Dubtes més freqüents

Es
En
Tria una lletra o fes servir el cercador

Cerca  
  compte Compte  incorrecte Incorrecte 
per

Categoria
Preposició

Descripció
Sense comptar quan precedeix un infinitiu (vegeu per + infinitiu), la preposició per, que no s'ha de confondre amb per a, aporta diversos sentits, els més habituals dels quals són els següents:
1. Lloc o allò que serveix de pas, en sentit propi o figurat.
2. Temps durant el qual té lloc una acció.
3. Allò que serveix per a produir un efecte (causa, motiu, autor de l'acció, instrument, mitjà, manera).
4. Allò en substitució de què, en bescanvi de què, en comptes de què, al preu de què, en nom de què; distribució o proporció: 'cada'; complement predicatiu: 'a tall de', 'en qualitat de', 'com a'.
5. Idea de favor, consideració, respecte o dependència.

Exemples
1. Es van escapar per la porteta de darrere l'armari.
- Amb aquestes eines es pot navegar fàcilment per internet.
- Aquesta solució ni li ha passat pel magí.
2. Per Pasqua hi ha pocs dies de vacances.
- Pel maig cada dia un raig.
3. No és tan important pels títols que té com pels coneixements.
- No s'hi ha fet res per falta de sensibilitat dels polítics.
- Treballa molt per les criatures òrfenes.
- No van poder repartir els tríptics per problemes d'impressió.
- Ho ha aconseguit per les ganes que en tenia.
- La formació és organitzada per entitats externes.
- El cost de l'envàs és determinat per la quantitat.
- S'ha d'enviar per correu electrònic.
- Us els farem arribar per ordre.
- Distribuiran la novel·la per capítols.
4. Fan servir equivocadament una paraula per una altra.
- El vent pot arribar a 75 quilòmetres per hora.
- El cost mitjà per estudiant és molt elevat.
- Com que va amb aquests aires, sempre el prenen per més espavilat que no és.
- L'han agafada per confident.
- Després de mirar el treball, l'han donat per bo.
5. Aquests historiadors no amaguen la simpatia per Esparta.
- Sempre han tingut molt de respecte per la seva mestra.
- Per tu, ja podrien plegar tots, eh?

Bibliografia
Ruaix, J. (1997). Català progressiu/1. Moià: J. Ruaix (pàg. 137, 149-152).