La xarxa permet la copresència i interacció simultània en un mateix espai de diferents usuaris ubicats en diferents llocs del planeta. L’artista, aprofitant aquest fet, no només crea la seva obra gràcies a la participació i col·laboració d’aquests usuaris, sinó que el fet artístic adquireix sentit únicament i exclusivament a través d’aquest col·lectiu. En contrapartida, l’autor perd el seu monopoli de creador individual: l’acte creatiu és fruit de la interacció d’un col·lectiu normalment anònim. Un exemple d’investigació sobre la creació col·lectiva el tenim en Anonymous muttering del grup alemany Knowbotic Research³. "Evidentment, la imaginació col·lectiva no ha de ser entesa com una fusió de les intel·ligències individuals en una mena de magma amorf, sinó, pel contrari, com un procés de creixement, de diferenciació, de proliferació i de singularitats de rebot mutu. El concepte d’intel·ligència col·lectiva es refereix a la intel·ligència distribuïda en qualsevol lloc, valorada en qualsevol lloc, coordinada i emplaçada en la sinèrgia". ⁴

L’emergència es troba present en els comportaments col·lectius. En biologia aquesta paraula «s’utilitza per a designar el fascinant tot que es crea quan moltes unitats semisimples interactuen unes amb les altres d’una manera complexa (no lineal). En termes informàtics, és el mètode de baix a dalt el que permet l’emergència de fenòmens nous i imprevistos en el nivell supraordinal, un fenomen crucial per als éssers vius».⁵ L’art emergent, doncs, és el resultat de la interacció d’unitats simples d’una manera no lineal i la creativitat ja no és l’expressió d’un artista individual, sinó un procés dinàmic i emergent. L’art desenvolupat en el sí de les comunitats virtuals s’origina a partir de la interacció complexa dels seus membres, de manera que el resultat final no és deduïble i, sovint, és impredible. La funció de l’artista és, ara, la de determinar el grau de complexitat d’interacció entre els seus components. El concepte d’obra acabada s’ha, doncs, modificat. L’art d’Internet és una obra dinàmica sempre en procés: és un art orientat al procés i no a l’objecte. L’obra és oberta i inacabada, un continu esdevenir.

Des de l’aparició d’Internet s’han desenvolupat nuclis de connexions de diferents dimensions, que han donat lloc a comunitats virtuals. Els elements de connexió que han permès l’establiment de xarxes de relacions entre els artistes han estat: l’enllaç, el domini, el correu electrònic i l’avatar.  

Els grups formats per diferents nodes de la xarxa connectades per algun enllaç, tot i no ser comunitats artístiques en sí, les considerem perquè tant les seus web com les comunitats virtuals no romanen aïllades en la xarxa, sinó que es «connecten» a d’altres espais i dominis. Navegant de web en web arribaríem a accedir a una comunitat artística global. Refresh⁶ d’Alexei Shulgin i JLuc Faubert, l’objectiu del qual és connectar diferents nodes de la xarxa, il·lustra la construcció d’una comunitat mitjançant l’enllaç. Shulgin el defineix com A Multi-Nodal Web-Surf-Create-Session for an Unspecified Number of Players. El projecte reivindica la importància d’estar interconnectat, d’estendre’s per la xarxa.

Hi ha comunitats que s’erigeixen al voltant del domini com a element de connexió. Són artistes que treballen sota una identitat comuna centrada en aquest element. Són conegudes com servidors d’art -art server-. No són, de fet, comunitats, sinó grups d’artistes, però compleixen els requisits de les comunitats. Entre les seves característiques cal mencionar el seu caràcter elitista i tancat. Una de les més típiques és la comunitat erigida al voltant del domini Hell.com. Fundat per Kenneth Aronson el 1995 i ubicat a Los Angeles, neix amb una clara intenció anti-web. Durant tres anys va romandre al web sense cap tipus d’informació, ni enllaç amb cap altre document. Gràcies a la freqüència amb que en els motors de cerca es teclegen paraules com hell (infern) es va crear una expectació sobre l’origen i naturalesa d’aquest aparent web satànic. Després d’aquesta fase, el domini esdevingué un contenidor de net.art i galeries d’art de la classe dirigent d’aquest art incipient. Avui desapareguda, va ser una comunitat de net.artistes, la llista de membres de la qual, a més de secreta, era elegida únicament i exclusivament pels seus dirigents. Pel seu caràcter secret, esdevingué un objectiu hacker; l’atac més conegut fou dut a terme per l’organització 01001.org.⁷ Una altra llista molt coneguda és irational.org.⁸

Un tercer model de comunitat artística correspondria als espais o plataformes vertebrades pel correu electrònic. «Una estratègia creativa consisteix a inventar espais culturals els fonaments dels quals siguin les obres d’accés públic a les xarxes electròniques. Els nòmades culturals estan en condicions d’implementar aquesta estratègia perquè no defensen cap enclavament, i estan a la recerca de plataformes conceptuals per elaborar un pensament propi».⁹ Aquestes comunitats representen la tasca primordial desenvolupada per les comunitats artístiques virtuals quan a connectivitat i comunicació. La xarxa, el node, esdevé el propi objecte de l’artista. El potencial creatiu d’Internet no resideix a «penjar» les obres en línia sinó a crear espais de comunicació globals, llocs de connexió i comunicació, plataformes culturals que responguin a una concepció holística de l’art. Varen néixer davant la necessitat de generar un discurs crític sobre els nous mitjans, per això el seu gran creixement coincideix amb l’expansió d’Internet entre els anys 95 i 96. Fins ara, la comunicació entre artistes i crítics es feia en festivals i esdeveniments. Aquestes comunitats (vertebrades al voltant d’un Listserv, mailinglist, webzine, netmagazine, newsgroups...) sovint consten d’una seu web i d’una o més llistes de distribució, són d’accés i subscripció lliures i el seu contingut no es limita al net.art sinó a tota la cultura i problemàtica dels nous mitjans; però, la importància de l’art d’Internet fa que el discurs estigui centrat quasi exclusivament en el net.art.

Un dels somnis programàtics de les avantguardes ha estat el de «generar comunitats de productors de mitjans» (com diria Bertold Brecht). La seva experimentació amb la ràdio, la dels artistes soviètics amb el cinema, la de les neoavantguardes del 68 amb el vídeo, la teleguerrilla... totes han intentat desenvolupar –a través de la pròpia pràctica artística, concebent-la com activisme alhora polític i medial- esferes públiques autònomes, dispositius d’interacció social capaços d’induir entre els ciutadans modes de comunicació directa, no mediada per l’interès de les indústries o els aparells de l’estat. Amb Internet s’ha renovat i actualitzat la virtualitat d’aquest somni. Des de l’inici, l’aproximació del món de l’art al de la xarxa ha estat marcat per aquesta idea de comunitat, de connectivitat, d’artivisme, que concentra els seus esforços en la implantació de «comunitats de productors de mitjans». Es tracta de comunitats-web que es troben i intercanvien les seves produccions en la xarxa, generant els seus propis dispositius d’interacció pública, els seus propis «media», en un àmbit independent i desjerarquitzat de comunicació (els tradicionals mitjans de comunicació estan orientats a la producció social del consens, a l’organització de «massa», més que a l’articulació comunicacional del «públic»); paral·lelament, han sorgit maneres i llenguatges artístics que experimenten amb les potencialitats formals del nou suport, i que han donat lloc al Net.art.

La generació de debat i discurs crític al voltant dels nous mitjans ha estat l’agent impulsor i responsable directe del naixement d’aquests espais. Aquesta importància es materialitza en els fòrums de discussió (Usenet) o llistes de correus. Vet aquí una selecció d’algunes d’aquestes «comunitats (web) de productors de mitjans», la majoria de les quals han estat desenvolupades per artistes, crítics d’art o activistes culturals, i que són les que més estan afavorint el debat i la reflexió al voltant de la naturalesa de les pràctiques artístiques, culturals i comunicatives en les societats contemporànies.

äda’web.¹⁰ Neix el 1995 com a plataforma per a facilitar l’accés als nous mitjans als artistes aliens al món dels ordinadors i la programació. El seu equip de producció, format per Benjamin Weil, Ainatte Inba, Andrea Scott, Cherise Fong i Vivian Selbo, havia de facilitar que les idees dels artistes poguessin funcionar en el nou mitjà d'Internet. La idea de l’artista havia de predominar sobre la tècnica.  El seu nom ret homenatge a Lady Ada Augusta Lovelace ajudant del matemàtic britànic Charles Babbage i a qui se li atribueix la invenció del concepte de software. Conté treballs d’autors de reconegut prestigi com Jenny Holzer Please Cange Beliefs hostatjat a äda’web des dels inicis del 96 o de l’artista conceptual Lawrence Weiner; també acull a invitats que han creat escola a la xarxa, com I confess, una paròdia dels jocs en línia del Group Z, o el grup Jodi i la seva obra %20Demo. Quan Digital City Inc. va anunciar el final del seu suport econòmic, els seus gestors cercaren una seu permanent, i el 1998 fou adquirida pel Walker Art Center. Actualment¹¹ no és més que un arxiu que conté els projectes produïts des de 1995 a 1998.

Aleph.¹² És un dels espais en línia de referència per a la comunitat artística de llengua castellana. Va sorgir com a plataforma experimental per a debatre la influència de la xarxa en les pràctiques artístiques contemporànies, i actualment s’ha centrat en la crítica del net.art. Consta d’una web i una llista de correus (Eco). A l’apartat Net.art s’hi recullen un seguit de projectes com ara Hearbeat: construcción d’una ficción¹³ de Dora García, o non-site. Materiales para una historia crítica del (no) museo como (no) obra de arte (Isa43)¹⁴ de La Société Anonyme. A finals de 1999 va néixer un nou departament, w3art, un proveïdor integral d’Internet adreçat a la comunitat artística. Ha deixat d’estar activa des que José Luis Brea va anunciar que ho deixava el 2002. Continua, però, w3art com a weblog de la comunitat artística.

Alt-X.¹⁵ És un espai experimental fundat i desenvolupat, a la tardor de 1993, per Mark Amerika. Té un cert caràcter de web d’artista –la seva producció més coneguda és Grammatron- que hostatja col·laboracions de més de 500 autors, entre artistes, escriptors, músics, dissenyadors i programadors; al seu voltant s’ha constituït una comunitat de participants-creadors transdisciplinar, investigant en camps diversificats com la ficció, la creació literària experimental, la teoria dels nous media, l’àudio i el vídeo en temps real o les instal·lacions i l’activisme net.

Art+Com.¹⁶ És un grup interdisciplinari que va començar com un centre de comunicació i de disseny el 1988. Una de les seves més grans preocupacions és la integració de la tecnologia amb l’art, així com la cooperació entre ambdós. És una companyia privada formada per uns 40 especialistes, sota el liderat de Pavel Myer i Rainer Thiem.

Art Nodes.¹⁷ És un espai d'estudi de les interseccions de les arts, les ciències i les tecnologies, un conjunt de nodes on s'encreuen les diferents arts, ciències i tecnologies interactuant les unes amb les altres tot generant espais híbrids experimentals; és un work in progress sobre la cultura emergent travessada per l'impacte de les ciències i les tecnologies en la societat. Estudia i impulsa les noves formes d'art emergent, com l'art digital, que fan servir les ciències i les tecnologies, divulga teories científiques i desenvolupaments tecnològics clau per a acostar-ho a la societat i estimular les creacions artístiques. És una xarxa d'agents actius procedents de diverses disciplines que advoquen per construir un espai comú, una tercera cultura pont entre les cultures humanística i científica. S'estructura mitjançant la construcció progressiva de dossiers monogràfics que, pel fet que es continuen ampliant, esdevenen nodes temàtics en una xarxa de coneixements interrelacionats a partir de la qual serà possible documentar, observar i promoure el debat i la participació per a estudiar aquest àmbit transversal. És un projecte dels Estudis d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya dirigit per Pau David Alsina, en xarxa des del 2002.

Blast.¹⁹ És un espai pioner, creat el 1990, que desenvolupa debats al voltant d’alguns dels esdeveniments fonamentals de l’art de la xarxa, proporcionant materials que faciliten un apropament crític al fenomen de les noves pràctiques artístiques. Hostatja i va coordinar el debat internacional que es va produir al voltant de la Documenta X i la seu de VOTI, la Unió per a l’Imaginari que un col·lectiu de curadors internacionals va fundar per a investigar sobre l’evolució i transformació activa de les formes d’exposició contemporànies.

Convex tv.²⁰ Amb un disseny tecnominimalista, és un dels espais pioners en la difusió dels flux d’imatge i so en temps real a través de la xarxa. Creat pel gener de 1997, promou festivals específics, com els celebrats net.radio.days i amb múltiples seccions dedicades a la difusió de les millors sessions de tecno que es celebren a les diferents ciutats europees. Va participar en el mític hybrid workspace de la Documenta X.

Eco.²¹ És un intent, desenvolupat per aleph, de proveir a la comunitat net.artística hispanoparlant d’un instrument útil per a difondre les seves produccions en espanyol. Creada el novembre de 1997, opera com un sistema de difusió de notícies sobre art en la xarxa a través de tres dispositius associats: las llista eco, la llista resum i les pròpies pàgines online, i té com objectiu fonamental afavorir l’emergència d’una comunitat net.artística entre els hispano-parlants, facilitant-los un instrument d’intercomunicació.

Gallery 9 / Walker Art Center.²² El Walker Art Center és la primera institució museística que ha reaccionat amb creativitat al repte que la xarxa representa. Creada el setembre de 1997 i dirigida per Steve Dietz, la Galeria 9 constitueix el primer Departament de Net.art creat en un centre d’art contemporani, inaugurant l’experimentació sobre les formes en què un museu pot desenvolupar una activitat al respecte. Ha organitzat el més gran simposi internacional sobre els Museus a la xarxa, ha promogut algunes de les més interessants exposicions online (Beyond Interface el 1998 i ara les sèries de The Shock of the view), i ha inaugurat les possibles formes de col·leccionisme públic de produccions de net.art adquirint la mítica äda web. És, doncs, una seu per a l’exploració de tot tipus de projectes «cyber», a través dels mitjans digitals. Inclou treballs encarregats a artistes, experiments sobre la interfície, exposicions, discussions col·lectives, enllaços, conferències. Interessa especialment la interacció potencial entre l’agenda artística de la Galeria 9 i l’orientació smArt (accés innovador a les fonts d’informació) de les arquitectures de la innovació.

Nettime.²³ És una base de dades i llista de distribució holandesa considerada com una de les més importants de la xarxa. Va néixer com un  marc per al diàleg i publicació posterior de les reflexions i escrits que es varen originar durant la primera conferència Nettime a Venècia el 1995, de la que n’adoptà el nom. El seu origen respon a la necessitat de generar un espai crític i internacional, dins del mateix mitjà, que tracti sobre la seva política cultural allunyant-se tant de l’eufòria inicial com del pessimisme catastrofista que varen envoltar Internet. Els discursos que ha posat en línia són claus per a la construcció d’un discurs sobre la Xarxa. Respon a una concepció medio-activista de la xarxa. Vinculat per una banda a la «societat per als vells i nous mitjans», i per una altra al grup adilkno (fundació per a l’avenç il·legal), la llista –«lleugerament moderada»- i l’arxiu de nettime constitueixen el node autoreflexiu per antonomàsia en tot el desenvolupament de les pràctiques artístiques en la xarxa que s’autoconceben com activisme medial i instrument d’intervenció social. Centrada en l’anàlisi de les possibilitats crítiques de la xarxa, nettime promou regularment trobades i esdeveniments de tot tipus que incideixen en la transformació efectiva de l’espai social, recopilant alhora els articles publicats en una sèrie de volums que, en certa forma, constitueixen la bíblia del quefer de les pràctiques artístico-comunicatives en la xarxa, la col·lecció dels ZK Proceedings, de la que n’han sortit 5 volums.

Nirvanet.²⁴ Si la primera època de la xarxa Internet ha estat marcada per les possibilitats de l’hipertext, sembla clar que una nova fase està propera a articular-se a partir de les possibilitats de la xarxa per a la difusió de flux continu d’imatge-moviment i so. La programació d’hiperimatge constitueix així un camp d’investigació i experimentació en desenvolupament. Creada pel març de 1996 i desenvolupada per GTN / Global Theatre Networks, és una organització privada, és un magazine i un laboratori online que setmanalment programa tres nous vídeos en portada i mensualment edita una revista sobre música electrònica. Cultura digital, música electrònica i visió global del món són els seus tres temes principals.

PARK, 4DTV.²⁵ Desenvolupa la seva activitat en el camp de la difusió de flux d’imatge moviment i àudio en temps real, però sota patrons estrictes d’independència i no-comercialitat. Centrada en el desenvolupament d’una programació d’art per a la seva difusió en canals de net tv, produeix treballs en una multiplicitat de mitjans, suports i possibilitats tècniques. Creada el 1997 i desenvolupada per P.A.R.K. 4 DTV (una organització d’artistes creada el 1991 a Amsterdam) està centrada en la producció d'obres artístiques per a la xarxa i la televisió.

Raveface radio.²⁶ És la primera experiència de difusió multimèdia online de flux d’imatge i so en temps real. Es concentra, sobretot, en la difusió de música produïda i remesclada pel propi grup. S’hi pot trobar un magnífic arxiu d’enregistraments de les millors sessions de dj’s celebrades a Espanya.

Rhizome.²⁷ La comunitat Rhizome -the new Media Art Resource- fou fundada a principis de 1996 per Mark Tribe, Rachel Greene i Alex Galloway com una llista de correu dedicada exclusivament a l’art incipient dels nous mitjans, davant la necessitat d’una plataforma global de comunicació en línia. El seu nom cita el famós tractat de Deleuze i Guattari, Mil mesetas, engloba el misteri i la promesa de les noves formes d’interacció rizomàtiques que emergeixen de la mà dels nous mitjans. Proposa un nou espai cultural i social de contacte i intercanvi no lineal i democràtic entre escriptors, crítics, artistes, organitzacions... interessats en els nous media.  El 3 d’abril de 1998 anunciava el seu nou estatus legal com organització no lucrativa, substituint .com per .org. Consta d’una seu web, rhizome.org i dues llistes, Rhizome Raw, espai no moderat per a la publicació i la comunicació, i Rhizome Digest, recopilació i selecció setmanal de  Rhizome Raw. El seu artbase l’ha convertit en un punt de referència indispensable per a la reconstrucció del net.art. Ha organitzat l’exposició en línia Some of My Favourite Web Sites Are Art que, juntament amb Beyond the interface representa una de les més prestigioses i polèmiques exhibicions en línia de net.art. Sense Rhizome no existiria una comunitat net.artística internacional ja que és el lloc on tothom informa i comunica els resultats de les seves pràctiques creadores en la xarxa, i on s’accedeix per a conèixer el que s’està esdevenint. Per això, la forma que adopta la comunitat net.artística s’assembla a la d’una «comunitat de productors de media», és a dir, a una en la que l’audiència i el col·lectiu dels «emissors» tendeixen a coincidir.

The Well.³³ No és un web especialitzat en art, però és potser el més famós dels newsgroups actuals. The Well o Whole Earth ‘Lectronic Link va ser fundada el 1985 per Stewart Brand, de The Point Foundation, i Larry Brilliant, de Networking Technologies (NETI), però no va ser fins el maig de 1994 que es va incorporar a la xarxa. El 1995 esdevingué un dels primers proveïdors a oferir als seus membres la possibilitat de tenir pàgines personals. La seva seu física és Sausalito, Califòrnia. És, sobretot, un espai per a conferències, amb més de 10.000 membres i 260 grups establerts. Es tracta d’una comunitat que es considera originada per pensadors independents, escriptors i defensors de la contracultura, encara que les converses són només per als seus membres.

Xchange.³⁴ És una xarxa de ràdios.net, d’emissores en la xarxa, que reuneix en un mateix espai prop d’una cinquantena d’emissores. Administra una llista de correu amb informació específica sobre programació de net.ràdios i permet el seguiment de programació en directe. S’adreça a artistes que treballen en àrees de net-ràdio i net-àudio. És el millor punt de partida per a un viatge al món del so Internet.

7-11.³⁵ La llista de correu 7-11 és una iniciativa d’alguns dels net.artistes més importants del moment (Vuk Cosic, Alexei Shulgin, Heath Bunting i Jodi); fou concebuda el 1997 dins del festival Ars Electronica i va sorgir com alternativa a la majoria de les llistes existents en les que, com Nettime, els seus membres restaven reduïts a la qualitat d’audiència. Pretenien crear un context, un marc d’actuació per a la comunitat artística, una llista de correu participativa i col·laborativa. La seva interfície, a l’estil Jodi, és monocromàtica, verd sobre fons negre, que ens recorda els antics IBM. Les seves tendències hackerianes estan a la base d’aquest gust anti-imatge, pro-codi i per l’ASCII, que els porta a «trepitjar» l’estil corporatiu d’una famosa franquícia americana, 7-eleven. Denuncien la repressió i manca d’expressió de les seves homònimes moderades. S’hi pot participar sense estar prèviament subscrit. Tot i l’existència d’un moderador oficial, Keiko Suzuki, gràcies a la seva interfície especial qualsevol pot fer de moderador o modificar el segell d’identitat electrònic que acompanya tots els e-mail d’aquest grup d’interès (això ha provocat algunes confusions sobre la identitat i personalitat de Suzuki). Per l’actitud subversiva i provocadora dels seus components, han estat titllats d’ascii-terroristes  i els seus rituals d’info-dadà.

Caldria també tenir en compte Syndicate,³⁶ art electrònic i dels media del centre i est d’Europa, Artbyte³⁷ de Nova York, definida com la revista de la cultura digital, Telepolis, Art Dirt: The Internet’s premiere Art talk show,³⁸ Artnetwebm, ³⁹ Diacenter for the arts, ⁴⁰ Foundation for Digital Culture, ⁴¹ Intelligent Agent Magazine, ⁴² iola, ⁴³ Merlin Integrated Media⁴⁴... Finalment, s’haurien de citar la formació de comunitats virtuals al voltant de la figura de l’avatar. A diferència de les anteriors, la interacció entre els seus components té lloc en temps real. Inclouen diverses tecnologies des de les MUD i totes les seves variants (MOO, MUSE...), passant pels entorns 3D basats en el llenguatge VRML fins les sales de conversa com els IRC i els més recents web xat, 3D xat. La diferència bàsica entre elles estreba en l’ús d’interfícies textuals o gràfiques que determinen la naturalesa dels seus avatars. Dins de l’escena VRML es pot citar la comunitat Worlds Within⁴⁵ del grup Van Gogh TV, que partint de la idea dels xat interactius va construir una ciutat virtual de diàleg i intercanvi; els seus avatars poden modificar aquest entorn gràfic virtual i introduir aportacions pròpies (fotografies, animacions...) a l’espai inicial. A remarcar Body © INCorporated,⁴⁶ comunitat produïda i dirigida per Victoria Vesna, en la que els seus usuaris tenen l’oportunitat de fabricar la seva pròpia forma i material corporal en 3D, dins d’un ampli ventall de possibilitats.