«Les rates són criatures delicades que exigeixen cures i atenció. Són animals molt intel·ligents el metabolisme dels quals s'assembla molt al dels humans la qual cosa explica per què se'ls utilitza en les experiències de laboratori. El que es troba en l'exposició MASSMoCA són rates transgèniques, és a dir de les rates a les que s'ha implantat fragments de l'ADN humà, dels cosins en certa manera. S'ha de verificar la seva condició diverses vegades al dia i  tots els dies. La persona que se n'ocupa necessita un temps per a familiaritzar-se amb les seves necessitats. Si us plau, no considereu aquestes rates només com animals de companyia, sinó també com a criatures amb qui coexistiu. En altres paraules, tracteu-les amb molt de respecte».

Kathy High

Kathy High és una artista novaiorquesa les obres de la qual, siguin films, vídeo o, més recentment Art Bio, projecten una mirada crítica, feminista i curiosa sobre els dominis de la ciència, de la medicina i del cos. Encarregada del curs i responsable de les arts a l'Institut politècnic Rensselaer de Troy (NovaYork), és també redactora a cap de FELIX: A Journal of Media Arts and Communication. La seva obra més recent és titula Embracing Animal, creada per a l'exposició Becoming Animal sota la direcció de Nato Thompson, i presentada al Massachusetts Museum of Contemporary Art (MASSMoCA) el maig del 2005.  

Embracing Animal ens presenta la història de tres rates transgèniques : Matilda Barbie, Tara Barbie i Star Barbie. Totes tres van néixer en un laboratori i destinades a la reproducció. Kathy High les ha adoptat al final del seu període reproductor, quan havien donat un any de la seva vida i dues cries cadascuna a la investigació científica. Les rates transgèniques són freqüentment utilitzades com a substitut animal viable amb finalitats d'experiències científiques. Genèticament, les rates són properes a l’Homo Sapiens; els símptomes i els resultats que es troben amb elles són comparables als que es trobarien en l'organisme humà. Les rates de Kathy High pertanyen a la línia de les rates transgèniques HLA-B27 el fenotip del qual és similar al dels humans que sofreixen trastorns. Se les reprodueix al laboratori per a trobar un mètode de transferència de gens, que impliqui la inserció d'ADN humà en un òvul de rata, que és trasplantat a l'úter d'una rata portadora i desenvolupat in vivo fins al naixement. Tota progenitura que no posseeixi l'expressió del gen desitjat és destruïda.

Mathilda, Tara i Star s'han revelat com a excel·lents mostres transgèniques. Al final de la seva vida útil al laboratori, High les ha comprat i se les ha dut a casa on High i les rates comparteixen no només una casa i una vida en comú, sinó també l'experiència de sofrir d'una malaltia crònica. Patint trastorns (malaltia de Crohn i scarcoïdosi), High s'ha esforçat a millorar la qualitat de vida de les seves rates i a tractar aquestes mateixes malalties que tenien per a missió manifestar. El tractament homeopàtic que els dóna, a més d’una observació atenta, és similar al que ha escollit per a ella mateixa. Després, anota el seu estat de salut, els seus costums i les seves experiències en un diari, completat per fotografies i vídeos. En una entrevista amb Suzanne Anker, High ha afirmat que no és l'única autora d'aquesta obra (a la vegada obra, investigació i estil de vida), sinó que les rates en són participants actives: «Treballem plegats»

En l'ambient d'una galeria d'art, Embracing Animal adquireix una realitat molt diferent. Quan Matilda, Tara i Star viuen amb High, se les pot considerar com animals de companyia (fins i tot si l'artista es nega a aquesta denominació) o com una interessant història de salvament animal, com talismans, fins i tot com una mena de models del cos de l'artista en relació a la malaltia. Però cap d'aquestes descripcions no permet comprendre la subtilesa d'aquesta obra complexa, i fracassa així a descriure la relació entre l'animal transgènic i l'ésser humà que comparteix la seva vida. Aquesta relació es comprèn molt millor quan es passa de l'atmosfera d'una llar a la d'una galeria. Les rates hi són transportades un dia abans de l'obertura oficial, cosa que permet adaptar-se al seu nou entorn abans que aquest sigui envaït pels espectadors, sense haver de sofrir el soroll i l'agitació que genera la construcció del seu espai pels equips de la galeria, els quals es mostrarien perjudicials per a aquestes criatures delicades. Al costat de les gàbies es troben diverses provetes gegants en vidre al fons de les quals unes pantalles presenten en vídeo tota una gamma d'interaccions entre animals i humans. Tot això és explicat en un lloc web instructiu que dóna compte de l'interès personal i científic d'High en joc a Embracing Animal, i qui presenta al mateix temps un bon nombre d'imatges i de vídeos de les rates preses a la casa de High.

L'últim component d'aquesta instal·lació, i sens dubte el més important, és la pròpia artista. La presència de l'artista és necessària per a la interpretació de l'obra; tanmateix, aquesta pren tot el seu sentit quan podem veure Kathy High col·laborant i interactuant amb les seves rates. Perquè podem llavors ser testimonis de les atencions, de les exigències, de les interpretacions, i de la comprensió mútua de la qual les rates són el centre i el pretext. Aquestes són a la vegada bufones i estranyament grotesques. Desmitifiquen la nostra por als animals transgènics, però, al mateix temps, susciten en nosaltres un temor més gran encara pel que fa a una ciència i una humanitat que gosen engendrar tan febles criatures només per a profit dels humans. No són animals de companyia, tenen joguines humanes (una granja Fisher Price). Es tracta d'un zoo ? Som certament afectats pel gest de High que ha salvat aquests animals del seu destí com a subjectes d'experiència, però al mateix temps no podem oblidar les seves pròpies experiències sobre aquestes rates a les quals administra tractaments homeopàtics dels quals en registra els resultats. Amb quines finalitats? És que High no se serveix al seu torn d'aquests organismes per a respondre als desigs humans? Les rates semblen necessitar High, però High, al seu torn, sembla necessitar-les. És precisament en això on resideix l'èxit d'Embracing Animal -en l'exploració de les relacions complexes entre l'espècie humana i els animals transgènics de laboratori.

 Jennifer Willet