Si haguéssim de trobar una partida de naixement del bioart, alguns donarien l'any 1936 com a punt d'inici. Edward Steichen, fotògraf, exposa al Museu d'Art Modern fotos de delphiniums gegants que havia obtingut per selecció de llavors i gràcies a productes de tractament químic.

El fet que Edward Steichen sigui un artista i que hagi conscientment modificat organismes vius per fer-ne una obra d'art és suficient per a diferenciar-lo d'un horticultor, o de qualsevol altre manipulador d’éssers vius, com un criador de vaques, o de gossos, que faran potser la mateixa operació, però certament no en percebran tots els reptes ètics i estètics.

Si calgués trobar una partida de naixement del bioart, es podria potser invocar a Mary Shelley qui el 1818 feia aparèixer Frankenstein, primera novel·la de ciència-ficció. Mary Shelley certament no manipula ella mateixa l'ésser viu, però posa la manipulació de l'ésser viu en el centre de la seva obra. Fa una obra de la manipulació de l'ésser viu.

Després d'aquesta novel·la fundadora, es pot dir que els reptes no han deixat de canviar, al fil de les evolucions de la ciència, de l'ètica, de la religió. Si el monstre de Frankenstein podia encarnar els desafiaments llançats a la religió per la ciència, i la molt nova potència de l'home tècnic, el debilitament de la religió ha permès desplaçar els termes del debat. No es tracta avui de comparar-se a un creador, sinó de prendre acta de les possibilitats ofertes per la ciència per a fer una obra d'art. Com ho expressa Eduardo Kac, perquè es pot fer, i perquè altres ho fan amb perspectives mercantils, per què un artista no podria fer-ho?. Sobre aquesta constatació, que val de justificació, cada artista segueix el seu propi camí.

L'activista i performista Heath Bunting ha plantejat en la seva obra SuperWeed kit 1.0 alliberar llavors de males herbes amb un coet batejat amb el nom evocador de Protest (http://www.n55.dk/MANUALS/N55ROCKETSYSTEM/N55ROCKETSYSTEM.html). En un coet propulsat per una barreja de polietilè i de gas hilarant (N2O), es tindrà cura de col·locar càpsules contenint llavors de males herbes, com l'ortiga, el rave salvatge, la mostassa. Quan el coet arribarà al seu apogeu, cap als 5200 metres, les càpsules seran alliberades i cauran sobre el sòl. No cauran a qualsevol lloc, és clar, sinó al bell mig d'un camp d'OGM, que contaminaran atesa la seva naturalesa.

Fins i tot es pot esperar que aquestes llavors de males herbes donaran lloc a mutacions, encontacte amb les OGM, i esdevindran «super males herbes», resistents als herbicides com el Roundup^® de Monsanto (http://www.monsanto.com/monsanto/layout/products/productivity/roundup/default.asp).

Tot plegat podria semblar una simpàtica provocació. Tanmateix Heath Bunting ha posat segurament el dit allà on fa mal, ja que la recepció de la seva obra certament ha portat problemes. Cal recordar els debats agitats que seguiren, el 1999, a la creació de l'obra SuperWeed kit 1.0? Cal recordar la posició d'un Joe Davis, ell mateix bioartista, qui no vacil·la a criticar els qui s'arrisquen en el terreny perillós de les obres que «contaminen», com igualment ho ha pogut fer l'artista Steve Kurtz ...

Segons Joe Davis, del molt seriós MIT, els artistes que es llancen a la creació d'obres que contaminen són comparables als terroristes que decideixen fer explotar una central de gas, per la simple raó que els molesta, o que la seva destrucció justifica la seva acció. Per aquesta raó, aquests bioartistes, bioterroristes, mereixen simplement ser posats a presó.

Tanmateix, si se segueix l'argumentació d'Heath Bunting, el bioterrorisme seria l'única manera accessible a un ciutadà lambda de protestar contra el domini dels grans trusts agroalimentaris sobre el món dels éssers vius.

Potser cal recordar que tot art que vol burlar-se de la biologia s'avança sobre el terreny de la transgressió ? Si s'endevina que l'obra SuperWeed kit 1.0 no ha «servit» per ara, cal subratllar com planteja decididament bones qüestions.

No és tant la posada en acció de l'obra SuperWeed kit 1.0 la que la constitueix com a obra, sinó el fet que existeix, simplement, i que treu a la llum les maquinacions més aviat perilloses dels trusts agroalimentaris.

De la mateixa manera que no es planteja com a qüestió per a Steve Kurtz, i els seus amics del Critical Art Ensemble7 el fet de posar en circulació bacteris perillosos, no es pot sospitar de Heath Bunting de voler cobrir la terra de males herbes.

És l'ambigüitat de certs bioartistes, que manipulen l'ésser viu prenent cura que la seva manipulació no se’ls escapi... com una certa criatura del doctor Frankenstein, no ?

Altres bioartistes, com Eduardo Kac, Damien Hirst, o com encara el molt discutit Gunther von Hagens, escullen pel contrari posar en circulació les seves obres, que es burlen de l'ésser viu.

El fet que cap d'aquestes creacions no escapa a la polèmica mostra almenys que els bioartistes avancen sobre una de les últimes fronteres de l'art.

Xavier Malbreil