Descripció
La pronunciació original de la l·l, amb el so de dues eles, es manté en alguns dialectes, com els illencs. En els altres es pronuncia com una sola l, encara que hi han quedat restes de la pronúncia original (per exemple, en els mots til·la o xarel·lo). La l·l que trobem en els mots cultes correspon a la l palatal (escrita ll) dels mots populars del mateix origen, cosa que ajuda a saber si un mot determinat ha d'anar amb l·l o no (axil·la i aixella, pel·lícula i pell, capil·lar i cabell, etc.). El punt que hi ha entre les eles no ha de quedar a terra, sinó que ha de ser volat, és a dir a mig lloc.
Exemples
- Té una pal·lidesa mortal [mot relacionat amb palla].
- Els anèl·lids són una classe d'invertebrats.
Compte
Incorrecte