la conducció del seu propi projecte d'investigació. En aquest sentit, les activitats d'aprenentatge proposades tenen una estructura comuna i es basen tant en l’anàlisi crítica i la reflexió individual a partir de les lectures proposades com en la participació activa en els debats en grup sota la supervisió del professorat.

Amunt

El Seminari de recerca educativa aplicada a la innovació és una assignatura obligatòria del programa de Màster Universitari de Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes, que s’ofereix de manera transversal a totes les especialitats amb què es pot cursar: Formació i Orientació Laboral, Llengua i Literatura Catalana i Castellana, Orientació Educativa, Tecnologia, Anglès i Matemàtiques.

Amb una càrrega de treball prevista de cinc crèdits, aquest seminari s'ofereix com un espai de suport a la planificació i la conducció del TFM, de forma que els estudiants poden cursar-lo de manera prèvia o simultània al desenvolupament del seu treball final en funció de si cursen el programa en un o dos anys. Les activitats d'aprenentatge proposades en el seminari són, per tant, un complement al suport i les orientacions que els tutors ofereixen durant el procés de supervisió dels TFM que desenvolupen els estudiants.

Amunt

La intervenció educativa basada en evidències forma part de la pràctica habitual dels diferents professionals implicats en l'educació que, als seus àmbits específics d'actuació, es proposen dissenyar, implementar i avaluar accions que condueixin a la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge i, en darrer terme, de les oportunitats dels estudiants dels centres públics i privats d'educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i ensenyament d'idiomes.

Amunt

Tractant-se d'un seminari de suport al desenvolupament d'intervencions educatives basades en evidències científiques, aquest seminari no pressuposa que els estudiants disposin de coneixements consolidats en relació amb el procés d'investigació aplicada en el camp de l'educació. Tot i això, s'espera dels estudiants que tinguin un coneixement profund sobre les diferents problemàtiques, tendències, teories i marcs conceptuals que condicionen la seva activitat professional en l'àmbit de l'educació secundària.

Amunt

En cloure el Seminari, s’espera que els estudiants siguin capaços de desenvolupar la competència professional en recerca, no com un exercici abstracte, sinó com una eina fonamental que els permeti analitzar i reflexionar sobre les seves pràctiques, identificant oportunitats de millora, fonamentant i dissenyant les seves intervencions i analitzant els seus resultats.

En aquesta línia, algunes fites importants que s’han d'assolir en aquesta assignatura són:

  • Reconèixer la importància de la investigació científica en la fonamentació i l’avaluació de les pràctiques que desenvolupen els professionals de l’educació en els diferents àmbits de què s’ocupen.
  • Conèixer les característiques i particularitats de la investigació científica com un procés cíclic o iteratiu que, amb un caràcter empíric, permet produir nous coneixements a partir de la recollida i anàlisi sistemàtica de la informació.
  • Adoptar un enfocament pragmàtic en relació amb el procés de recerca científica que reconegui la contingència amb què s’ha de dur a terme i, per tant, el valor de les decisions que s’hauran de prendre en la seva conducció.
  • Donar valor a les evidències científiques que proporciona aquest procés, tenint en compte tant la seva qualitat com la contundència o suficiència amb què poden donar suport o sustentar el nou coneixement generat.
  • Formular adequadament un problema de recerca a partir d’una avaluació prèvia de la situació i de la revisió de les teories disponibles en els diferents àmbits d’intervenció educativa.
  • Conèixer les metodologies disponibles per tal de ser capaços de seleccionar la més adequada per obtenir la informació, de manera que sigui possible donar resposta a la pregunta de recerca que dirigeix tot el procés.
  • Planificar de forma curosa el treball de camp que, a conseqüència de les decisions anteriors, permeti escollir les tècniques més adequades, identificar i seleccionar els participants necessaris i concretar la logística que se’n deriva.
  • Posar en pràctica els procediments més convenients per recollir i organitzar de manera sistemàtica les dades obtingudes en el treball de camp de la investigació.
  • Conèixer les estratègies analítiques disponibles per seleccionar les pràctiques i els procediments més adequats que permetin analitzar la informació obtinguda mitjançant els diferents mètodes de recerca.
  • Identificar l’estructura i els continguts típics de l’informe de recerca com a eina per comunicar les conclusions sobre la intervenció, les evidències que les sustenten i una descripció clara i detallada dels procediments duts a terme.
Com a assignatura transversal a les diferents especialitats del programa, els resultats d’aprenentatge de cada activitat s’emmarquen en les següents competències:

  • OERA10. Elaborar una anàlisi institucional dels centres educatius i els sistemes relacionats, que permeti identificar les necessitats concretes dels mateixos i poder definir així les demandes i objectius que cal atendre.
  • OERA17. Examinar els marcs conceptuals (plantejaments teòrics, ideològics, així com la normativa) sobre inclusió i sobre exclusió socioeducativa, des d’un punt de vista crític.
  • RA14 / FOLRA16. Dissenyar i desenvolupar projectes de recerca, innovació i avaluació que integrin una visió inclusiva de l’educació alhora que globalitzadora.
  • RA13 / FOLRA15. Aplicar de manera fonamentada metodologies i tècniques bàsiques de recerca i avaluació educatives.
  • OERA24. Identificar les característiques de l’exercici d’una pràctica professional orientada a la qualitat dels resultats i basada en la sostenibilitat i la responsabilitat social.
  • RA16 / FOLRA18 / OERA22. Resoldre en els propis textos acadèmics o de recerca dilemes de reconeixement i atribució d’idees i treballs, sobre la base de l’ètica i la integritat del treball intel·lectual.
La relació entre les competències i els resultats d’aprenentatge de cada activitat de l’assignatura està disponible a l’aula, on també és possible consultar els criteris específics d’avaluació en forma de rúbrica.

Amunt

D'una banda, aquesta assignatura compta amb un material específic per proporcionar als estudiants una visió de conjunt sobre el procés d'investigació científica i com, en el cas de intervenció educativa, aquest procés pot ser d'utilitat per generar les evidències necessàries que permetin orientar la pràctica professional del professorat de secundària. En aquest sentit, el manual de referència parteix de la necessitat que els professionals de la formació i l'orientació educativa siguin capaços de desenvolupar processos de recerca i posa l'èmfasi en el paper que aquesta competència professional pot jugar no només en el moment de la fonamentació de les seves intervencions, sinó també en l'avaluació dels resultats obtinguts una vegada han estat dutes a terme.

D'altra banda, aquest material està complementat amb un manual específic sobre el desenvolupament i l'ús de les tècniques d'investigació, que permetrà als estudiants conèixer les seves característiques principals i la manera com s'ha de planificar i desenvolupar els treballs de camp basats en enquestes, entrevistes, grups de discussió i observacions participants. Tenint present que cada tècnica permet obtenir un tipus d'informació diferent i, en conseqüència, dona accés a dimensions diferents dels fenòmens objecte d'interès, el manual ofereix un marc de referència per al disseny i la implementació de cadascuna d'elles amb la intenció que els estudiants siguin capaços d'avaluar la seva pertinença i adequació a les diferents situacions.

A més, els estudiants disposen també d'una Biblioteca de Recerca on trobaran una selecció d'una cinquantena d'articles científics publicats a revistes especialitzades de l'àmbit com Revista de Educación (www.mecd.gob.es/revista-de-educacion), Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa (www.uv.es/RELIEVE), Revista de Investigación Educativa (revistas.um.es/rie), Revista Española de Pedagogía (revistadepedagogia.org) o Educación XX1 (revistas.uned.es/index.php/educacionXX1), on es presenten els resultats obtinguts a conseqüència de l'avaluació de diferents intervencions educatives desenvolupades en multitud d'àmbits d'actuació professional.

Finalment, els estudiants poden trobar també a l’aula una selecció de manuals de referència sobre els mètodes i dissenys d'investigació en educació, així com altres recursos més específics que aborden les particularitats de la investigació quantitativa i qualitativa.

Amunt

Tècniques d'anàlisi de dades quantitatives Web
Anàlisi estadística en JASP: una guia per als estudiants PDF
Decàleg per a l'elaboració del TFM Web

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.
 

Amunt