La revolució urbana
 

Quan fa 10.000 anys les glaceres s'enretiraren i s'entrà en un període interglacial [en el que encara ens hi trobem], els éssers humans s'havien adaptat culturalment a tots els indrets del planeta.

Els nostres avantpassats del Paleolític ens han deixat unes restes, uns estris, uns indicis d'hàbitat, que poden semblar senzills, però que no vol pas dir que tinguessin una ment senzilla o una capacitat intel·lectual inferior a la nostra. Els caçadors-recol·lectors hagueren d'aprendre a aprendre: la seva saviesa consistia "a viure amb la naturalesa"; i n'arribaren a saber tant dels animals i les plantes que fa uns 15 mil anys domesticaren el gos i, poc temps després, la recol·lecció selectiva de plantes desembocà en l'agricultura.

Si durant uns 2 milions d'anys el grup de primats del gènere "homo" havien practicat, amb èxit, el sistema de caça-recol·lecció, per què tingueren necessitat d'adoptar, fa uns 12.000 anys, un sistema basat en l'agricultura?

Segurament fou pel creixement demogràfic: l'èxit del sistema reproductor humà (sexualitat lliure [les relacions sexuals no estan condicionades per cicles de zel], menstruació [que permet que la dona pugui quedar embarassada cada mes]), unit a la seva capacitat d'adaptació cultural, va fer augmentar la població fins el límit que permetien els diferents ecosistemes. La naturalesa no pot mantenir més de 10 milions de persones amb un sistema de caça-recol·lecció, i a finals de l'era glacial ja s'havien superat els 5 milions.

Si l'espècie humana volia sobreviure a la crisi alimentària de finals del Paleolític, havia d'adoptar un sistema que permetés viure a més gent en menys territori: mentre el homes aprenien a domesticar els ramats salvatges, les dones domesticaven les plantes silvestres. Naixia, així, la ramaderia i l'agricultura. I amb aquest nou sistema, els 5 milions de recol·lectors, es convertiren, en només cinc mil anys, en 30 milions; i després de 7 mil anys més, és a dir, avui en dia, en més de 6 mil milions d'habitants. I tot aquest enorme creixement es basa en la dependència mútua entre els humans i els animals i plantes domesticats: ells depenen de nosaltres, i nosaltres d'ells. Tot plegat volia dir més treball, però també més menjar.
 

Què hi ha a la base de totes les civilitzacions agrícoles?
 

Hi ha el conreu de cereals. Els grans de blat, arròs, i blat de moro, es poden emmagatzemar [no es podreixen aviat com la fruita], moldre i transformar en aliment durador: el pa. El cereal esdevingué el primer "capital" que es podia acumular o canviar. Va aparèixer la riquesa (i, per tant, la pobresa) i la societat es va fer més complexa i conflictiva: si fins ara compartir-ho tot era la norma, ara faran l'aparició els lladres i els envejosos, els cacics i els insolidaris. Les noves tècniques de producció d'aliments també fomentaren el comerç i, per tant, desenvoluparen el mercat: i aquest fou l'origen de les cultures urbanes.

Quan la humanitat va començar a tenir un cert control sobre la producció d'aliments amb el conreu d'algunes espècies de plantes i amb la domesticació d'animals, l'hàbitat esdevingué més estable, i els habitatges pre-urbans evolucionaren cap a la formació de poblats i ciutats.
 

I on van aparèixer les primeres civilitzacions?

L'origen cal cercar-lo en les comunitats agrícoles de les fèrtils valls dels grans rius:

Aquestes tres característiques són comunes a les primeres grans civilitzacions urbanes:

La producció d'excedents permet que no tothom s'hagi de dedicar a l'agricultura. El fet de poder-se dedicar a altres tasques (comerç, artesania...) fa que aparegui una divisió del treball. Totes les ciutats antigues foren construïdes per civilitzacions que obtenien la seva riquesa de l'agricultura: però, només una mínima part dels seus habitants vivien a la ciutat. Però, què entenem per ciutat?

"és una comunitat de considerable magnitud i alta densitat de població, que alberga una gran varietat d'individus especialitzats en tasques no agrícoles, entre els que s'hi inclou una élite culta" (Gideon Sjoberg)
 

Què cal per a què es doni una revolució urbana?

  1. que un sector de la població (els pagesos) produeixi un excedent emmagatzemable d'aliments que permeti alimentar els individus que s'han especialitzat en tasques no agràries (artesans, comerciants, constructors...)
     

  2. que existeixi alguna forma d'escriptura, gràcies a la qual es poden portar comptes de la producció, es poden enregistrar els esdeveniments, es poden desenvolupar les matemàtiques i l'astronomia...
     

  3. dur a terme un seguit d'obres públiques de caràcter i ús comunitari, i organitzar la societat de manera que els no-pagesos tinguin garantida la continuïtat en el proveïments d'aliments i primeres matèries.

I tot això es va donar al voltant del 3.000 ane

"Segons els coneixements actuals, el conreu de cereals, l'arada, el torn de terrissaire, l'embarcació a vela, el teler, la metal·lúrgia, les matemàtiques abstractes, les observacions astronòmiques exactes, el calendari, l'escriptura i altres tipus de discurs intel·ligible de forma permanent, varen sorgir simultàniament cap el 3.000 ane, segle més o menys"
L. Munford: La ciudad en la historia. Buenos Aires. Ed. Infinito. 1966

També va canviar el paper de la dona: en el sistema de caça-recol·lecció homes i dones aporten, de manera complementària, menjar. Però l'agricultura va desplaçar la caça: el món vegetal, del que l'especialista n'era la dona, va prendre la iniciativa, i l'home, especialista en el món animal, es va quedar en una mena "d'atur tecnològic". Sembla com si l'home s'hagués resistit a ser domesticat per l'agricultura "femenina", i va buscar noves fonts de prestigi en la lluita pel poder, la caça de l'home per l'home, i en el sotmetiment de la dona. L'activitat política quedava, així, a mans dels homes; els mites sobre l'origen de l'univers, que fins ara tenien una deessa com a protagonista, experimentaren una transformació: els déus ocuparen el lloc central i les dones (Eva, Pandora...) foren considerades com les causants de tots els mals.

El següent text ens parla de Tir, el principal centre de comerç dels fenicis a la Mediterrània del segle XI al VIII ane. Observem la seva dinàmica i activitat: ens il·lustra força bé el paradigma de revolució urbana.

Oh Tir, tu has dit: Jo sóc una nau de perfecta bellesa. En el cor dels mars hi ha les teves fronteres; els teus constructors han fet perfecta la teva bellesa: amb xiprers de Sanir et construïren totes les teves taules (...). De lli brodat d'Egipte era la teva vela (...). Tots els vaixells del mar i tots els seus mariners eren en tu per traficar amb les teves mercaderies. Gent de Pèrsia, de Lud i de Fut hi havia en el teu exèrcit com a guerrers (...). Tarsis mercadejava amb tu per abundor de tota mena de riqueses: amb plata, ferro, estany i plom pagava els teus objectes. Javan, Túbal i Mòsoc també traficaven amb tu: esclaus i objectes de bronze oferien a canvi de les teves mercaderies. Els de Bet-Togormà t'oferien en canvi cavalls de tir, corsers i mules. Els fills de Dedan mercadejaven amb tu; el comerç de nombroses illes era a la teva mà; et pagaven amb corn de marfil i amb banús. Edom negociejava amb tu per l'abundor dels teus productes; oferint-te en canvi carboncles, púrpura i brodats, lli, corals i robins. Amb tu comerciaven Judà i la terra d'Israel i et pagaven amb blat de Mennit, perfums, mel, oli i bàlsam. Damasc mercadejava amb tu per l'abundor dels teus productes, per l'abundor de tota riquesa; amb vi d'Helbon i llana de Sahar et pagaven. D'Uzal et donaven ferro forjat; canyella i canya olorosa en canvi de les teves mercaderies. Dedan canviava amb tu selles de cavalcar. Aràbia i tots els prínceps de Quedar eren els teus proveïdors: amb tu traficaven anyells, moltons i bocs. Els mercaders de Sabà i Reemà comerciaven amb tu: amb les més exquisides aromes i amb tota mena de pedres precioses i or pagaven els teus objectes (...)
Ezequiel, 27, 3-25

Copyright (c) 2003 Joan Campàs Montaner