Imaginem-nos que ens trobem en una convenció internacional d’investigadors, científics i empresaris que debaten sobre el futur de la fibra tèxtil. Els assistents estan ara bocabadats davant d’un orador que vesteix un xandall (o granota de treball) daurat, del qual emergeix un gegantí fal·lus inflable de la dimensió d’un pal de beisbol. No és un megalòman, sinó, aparentment, un representant del Wto. Il·lustrant les propietats del seu xandall, l’home explica com n’és de dur el treball del manager que ha d’organitzar la mà d’obra a distància. Diu que a l’època del teletreball la seva Management Leisure Suit representa la solució a dos problemes de gestió cabdals: “Com mantenir les relacions amb els treballadors a distància i com mantenir la pròpia salut mental del manager amb la justa retribució del relax”. Els assistents l’escolten amb gran interès i, al final del discurs, li dediquen un fort aplaudiment. 

Deixem la imaginació i baixem a la realitat. Les planes financeres dels diaris finesos de l’agost del 2001 ens ajuden a fer el salt. L’home amb el xandall daurat i el penis gegantí surt retratat en diverses fotografies. Segons els diaris s’anomena Hank Hardy Unruh, i participa en qualitat de representant del WTO (World Trade Organization), en el seminari Fibres i tèxtils per al futur, que té lloc al costat de la Universitat de Tecnologia de Tampere, els dies 16 i 17 d’agost. L’ha invitat el doctor Pertti Nousiainen de l’Institut de les ciències dels materials de fibra, que ha organitzat la trobada per a commemorar els noranta anys de la recerca científica en el tèxtil a Finlàndia. 

Tot i la fila singular que feia, per al professor Nousiainen la presentació de Hardy Hunruh “ha estat un èxit. Externament vestia de manera normal. Tothom es preguntava per què portava una cremellera al darrere de la jaqueta” [New Wave of Demonstrators Strike at Tampere textiles seminar, “Helsing Sanomat International Edition”, 23/08/2001, <www.helsinkihs.net/news.asp?id=20010828IE2&pvm=20010828>]. Després que Hunruh fes l’strip-tease gràcies a l’ajut d’un ajudant i inflés el penis amb una petita bombona de gas, molts es preguntaren qui era aquell. Però tothom romania a l’expectativa. Els assistents mantenien un silenci quasi religiós, mentre elogiava l’eficàcia i la productivitat del treball esclavista i llençava una diatriba històrica sobre la inutilitat de la guerra civil americana, que va dur a l’abolició de l’esclavitud, o de la desobediència gandhiana (considerada com un moviment antiglobalització). Un panegíric del lliure mercat assolia el zenit  amb la presentació de la Management Leisure Suit, un xandall ideat pel Wto, que permetria als managers controlar als obrers mitjançant xips directament units al seu cos. Segons Hardy Unruh “si no hi ha problemes en la producció, el xandall transmet impulsos positius”, relaxant al manager i, per reflex, al propi treballador. L’apèndix fàl·lic seria una mena de tercer ull, a través del qual l’executiu podia controlar directament als treballadors amb videovigilància les 24 hores del dia. D’aquesta manera “afavorint la comunicació total a l’interior del seu cos, la corporació esdevé un únic cos” (<www.theyesmen.org/finland>). 

Acabant la seva surrealista intervenció amb un ambigu “gràcies, estic molt excitat d’estar aquí”, Hardy Unruh rebia l’aplaudiment i congratulacions. A ningú, entre professors universitaris  i científics, li passà pel cap que pogués tractar-se d’un impostor. Tampoc a Nousiainen que havia escrit feia unes setmanes un e-mail al Wto, invitant al seminari al director general Mike Moore. Però el professor ignorava que no havia contactat amb el veritable Wto, sinó amb els gestors de la seu web gatt.org, que simula perfectament els gràfics i els llenguatge de la seu web oficial de l’Organització Mundial del Comerç. De fet, gatt.org és administrat pels Yes Men (www.theyesmen.org) un grup d’activistes que l’han heretat de ®™ark després dels esdeveniments de Seattle. 

El misteri està, doncs, desvetllat. Quan els Yes Men reben una invitació d’algú que intercanvia la seva seu web per l’original, responen fingint ser veritables funcionaris del Wto. Envien, per tant, un substitut de Mike Moore, essent el director general un rostre massa conegut per a poder-lo reemplaçar per un actor. Quan el substitut es presenta a la conferència, porta fins les darreres conseqüències la filosofia neoliberal, posant a prova la capacitat de crítica i reacció del públic el qual, no podent qüestionar l’autoritat de qui parla, accepta qualsevol tipus d’argumentació.