Descripció
1. Mot culte corresponent a 'més gran'. En el llenguatge planer és més habitual l'ús de més gran (o més gros, segons el cas).
2. Quan s'utilitza en una comparació, s'ha d'acompanyar amb la conjunció que i no pas amb la preposició a: major que.
3. Algunes construccions artificioses amb major + substantiu s'han de simplificar amb més + substantiu o adjectiu, segons el cas.
Exemples
1. Ara viu en un poble més gran.
- Es necessita una audiència com més gran millor.
- La major part dels estudiants no s'ha presentat a examen.
2. Ha donat un resultat major que l'anterior [i no pas major a].
3. S'haurà de fer una edició dels textos de més demanda [i no pas major demanda].
- La part més important de la formació de l'infant i l'adolescent pertoca a la família [i no pas de major importància].
Compte
Incorrecte